“He dit que sí”

“Per telèfon em va dir que tenia una reunió important. Li vaig trucar al cap de tres hores i em va dir que no era res. I després al vespre, a les nou, quan va arribar a casa ens ho va dir.” Així va rebre la família de Quim Torra dimarts de la setmana passada la notícia que havia estat triat per Carles Puigdemont com a candidat a ocupar la presidència de la més alta institució de Catalunya. L’esposa de Torra, Carola Miró, era ahir a la tribuna de convidats del Parlament per presenciar el seu pas de presidenciable a president, després d’haver tingut menys d’una setmana per començar-ho a pair.

La manera com Torra va explicar-ho a la família correspon als temps d’estat policial que viu Catalunya. “A veure, jo ja m’ho esperava, però com que a l’hora de dinar m’havia dit que res, res, que no era per això, la veritat és que aquella tarda vaig estar tranquil·la, no vaig pensar que per telèfon (m’ho podria haver imaginat) aquestes coses no es poden dir, però com que m’ho va dir convençut, que era un altre tema i que no passava res...”, recordava Miró. “I quan m’ho va dir li vaig preguntar: «I què has dit?» «He dit que sí.» Vertigen és poc”, va relatar.

Torra és el primer no polític professional que arriba a la presidència de la Generalitat. No ha estat mai afiliat a cap partit, no ha estat regidor ni ha fet carrera política. “Per això ens ve molt de nou, totalment. No ens podem imaginar com ens canviarà la vida, no ens fem a la idea de l’abast, encara no en som gaire conscients”, admetia Miró. Asseguda a l’altra banda del passadís hi ha algú que li’n pot fer cinc cèntims. Marcela Topor tampoc no podia preveure que de la nit al dia el seu marit, Carles Puigdemont, esdevindria, aquell mes de gener de fa dos anys, president del govern, encara que en el cas del gironí ja feia anys que havia entrat en la primera línia política. Al final de la sessió d’investidura, la periodista Pilar Rahola es va encarregar de presentar-les. “Estic aquí per donar suport a Quim Torra, té tot el nostre suport i la nostra estima”, va referir Topor.

També hi havia les dues filles del 131è president, Helena i Carola, de 20 i 25 anys (el fill, de 22, estudia a Girona i no va poder ser-hi), a més de la mare, de 87 anys, una germana, un germà i una cunyada. “Jo sempre he pensat que el Quim havia d’entrar en política, pel bagatge que té. Però pensava que seria més endavant”, s’enorgullia aquesta última.“A nosaltres no ens sorprèn perquè fa molts anys que el coneixem. Hi ha un factor sorpresa de com és ell, però nosaltres sabem que porta Catalunya al cap i al cor. Del que hi ha gent que en diu titella jo en dic fidelitat”, hi va afegir.“Coherència i convenciment. És un orgull, és una gran persona”, constatava la germana.

El nom de Torra com a candidat no es va anunciar fins dijous. Aquella tarda els diferents xats de WhatsApp de l’Helena van començar a treure fum: “Gent amb qui feia anys que no parlava, tothom qui em trobo que no havia vist abans, rebo missatges de moltes felicitats, enhorabona, ànims i com esteu.” I com esteu? “Una mica en xoc”, va confessar. Com tothom a la família, no albirava de cap de les maneres el que s’estava aproximant. És conscient que seva la vida li canviarà, per qüestions de seguretat i exposició pública. I també que haurà de veure dia sí dia també com la caverna vilipendia el seu pare, però ja es comença a immunitzar. “De moment ho estic aconseguint relativitzar bastant; òbviament al principi és una mica dur perquè, és clar, és el teu pare, però al final t’adones que és estratègia política i que haurien fet el mateix amb qualsevol altre”, reflexionava. Es nota que la filla petita de Torra estudia filosofia política. Li’n caldrà una bona dosi. “Jo estic més preocupada personalment que políticament: em sap més greu el temps que no podré estar amb el meu pare que el que li diguin”, va resoldre, ferma. Dissabte, en la primera tanda de la investidura, Inés Arrimadas va acusar el seu pare de, més que un govern, voler dirigir un CDR. Ahir l’Helena duia una xapa a la solapa que deia “Jo soc CDR”. Està tot dit.

“Allò de l’altre dia va ser molt dur”, lamentava Carola Miró. Ara bé, el flamant Molt Honorable ja s’ho ensumava: “Ell era conscient que si era president sortirien els tuits, ja estava bastant preparat.”