Alemanya fa justícia
El tribunal de Schleswig-Holstein deixa en llibertat Puigdemont i descarta el delicte de rebel·lió perquè entén que a Catalunya no hi ha hagut violència
Els jutges estudiaran ara una eventual extradició per malversació
Llibertat sense fiança per als consellers exiliats
“Ens veiem demà.” El Twitter de Carles Puigdemont va celebrar ahir la decisió dels tres jutges de l’Audiència de Schleswig-Holstein, al nord d’Alemanya, de deixar en llibertat sota fiança el 130è president de la Generalitat i no tramitar-ne l’extradició pel delicte de rebel·lió. Europa no veu violència on no n’hi ha. El relat espanyol no cola a Alemanya.
En un 5 d’abril horribilis per a l’Estat, la justícia belga també va deixar en llibertat, i sense fiança, els consellers Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig, després de declarar. Escòcia va fer el mateix amb Clara Ponsatí. A més, al novembre el jutge belga ja va decretar llibertat per als membres del govern a Brussel·les. “En els quatre casos, la decisió ha estat la mateixa”, ressaltava ahir Comín, exultant.
Per primera vegada un tribunal europeu es pronunciava sobre la inexistència de rebel·lió, una autèntica galleda d’aigua freda per al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena i el govern espanyol, ja que impedeix jutjar per aquest delicte el màxim responsable polític a qui pengen la llufa de la violència.
Els jutges teutons afirmen que no pot acceptar-se una extradició per rebel·lió d’acord amb el Codi Penal espanyol, ja que “els actes que se li imputen no serien punibles a Alemanya segons la legislació vigent aquí”. Tanmateix, estudiaran ara si extradeixen Puigdemont pel delicte de malversació, amb penes menors.
Mentrestant, el president exiliat buscarà allotjament a la zona. Tal com li ordena el tribunal, haurà de presentar-se cada setmana davant la policia local de Neumünster, una localitat d’uns 20.000 habitants menys que Girona.
L’ANC i Òmnium feien ahir a la nit mans i mànigues per fer efectiva la transferència de 75.000 euros per pagar la fiança. Es preveu que Puigdemont surti en llibertat aquest matí després de dotze nits en una cel·la. L’esperarà una delegació d’una quinzena de diputats que ahir sortia de Catalunya. “Sempre havia dit que mantenia plena confiança en la justícia alemanya”, va piular l’advocat del president a Barcelona, Jaume Alonso Cuevillas.
El govern espanyol, per boca del ministre de Justícia, Rafael Catalá, es va limitar a respectar i acatar la decisió de la justícia alemanya. “No és un revés, és la manifestació del funcionament amb absoluta independència en tots els estats de dret”, va justificar.
La decisió de Schleswig-Holstein és, però, una bufetada al relat sobre la violència, de manera que la permanència dels presos polítics a les presons espanyoles per rebel·lió queda qüestionada. En circumstàncies normals, tindria efecte sobre la resta de polítics empresonats. Comín, en sortir del jutjat, va exigir la immediata posada en llibertat dels seus companys.
Investidura fluctuant
La justícia espanyola va quedar novament en evidència en una decisió que té conseqüències d’abast continental i que reconcilia una part de l’independentisme amb l’europeisme. A Catalunya obre un escenari nou al voltant de la investidura just el dia que Jordi Turull havia renunciat a la segona part del seu debat en favor de la recuperació de Jordi Sànchez com a candidat.
Diverses veus s’alçaven ahir per defensar de nou que la legitimitat impel·leixi Puigdemont a ser investit, començant per la CUP, que insistia en aquesta idea. Però també n’hi havia entre els escons d’ERC. El diputat republicà Ruben Wagensberg escrivia: “Puigdemont és el president legítim. És innegable, per profund sentit democràtic. És i ha de ser EL candidat. No podem deixar de lluitar per restituir els seus drets, que a la vegada són els de totes i tots.” Des de la presó, el líder de la formació, Oriol Junqueras, feia una piulada eloqüent amb l’emoticona d’una cara somrient.
També el president del Parlament, Roger Torrent, que torna a tenir a les mans la investidura, va aplaudir: “Una molt bona notícia, president Puigdemont. Sempre ho hem dit: mai hi ha hagut violència. El delicte de rebel·lió és totalment infundat. S’ha d’acabar ja aquesta persecució política a base d’un relat completament fals.”
Tot això passava el dia que la jutgessa de l’Audiencia Nacional Carmen Lamela processava el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, l’exdirector del cos Pere Soler i l’exsecretari general d’Interior Cèsar Puig per sedició i per pertinença a organització criminal pels “tumults” que considera que hi va haver davant de la conselleria d’Economia i pel referèndum d’independència.
Lamela detalla que l’1-O els Mossos van utilitzar un canal alternatiu a l’habitual per a les seves comunicacions, mitjançant telèfons mòbils, per reportar informacions o incidències al marge dels canals oficials.
