Paluzie, Cruanyes i Sallas aspiren al nou secretariat de l’ANC, que exclou Baños
L’exdiputat de la CUP és vetat per haver participat en una tertúlia en plena campanya
Minoves, Alsina i Fernàndez aspiren a substituir Jordi Sànchez
L’economista Elisenda Paluzie, l’advocat Josep Cruanyes i el sindicalista Marc Sallas són algunes de les persones conegudes d’entre els més de cent candidats a ocupar el secretariat nacional de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) en una elecció que ja està marcada pel vet de la junta electoral de l’entitat a la candidatura d’Antonio Baños, l’exdiputat de la CUP.
L’exclusió de Baños es va conèixer ahir quan l’ANC va fer pública la llista dels candidats definitius i dels exclosos a ocupar un dels setanta-set llocs del nou secretariat nacional. El periodista i tertulià habitual ha estat exclòs precisament per haver participat dilluns en una tertúlia al programa de Jordi Basté a RAC1, ja en plena campanya electoral dels candidats. Els estatuts de l’ANC impedeixen fer campanya pública durant aquesta setmana i els candidats s’han de limitar a fer-la per via telemàtica a través del web de l’entitat i en la munió d’actes organitzats arreu del país per les territorials de l’ANC. El criteri és garantir la igualtat d’oportunitats entre aquells candidats amb projecció pública que, habitualment, participen en tertúlies o són entrevistats i aquells altres que no tenen aquestes plataformes de projecció.
La junta electoral de l’entitat va considerar la participació de Baños en la tertúlia de dilluns un acte de campanya en un espai vetat pels estatuts. Tot i que en la tertúlia Baños va respondre que no podia parlar de l’assumpte en ser preguntat per la seva candidatura, els tertulians van tenir una conversa al voltant de l’afer. Preguntat per Basté si podia acabar sent el nou president de l’ANC, Baños va respondre que no en podia parlar. “Ha començat la campanya fins al dia catorze que hi ha la votació… Ai, perdó, disset. El reglament electoral no permet…” estava exposant Baños en el moment que Basté va interpretar que l’obstacle era que no podia fer declaracions. “Té tot el sentit. Jo tinc un micròfon aquí davant i molts dels candidats no el tenen. Per tant, per qüestions d’igualtat no puc fer campanya i aprofitar-me del mitjà”, va aclarir Baños.
Lluny de tancar la conversa, però, Basté va insistir si es plantejava aspirar a la presidència, una pregunta que l’exdiputat va respondre afegint-hi: “No, jo no en puc parlar. Jo em presento al secretariat del qual ja soc membre.”
En vista de la polèmica a Twitter que generava la decisió, la junta electoral feia públic ahir a la tarda un comunicat en què deixava clar que havia estat comunicada a tots els candidats la restricció estatutària i hi afegia que d’altres havien anul·lat entrevistes, presentacions i tertúlies durant aquesta setmana. A més, recordava que havien estat divuit els candidats exclosos, sobretot per falta d’aval territorial, però també per haver fet campanya pública o amagar la relació amb un partit en tenir càrrec orgànic o polític o formar part d’una llista electoral.
Des d’un caporal dels Mossos fins a un cap de colla
El president i el vicepresident de l’ANC no els decideix la votació que faran els milers de socis amb dret a vot fins dissabte 17, sinó la votació interna que faran posteriorment els 77 membres del secretariat que ocuparan el càrrec en ser els més votats fins dissabte d’entre tots els candidats. En aquest sentit, els noms de l’economista Elisenda Paluzié; de l’advocat Josep Cruanyes, impulsor del retorn dels papers de Salamanca, o del membre de la Intersindical-CSC i exportaveu de la CUP Marc Sallas apareixen ara com a candidats en una cursa en què ja han confirmat la seva aspiració a la presidència noms com ara els de David Minoves, del Ciemen; David Fernàndez, del Cercle Català de Negocis, i Adrià Alsina, cap de premsa de la mateixa ANC. Entre cent vint-i-quatre candidats, també aspiren al nou secretariat Lluís de Yzaguirre, impulsor del Grup Koiné; Carles Xavier Gómez, cap de la Colla Jove Xiquets de Tarragona; Roger Heredia, caporal dels Mossos i president del Banc d’ADN i Familiars Desapareguts a la Guerra Civil, o Saoka Kingolo, president de l’Espai Àfrica-Catalunya.