Setge al procés sobiranista
Acatament per convèncer el Suprem
Forn, Sànchez i Cuixart avalen la legalitat, la bilateralitat i el referèndum pactat en l’últim intent per ser alliberats
El TS no preveu la sortida de la presó i sospesa permisos puntuals per als diputats
El conseller no repeteix
El Tribunal Suprem es vanta que Espanya no és una democràcia militant però cada nova sessió de la macrocausa per rebel·lió i sedició que segueix contra els líders del procés independentista es converteix en una sessió d’invitació als investigats a abraçar l’ordenament vigent. En l’últim intent per ser posats en llibertat abans de la constitució del Parlament el dimecres 17 de gener, tant el conseller de l’Interior destituït pel 155, Joaquim Forn, com Jordi Sànchez –també Jordi Cuixart (Òmnium), però ell sense la urgència d’ocupar un escó– van acatar la legalitat constitucional, es van desmarcar de la via unilateral i van abonar un referèndum pactat amb l’Estat espanyol. En el cas de Forn i Sànchez, futurs diputats de Junts per Catalunya, fins i tot es van comprometre davant del jutge Pablo Llarena a deixar l’escó si el partit aposta per la unilateralitat. Tot i aquests gestos dels acusats, el Suprem no preveu per ara la seva sortida de la presó i es dona fins dilluns per dir si obre una escletxa a l’excarceració o si dona permisos puntuals als presos que són diputats per assistir al Parlament, un extrem que sí que sospesa, segons fonts judicials.
Les declaracions de Forn, Sànchez i Cuixart obeïen a la seva voluntat d’explicar-se davant del jutge instructor, Pablo Llarena, perquè en les anteriors ocasions o bé es van negar a declarar –per considerar que la jutgessa de l’Audiencia Carmen Lamela no era competent– o ho havien fet amb l’objectiu d’evitar la presó i sense entrar en el detall de les acusacions. Amb aquest objectiu van ser traslladats Sànchez i Cuixart des de Soto del Real –on són des del 16 d’octubre– i Forn des d’Estremera –on és des del 2 de novembre– a les nou del matí fins al Suprem, on les declaracions es van allargar fins a les quatre de la tarda.
“Actes vandàlics”
Responent tant als fiscals Fidel Cadena i Jaime Moreno com als seus advocats, els tres acusats en presó provisional van coincidir a declarar que el referèndum de l’1 d’octubre es va convocar al marge de la legalitat espanyola i que tant aquell dia com el 20 de setembre, en l’escorcoll de la conselleria d’Economia fet per la Guàrdia Civil, es van produir actes “violents” o “vandàlics”.
Si bé l’advocat de l’acusació popular del partit ultradretà Vox, Javier Ortega, sortia del Suprem exultant perquè “el buenismo de parlar de pau, concòrdia i negociació deixa pas a l’assumpció de la il·legalitat i de molta violència”, el cert és que, segons les fonts presents, amb el terme violència els acusats es referien a les càrregues policials i amb els actes vandàlics a la destrossa dels tres vehicles de la Guàrdia Civil a la Rambla de Catalunya. L’abast de la pretesa violència és clau per sostenir el supòsit de rebel·lió, que exigeix un “alçament violentament i públicament” contra la Constitució i té penes de fins a 30 anys, mentre que la sedició és un “alçament públic i tumultuari” i té penes de fins a 15 anys. “Sembla mentida que ho haguem de reiterar tantes vegades, però els Jordis son homes de pau, parlen sempre de civisme i de pacifisme i el succeït el 20 de setembre és una taca en la trajectòria immaculada d’ANC i d’Òmnium i sembla que l’únic que compta és que uns brètols van trencar els vidres i van punxar les rodes de cotxes de la Guàrdia Civil quan ja ho han condemnat quatre vegades”, va resumir Jordi Pina, advocat de Sànchez.
No repetirà a Interior
En el cas de Forn, el jutge fa pesar sobre ell la sospita de buscar la passivitat dels Mossos d’Esquadra i ell ho va negar tant pel que fa al dispositiu del dia 20 de setembre per escorcollar la conselleria d’Economia –en què la Guàrdia Civil no va ni tan sols informar els Mossos– com en el dispositiu de l’1 d’octubre. “Tot el que havien de fer, ho van fer”, va defensar Forn sobre la policia catalana. Segons Forn, hi havia una “dissociació” entre el compromís polític de celebrar un referèndum i el fet que ell dirigís els Mossos. I, per si el jutge Llarena tem el risc de reiteració delictiva, Forn li va avançar que no repetirà com a conseller d’Interior i que no ocuparà cap càrrec al govern més enllà del seu escó de diputat de Junts per Catalunya. “No preveu cap altra via que no sigui una reforma de la Constitució pels camins que la mateixa Constitució preveu. Si es manté la unilateralitat, ell baixaria del tren i deixaria l’escó”, va ratificar l’advocat de Forn, Cristóbal Martell.
Si bé Cuixart no va ser tan empès a abraçar la via constitucional pel fet de ser un ciutadà ras i no un futur diputat, el líder d’Òmnium va opinar que “l’únic referèndum amb validesa seria el que convoqués l’Estat”. Prenent com a base les explicacions, els lletrats presentaran entre avui i dilluns les peticions de llibertat. Fonts judicials, però, no preveuen que Llarena es rectifiqui a si mateix ara que fins i tot la sala d’apel·lacions del Suprem no l’ha desautoritzat amb el manteniment a la presó d’Oriol Junqueras i s’obre a concedir permisos puntuals per acudir al Parlament en sessions importants com ara la de l’obertura.
LES FRASES
Una sola cita en l’agenda de Jové
Les defenses de la causa que el Tribunal Suprem instrueix contra els líders del procés conviuen amb l’anomalia d’abordar l’estratègia amb els defensats a través del vidre que separa el pres i el seu visitant als penals de Soto del Real i d’Estremera. Una altra anomalia, però, és que el jutge instructor, Pablo Llarena, ha agafat l’agenda de Josep Maria Jové, mà dreta d’Oriol Junqueras, com si fos la pedra angular per a totes les acusacions d’un procés que ja té 28 imputats i la teòrica prova acusatòria no podia ser consultada ni pels advocats.
A la sortida del Suprem, l’advocat de Jordi Sànchez, el lletrat Jordi Pina, va revelar que els últims dies finalment ha pogut accedir al contingut de l’agenda de Jové i que s’ha convertit en un comodí de la defensa dels Jordis. El motiu: Sànchez i Cuixart només apareixen en la Moleskine en una sola ocasió i amb motiu d’una reunió celebrada el 7 de gener previ a la investidura de Carles Puigdemont. Pina hi veu la prova que no hi podia haver un comitè estratègic en què Sànchez i Cuixart fossin tan rellevants si només hi apareixen una sola vegada.
