Alemanya
Schulz llança la tovallola
GIR
Les pressions internes forcen el líder socialdemòcrata a renunciar al futur càrrec de ministre d’Afers Estrangers
La decisió afegeix dubtes a la consulta a la militància que ha de ratificar l’acord de govern amb Merkel
De gran esperança de la socialdemocràcia al no-res en menys d’un any: Martin Schulz va renunciar ahir a ocupar el Ministeri d’Afers Estrangers, un dels sis que corresponen al seu partit, el Partit Socialdemòcrata (SPD), en la nova gran coalició d’Angela Merkel. Ho va fer dos dies després d’anunciar que deixarà la presidència del partit a mans d’Andrea Nahles, l’actual cap del grup parlamentari, i enmig dels preparatius per guanyar-se el sí dels 463.000 militants al pacte de govern assolit, després de dures negociacions, amb el bloc conservador de la cancellera. Del sí o no dels afiliats a l’SPD depèn que la tercera gran coalició de Merkel arribi a ser realitat.
“Estic orgullós de les millores aconseguides”, va afirmar, en el mateix comunicat en què feia oficial la renúncia a Afers Estrangers, amb referència als apartats inclosos en el pacte en matèria d’educació, política social, laboral i fiscal, teòricament de segell socialdemòcrata. “Les ambicions personals estan per sota dels interessos del partit”, va continuar, després d’aclarir que renunciava tant al càrrec d’Afers Estrangers com a qualsevol altre càrrec en el govern de Merkel.
Aquesta darrera frase remet a allò que durant mesos va ser una promesa personal –que mai no seria un ministre de la cancellera–, però de la qual s’havia desdit progressivament fins a autodesignar-se ministre d’Afers Estrangers, decidit a tirar endavant conjuntament amb el president francès, Emmanuel Macron, la refundació europea sota l’eix francoalemany. La renúncia, dos dies després de presentar un pacte carregat de concessions a l’SPD, no tenia a veure amb la recuperació d’una promesa feta i enterrada, sinó amb una traïció personal.
Sigmar Gabriel, l’encara ministre d’Afers Estrangers i l’home que, fa un any, va renunciar a la presidència del partit a favor de Schulz, havia acusat públicament des d’un grup mediàtic l’SPD d’haver “trencat” la paraula donada. Gabriel volia mantenir-se en el càrrec, després d’haver estat ministre de Medi Ambient en la primera legislatura de Merkel i d’Economia en la primera part de la tercera.
La traïció a Gabriel
Quan l’any passat va deixar la presidència del partit a Schulz ho va fer perquè es considerava que aquest tenia més possibilitats de plantar cara a Merkel en les generals del 24 de setembre passat. De cop, es va trobar que quedava fora del ministeri on havia recuperat popularitat, sense que aparentment tampoc no es considerés donar-li un paper destacat en la cúpula renovada. La traïció a Gabriel hauria quedat en una picabaralla interna, si no fos que Schulz ha passat de gran esperança a gran decepció de la socialdemocràcia alemanya. Podria haver dimitit la nit electoral, després d’enfonsar el partit en el mínim històric del 20,5%. O en veure’s obligat a desdir-se de la seva promesa que mai no negociaria una nova gran coalició o acceptaria un ministeri. En comptes d’això, ha acabat renunciant des de la posició de ministre “designat”, una primera baixa en el govern encara no constituït de la cancellera.
La decisió de passar la direcció del partit a Nahles responia a l’evidència que Schulz no ha aconseguit arrelar entre les bases. Nahles, excap dels Jusos –les joventuts del partit–, està més preparada que ell per respondre a l’ofensiva dels corrents interns en contra de la reedició de la gran coalició. L’actual líder dels Jusos, Kevin Kühnert, és el capdavanter del no en la consulta entre la militància. Nahles, de 47 anys, és una dona de temperament fort i discurs vibrant, que sap tocar la fibra del partit. La consulta és vinculant i el resultat se sabrà el 4 de març. De la capacitat de convicció d’aquesta dona, exministra de Treball amb Merkel, pot dependre ara que la cancellera conservadora pugui accedir a un quart mandat.
Turbulències al bloc de Merkel
Gemma C.SerraEl bloc conservador de Merkel tampoc no ha quedat content amb el repartiment de competències en la futura gran coalició. El fet que Finances quedi en mans de l’SPD –a més d’Afers Estrangers i Treball– ha encetat el que el popular diari Bild anomenava ahir “rebel·lió contra Merkel”. “Si s’accepta aquesta humiliació, és que hem renunciat a ser nosaltres mateixos”, afirmava l’excap del grup parlamentari conservador Friedrich Merz, actual consultor d’un gegant inversor i amb molt de pes en l’àmbit financer. Merz s’afegeix a l’allau de crítiques contra els “regals” de la cancellera a l’SPD, fins i tot d’alguns representants regionals que demanen que es “comenci” a preparar el relleu de Merkel al capdavant del bloc conservador.
