El tribunal alemany posa en dubte també la malversació
L’Audiència de Schleswig-Holstein dubta que Puigdemont ordenés pagar l’1-O i exigeix a Llarena que expliqui quin perjudici té l’Estat
El jutge es veu instat a desmentir Rajoy en l’ús de diner públic
La causa que instrueix el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena continua rebent revessos quan els presumptes delictes dels quals acusa son traduïts del castellà a l’alemany. Després d’haver descartat que Carles Puigdemont pugui ser entregat per una rebel·lió violenta que no avala, el tribunal de Schleswig-Holstein qüestiona també que existeixi la malversació de fons públics perquè no té clar que el president ordenés el pagament del referèndum de l’1 d’octubre i reclama a Llarena que expliqui millor si hi ha un perjudici a l’Estat perquè la seva euroordre “no satisfà” les exigències.
L’objectiu de Llarena era documentar amb el màxim detall qualsevol condiment violent per apuntalar la rebel·lió i per això va obviar els votants ferits i va consignar cada lesió o cop rebut per policies i guàrdies civils.
El que el tribunal alemany troba a faltar, però, és minuciositat en l’explicació de com s’han pogut malversar diners públics quan Puigdemont ho ha negat i el mateix jutge, que taxa el cost de l’1-O en 1,6 milions basant-se en informes policials, no ho acredita. “No satisfà –almenys de moment– les exigències de l’article 86 de la llei de cooperació internacional en afers penals, ni tan sols amb el suport de l’informe complementari del jutge instructor del 21 de març del 2018. No conté una descripció suficient de les circumstàncies en què van tenir lloc els fets amb la necessària concreció del suposat delicte”, etziba el tribunal alemany a Llarena en la resolució que va deixar en llibertat sota fiança Puigdemont i que avançava ahir La Vanguardia.
Davant el mer esment del jutge del Suprem als 1,6 milions pretesament gastats l’1-O, el tribunal alemany és rotund: “El govern autonòmic no estava autoritzat a gastar diners del pressupost per a aquests fins, però no queda aclarit si l’Estat va haver de fer-se càrrec realment d’aquests costos per haver estat sufragats amb càrrec al pressupost regional, i si el reclamat va instar dita acció”. I fins i tot invoca l’aplicació de l’article 155 i la suspensió de l’autogovern català per posar en dubte el desviament de qualsevol diner públic: “Seria imaginable que, després de la destitució del govern autonòmic català, els costos generats ja no puguin ser saldats, o almenys no amb càrrec a fons públics, sinó per mitjans privats, com afirma el reclamat.”
La paradoxa del supòsit de la malversació és que els teòrics perjudicats, el president Mariano Rajoy i el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, son els que han negat al Congrés que “ni un euro” de diner públic hagi anat a l’1-O, i ho han dit en la seva doble condició de governants estatals i de tutors dels comptes intervinguts de la Generalitat des del juliol del 2017. El que el tribunal de Schleswig-Holstein demana a Llarena exigint-li “informació complementària” abans de resoldre l’ordre, doncs, obliga el jutge a desmentir Rajoy i Montoro –i assenyalar la seva culpa in vigilando– si el que vol és apuntalar el delicte de malversació, l’únic supòsit que ara per ara podria regalar a l’Estat espanyol la fotografia de Puigdemont arribant a Barajas per ser entregat a la justícia espanyola.
Citació de tots al Suprem
Mentre a Alemanya la rebel·lió decau i la malversació trontolla, Llarena va dictar ahir les citacions al Suprem dels polítics empresonats a Estremera, Soto del Real i Alcalá Meco en què ell els comunicarà el seu processament per rebel·lió i la resta de delictes. El vicepresident, Oriol Junqueras, i el candidat a la investidura, Jordi Sànchez, estan citats el dilluns 16 d’abril a les deu del matí i els consellers Joaquim Forn, Josep Rull i Raúl Romeva son citats el dimarts 17 d’abril. El dimecres 18 d’abril serà el torn de Jordi Turull, Dolors Bassa i Carme Forcadell.
LES FRASES
Llarena confia en una entesa amb Alemanya
M. piulachsEl magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que ahir va assistir a Barcelona a l’acte d’entrega de despatxos a la nova promoció de jutges, va compartir, en una trobada informal amb els periodistes, que espera acostar posicions amb la justícia alemanya perquè, finalment, aprovi l’euroodre d’entrega del president Carles Puigdemont. L’Audiència Territorial del land de Schleswig-Holstein va denegar l’extradició de Puigdemont pel delicte de rebel·lió en no complir-se el criteri de doble incriminació, i ara demana més proves sobre l’acusació de malversació. Si finalment la justícia alemanya rebutja l’extradició, és quan el jutge del Suprem es planteja presentar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) perquè aclareixi si la justícia alemanya s’ha extralimitat en la interpretació del mandat europeu i de la confiança mútua que s’hi recull. Aquest procés, i la resta d’euroordres demanades, no aturen la causa contra els nou empresonats, a qui el Suprem jutjarà pel delicte de rebel·lió, segons fonts judicials. En la resolució de processament, el jutge Llarena només relata fets i són ara les acusacions les que hauran de decidir de quins delictes els acusen. La fiscalia podria rebaixar el delicte a sedició, però VOX no cedirà, com ja va demostrar quan va demanar que Joaquim Forn es mantingui en presó provisional, i com va acordar Llarena, negant-se a la llibertat sol·licitada pel fiscal.
