Política

JOSEP MARIA FORNÉ

DIPUTAT ELECTE DE JUNTS PER CATALUNYA per LLEIDA

“A la por de l’Estat s’hi ha respost amb l’esperança, que permet avançar”

Catedràtic de secundària, professor de filosofia i molt vinculat al teixit social lleidatà, com ara el Banc dels Aliments. Es va estrenar en política de cap de llista amb Junts pel Sí.

Puigdemont serà president?
Després dels resultats electorals no hi ha cap altra opció. Hi ha una majoria sobiranista en el Parlament i una que rebutja el 155. Aquesta darrera implica que els càrrecs els posa i els treu el Parlament i, especialment, el president de la Generalitat. Per tant, no ho fa el 155. La manera més clara i neta és restituir el president en la figura de Carles Puigdemont.
Molta gent es pot preguntar per què escollir-lo si després, probablement, no podrà exercir.
És la continuïtat i la legitimitat històrica: qui posa i treu el president és el poble de Catalunya, mitjançant el Parlament. Aquesta és una força simbòlica enorme i un dels objectius primordials de la campanya electoral. La sobirania del poble de Catalunya rau en els seus representants, i no en el govern espanyol, encara que posa i treu els presidents.
Però en l’aspecte pràctic som on érem. Com es governarà?
Es governarà amb un president que nomenarà el seu govern. Aquesta és la fórmula que hi ha i la que hi haurà.
Quines seran les prioritats d’aquest nou govern?
Jo crec que han de ser recuperar el programa sobiranista que hi havia el 27 de setembre, i manifestar clarament el rebuig de l’article 155. També la recuperació de l’autonomia financera, aconseguir un acord polític amb l’Estat pels presos i els exiliats i avançar en els objectius de la sobirania. Aquesta darrera és la fita i l’aconseguirem eixamplant la base social, incorporant més gent fent que tota la ciutadania senti seu el govern de la Generalitat, fent una bona acció governamental i mirant d’avançar en els objectius de l’autogovern ple.
Així passem d’objectius com la proclamació de la República a la gestió del dia a dia?
Entenc que ha de ser una legislatura que ha de donar servei a la ciutadania en totes les seves dimensions, tenint en compte que totes les necessitats de la ciutadania passen, precisament, per l’assoliment de la sobirania. La volem per aconseguir un major benestar, més justícia social i prosperitat econòmica. S’han de treballar totes dues coses alhora, en el dia a dia.
I no hi ha la voluntat de tornar a l’autonomisme?
Entenc que no. Volem assolir la plena sobirania, però de vegades cal aturar-se al replà per pujar més esglaons i aconseguir l’objectiu. No entenc que això sigui el mateix que fer marxa enrere. Els salts de vegades no són un pura operació de sumes i restes, sinó qualitatius. Els quatre grans objectius de tot el catalanisme són els del president Macià: la llibertat política –plena sobirania–; la justícia social –entesa en la mesura que ho fan servir els clàssics, a cadascú segons les seves necessitats i segons els mèrits–; no podem renunciar a la prosperitat econòmica, perquè està vinculada a la justícia social, i Macià hi posava l’exemplaritat moral, no tacat per la corrupció.
L’amenaça de l’Estat plana sobre l’acció del nou govern. Com es preveu construir la República en aquestes condicions?
Aprenent d’alguns errors que s’han fet. També enfortint-nos, fet que permet situar-nos en un pla de relació amb l’Estat diferent. I així s’ha d’evitar que aquestes amenaces tinguin efectivitat.
Com hem de fer front a la por?
Hem de posar en positiu els resultats electorals. El sobiranisme continua guanyant en vot, amb una participació altíssima, i això després d’amenaces, pors i intimidacions. L’exemple d’aquells guàrdies civils a la plaça del museu de Lleida, mirant amb aquella supèrbia. L’Estat respon amb humiliació per dir-nos que tenen la força i situar-nos en un pla inferior. Enfront la humiliació, hi ha la dignitat, que ens iguala. I la resposta a la por, que ens atura, és l’esperança. El 21 de desembre es respon amb esperança, que estimula per avançar en el camí.
Un cop format govern, hi ha un segon debat: quina serà la relació i els papers entre el PDeCAT i Junts per Catalunya?
És un debat que s’haurà de fer, perquè la fórmula de Junts per Catalunya ha tingut èxit entre l’electorat, eixamplant les organitzacions polítiques actuals per fórmules més integradores i amples en presència social. Ara tanquem el govern, assentem acords ben sòlids i segur que aquest debat hi serà pensant en escenaris electorals posteriors.
I com a independent, què n’espera?
Vull agrair al PDeCAT la seva generositat, perquè tots els partits en el fons són organismes electorals amb l’objectiu de guanyar eleccions. Crec que aquest és un dels problemes que hi ha a la política actual arreu: la rendibilitat política passa per davant d’horitzons més amplis. Transitem sense por per aquestes portes obertes generosament, perquè consolidarem un espai que el país necessita.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

Viñas afirma que ERC no abandona un govern “a les primeres de canvi”

llagostera
Pròxim Orient

Almenys cinc morts en una batuda israeliana a Cisjordània

Barcelona
Política

El jutge obre una línia d’investigació secreta per l’espionatge d’Aragonès amb Pegasus

barcelona
Guerra a europa

L’OTAN es compromet a enviar més defenses aèries a Ucraïna

barcelona
orient mitjà

Els EUA sancionen un activista ultra israelià aliat del ministre Ben Gvir

barcelona
GIRONA

Junts aposta per la “simplificació administrativa” amb una finestreta única

GIRONA
BESCANÓ

La CUP defensa que la central hidroelèctrica de Vilanna passi a ser pública

BESCANÓ
guerra a europa

Almenys nou morts en un atac massiu rus de míssils i drons contra Ucraïna

barcelona
orient mitjà

Un ministre israelià insinua que l’atac a l’Iran ha estat “dèbil”

barcelona