Setge al procés sobiranista
L’advocat de Junqueras fa arribar al Suprem una queixa per les filtracions
Van den Eynde parla de canvi d’estratègia, amb recursos al TC i a Estrasburg
Diu que el delicte de rebel·lió podria ser un “truc” per avalar inhabilitacions
L’advocat d’Oriol Junqueras, Andreu van den Eynde, ha presentat un escrit de queixa davant del Tribunal Suprem per la filtració dels àudios de les declaracions dels investigats pel referèndum de l’1-O. “No és legal, però el que més em xoca és la desigualtat de tracte: si ho filtren les acusacions, segurament no passa res, i si ho filtra algú altre potser hi hauria conseqüències”, lamentava ahir el lletrat.
La queixa arriba després del degoteig de notícies que aquesta setmana ha anat publicant La Vanguardia a partir de les filtracions de les declaracions que tant els quatre empresonats com els investigats han fet davant el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena. Així, ha transcendit que l’exconseller d’Interior Joaquim Forn va denunciar en la seva declaració que el responsable de la coordinació dels cossos policials, Diego Pérez de los Cobos, va deixar plantats els Mossos en les reunions previstes per a l’1 d’octubre. Forn va explicar al jutge l’11 de gener passat que Pérez de los Cobos havia convocat quatre trobades per fer el seguiment de la jornada i ja en la primera, prevista a les nou del matí, no s’hi va presentar perquè se n’hauria oblidat, segons va declarar Forn, i que va ser llavors quan els va comunicar que quedaven anul·lades totes les trobades.
De les declaracions filtrades del vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, davant Llarena el desembre passat, en destaquen afirmacions com ara que acata el 155 tot i no compartir-lo “ni políticament ni jurídicament” o que considerava que hi havia encara “un recorregut ampli en l’àmbit de la Constitució i les seves interpretacions”.
Procediment judicial
Més enllà de la queixa al Suprem per les aquests filtracions, l’advocat que representa Junqueras comparava ahir en procediment judicial que estan vivint amb un “tren de bala” que les defenses intenten parar. Segons Van den Eyden hi ha “l’aparença d’un prejudici molt seriós” davant les actuacions que s’estan fent des de les autoritats i els poders públics, en el sentit que “fan preguntes ideològiques i no sobre el fets”, que no els escolten o que “triguen a donar el que demanem nosaltres i són molt ràpids amb els altres”.
En declaracions a RAC1, el lletrat explicava que, segons les resolucions judicials i els escrits del jutge, “l’independentisme català és il·legal”, ja que el jutge diu “que no existeix un espai pacífic de defensa de l’autodeterminació”. Van den Eyden també considera que la imputació del delicte de rebel·lió “podria ser un truc”. “La necessiten de manera instrumental per aconseguir determinades coses: per poder inhabilitar càrrecs públics preventivament i per generar un estat d’alarma o excepció que permeti fer resolucions molt dures”, explicava, per concloure després: “És possible que no es pugui condemnar ningú per rebel·lió perquè la vergonya internacional serà brutal”.
“Diguin el que diguin no sortiran”
“Diguin el que diguin no sortiran, no sortiran pel que diguin”, reconeixia ahir l’advocat de Junqueras davant la possibilitat que els quatre empresonats surtin de la presó. “El que és evident és que buscar les suposades confessions o acataments era una estratègia política i de propaganda, però que no ha tingut cap incidència en la seva situació personal. S’ha demostrat en els últimes interlocutòries. El que interessa als jutges és el que pensen”, hi afegia. Per tot plegat, el lletrat parlava d’adaptacions d’estratègia que han d’anar “a la batalla tècnica” i de recursos “per convèncer amb arguments nous i no pas amb els arguments tradicionals d’aplicació de la llei”. En aquesta línia, recorreran contra la presó al TC i a Estrasburg. “També hi ha una actuació davant les Nacions Unides i després també caldrà batallar el dia a dia de la investigació”, concloïa.