Recurs d’urgència al Suprem

La defensa de Jordi Sànchez considera que Pablo Llarena va fer “consideracions d’oportunitat política totalment impròpies” d’un sistema amb divisió de poders. Així ho va argumentar ahir en el recurs d’apel·lació que va presentar a la sala penal del Tribunal Suprem contra la denegació del permís extraordinari perquè el número dos de JxCat pugui assistir al debat d’investidura, un ple que s’havia de celebrar ahir i que divendres va ser ajornat. Els de Carles Puigdemont mantenen l’expresident de l’ANC com a candidat a la presidència, i preveuen esgotar totes les instàncies judicials espanyoles. Finalment, aquesta és l’opció triada abans de dirimir la petició de mesures cautelars al Tribunal Europeu de Drets Humans, una via extremament complexa. Mentre se seguia el recorregut als tribunals espanyols, però, la pressió política sobre JxCat perquè mogui fitxa s’elevava per moments. Puigdemont reunirà demà el grup parlamentari a Bèlgica per abordar l’escenari de la investidura.

El dia previst per al segon ple d’investidura que no va ser, ERC i el PDeCAT pressionaven els de Puigdemont perquè passin al pla C. És a dir, perquè proposin un tercer candidat a la presidència de la Generalitat, que, d’acord amb els plans de JxCat, seria Jordi Turull, tot i que n’hi ha que defensen que s’hauria de tornar a proposar Puigdemont. Els republicans i el PDeCAT insisteixen en la necessitat que es formi un govern al més aviat possible. Un punt en què coincideixen la resta de partits, que perseveren en els intents de forçar que es posi en marxa el compte enrere fins a la convocatòria electoral. Ciutadans va demanar la compareixença del president del Parlament, Roger Torrent, tot i que, segons fonts parlamentàries, la petició no té fonaments jurídics. A Mariano Rajoy també l’inquieta l’impasse català. Mentre no s’aixequi el 155, el PNB no negociarà els pressupostos de l’Estat amb el PP.

En vista de l’excepcionalitat dels interessos en joc, els advocats de Sànchez van reclamar al Suprem un pronunciament d’urgència. Al·leguen que no només queden perjudicats els drets polítics de Sànchez, sinó els dels dos milions d’electors que van avalar les candidatures que votarien a favor que esdevingués president de la Generalitat. A més, remarquen que el president de la cambra catalana “no pot esperar indefinidament per saber si el candidat Jordi Sànchez podrà assistir o no al ple”.

El recurs és contundent a l’hora de qüestionar afirmacions del jutge que veu subjectives. La defensa de Sànchez qualifica de “senzillament inaudit” que Llarena entrés a fer “manifestacions sobre l’oportunitat política d’elegir uns candidats o uns altres per part d’un Parlament”. El magistrat instructor va recordar que a JxCat hi ha altres candidats que es podrien investir sense riscos de reiteració delictiva i que Sànchez ja era a la presó quan es van celebrar les eleccions, de manera que no exercia el lideratge que ara reclama.

La defensa també censura que Llarena fonamentés la decisió de rebutjar el permís del número dos de JxCat sobre “pures intuïcions personals”, que és com els advocats defineixen l’argumentació que fa referència als “possibles riscos per a l’ordre públic” que comportaria el trasllat de Sànchez, partint de la base que la conducció vigilada no garanteix un trasllat segur. “Quines són les seves evidències empíriques per valorar si existeix o no tal risc?”, pregunten. Pel que fa al risc de reiteració delictiva durant el permís, pregunten “en quin moment de la conducció” creu el jutge que podria cometre una nova sedició o rebel·lió. Perquè no seria possible que ho fes mentre pronunciés el discurs d’investidura, atès que els diputats tenen inviolabilitat a l’hora d’expressar-se, tal com està reconegut en l’Estatut i en la Constitució. Per tot plegat, conclouen que Llarena parla d’una comissió de delictes “senzillament impossibles, ja sigui físicament o constitucionalment”.

En canvi, el rebuig del permís per assistir a la cambra implica, segons els advocats de Sànchez, una vulneració dels drets fonamentals del candidat i una “greu lesió de valors fonamentals” de l’ordenament constitucional, com la democràcia, el pluralisme polític, l’autonomia de Catalunya i la divisió de poders. En concret, citen els drets a la participació política i a l’accés a càrrecs públics recollits en la carta magna, en el Conveni Europeu de Drets Humans i en el Pacte Internacional de Drets Polítics. Pel que fa a la restricció de la democràcia, sostenen que s’impedeix a una cambra parlamentària designada per sufragi escollir el candidat que té més suports. S’amenaça, diuen, el dret al pluralisme polític i es “criminalitzen” determinades idees.

La defensa hi afegeix que es vulnera el dret a la presumpció d’innocència, perquè Sànchez no ha estat declarat culpable de cap delicte i, en canvi, se l’“incapacita de facto”. Subratlla, a més, que la presó preventiva no impedeix que exerceixi com a president de la Generalitat pel fet que “pràcticament totes les funcions” del càrrec es poden delegar.