Ara més que mai, ERC

Estimada Marta, estimat Oriol,

Us enyoro i us trobo a faltar i vull ser al vostre costat i fer-vos arribar que no esteu sols i, com que em coneixeu bé, ho vull fer realment i físicament. Vull fer feina, molta feina perquè torneu aviat i vull, des d’ERC, ajudar a materialitzar l’obertura i la transversalitat de què sempre parleu. Vull ser un dels vostres.

Ara és l’hora i vull ser-hi, ja és hora del meu compromís ferm i a totes. Ara és el moment més oportú i adient per sumar.

És en aquest moment complicat i difícil de la nostra història que vull participar activament amb vosaltres, amb ERC.

Fins ara, des de MES, hem col·laborat activament, però jo personalment vull fer un pas més. Em sento responsable de tot el que hem construït junts aquesta última legislatura. Una responsabilitat política però també sentimental i emocional molt intensa que no vull de cap manera oblidar ni defugir.

Oriol, avui ets a la presó, i Marta, tu a l’exili. Heu dit tantes vegades que cal eixamplar la base de la sobirania, que cal sumar. En una executiva vaig dir-vos que aquesta obertura era per a mi un déjà-vu. Els Ciutadans pel Canvi. Doncs jo vull visualitzar que això és possible i real i demostrar una vegada més que ERC obre portes i finestres i que som molts i diversos i que convivim i construïm junts.

Catalunya és de facto independent. Catalunya ja és un estat que té una situació geogràfica estratègica immillorable, és porta i capital de la Mediterrània i alhora corredor d’anada i tornada tant econòmicament com culturalment i socialment d’Europa. Catalunya té tot el que ha de tenir per ser un referent europeu clar d’obertura de mires i col·laborador. Culturalment diversa i amb història pròpia, una llengua viva i consolidada, econòmicament diversificada i potent, competitiva a tots els nivells, emprenedora incansable i assedegada de progrés, Catalunya vol “ser per caminar i caminar per poder ser”, com diu el nostre company Lluís Llach.

El nostre país ha deixat bocabadat el món sencer amb el seu teixit social, un tercer sector actiu i executiu i d’una solidaritat impressionant. Ja tenim, Oriol i Marta, algunes estructures d’estat arrelades com són la salut, l’educació i la seguretat, les tres M del president Maragall: metges, mestres i mossos. Seguim, doncs, per fer-la rica i plena.

Compartim també que no ens cal ser tutelats i que volem ser molt més solidaris, que cal, per dignitat, acollir, que volem ser cada dia més femenines i que volem gestionar totes les competències del nostre Estat natural.

Com bé sabeu, soc socialista de manera de ser, de fer, de viure i de conviure en societat, m’acompanyen sempre les paraules de l’Ernest Lluch: “El socialisme és portar la màxima llibertat, la màxima igualtat i la màxima fraternitat possibles a les persones que viuen en societat.”

Represento aquells que creiem fermament que Catalunya som un sol poble, que és indispensable l’equilibri territorial de veritat.

M’agradaria molt, Oriol i Marta, que fóssim nosaltres, des d’ERC, els que féssim reals les idees de Pasqual Maragall, com la de crear una xarxa de ciutats per construir l’Europa de les persones, de la solidaritat, de la justícia social. Aquella Europa que no deixa ningú enrere, la que avança però espera si cal entre tantes altres...

Els meus valors socialistes i sobiranistes no han canviat i persisteixen en mi i són els que vull aportar, compartir i ajudar, des de la humilitat, a fer créixer.

Avui la responsabilitat pesa i molt i la solidaritat més sentida amb vosaltres i els companys i companyes tancats a la presó o lluny de casa em fa demanar-vos i dir-vos que vull formar part d’ERC. Vull ser amb vosaltres a totes, sense cap excusa, sense res a canvi. Vull donar-ho tot perquè torneu tots a casa i per construir braç a braç el país tan somniat, la República real de tots i totes.