Bèlgica rebutja l’euroordre
La justícia belga denega l’entrega de Comín, Serret i Puig per un defecte de forma en l’ordre d’extradició
El fiscal de Brussel·les requeria que hi hagués una ordre de detenció estatal corresponent
Nova victòria judicial del govern català a l’exili. Bèlgica va rebutjar ahir l’euroordre d’extradició emesa per la justícia espanyola contra els consellers destituïts Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig. El jutge va considerar que la petició d’entrega que va fer el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena tenia “irregularitats” i, consegüentment, la va desestimar deixant en llibertat els tres catalans. Es tracta doncs del segon revés de la justícia europea en dos mesos als intents del Suprem per forçar l’extradició a l’Estat espanyol dels membres del govern exiliats, després que el tribunal alemany rebutgés el delicte de rebel·lió del president català Carles Puigdemont.
Tant la fiscalia de Brussel·les com la defensa dels tres polítics catalans compartien, de fet, la mateixa posició. El ministeri públic belga va demanar al tribunal que declarés “les tres ordres de detenció europees irregulars, vista l’absència d’ordres estatals espanyoles coherents”, segons afirma el seu comunicat. En sortir de la vista, que va durar poc més d’una hora, l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas va acusar la justícia espanyola d’imputar “uns greus delictes forçant els tipus penals i les més elementals garanties processals”. “La precipitació i creença de la justícia espanyola de poder estirar els tipus penals i imputar els delictes més greus per fets que en cap cas tenen aquest caràcter és el que ha provocat la mala tramitació de la causa”, va exposar el magistrat. Ara bé, segons les mateixes fonts de la defensa, en cap moment la fiscalia va entrar a valorar el “fons” perquè els problemes de “forma” inicials no permetien tractar el contingut de la petició espanyola. En qualsevol cas, els advocats no temen que s’entri en la qüestió de fons en una tercera ordre europea de detenció.
Si bé tècnicament les parts personades en la causa poden recórrer contra la decisió del tribunal belga, la fiscalia belga, que assumeix el paper d’acusació, ja va confirmar ahir que no té intenció d’apel·lar contra la resolució. A més, el ministeri públic va dir ahir que les autoritats espanyoles no poden presentar un recurs davant el rebuig d’extradició.
Defecte de forma
La defensa va al·legar el precedent del cas Bob-Dogi, el qual requereix que una ordre europea de detenció vagi acompanyada d’una de prèvia de detenció estatal. “Quan el jutge Llarena va retirar la primera euroordre (emesa per Lamela) no es va adonar, malgrat que vam avisar, que això suposava retirar també les ordres estatals que justificaven aquella primera euroordre”, va detallar Cuevillas. En aquest sentit, el problema va raure en el fet que Llarena va cursar les segones euroordres –aprofitant que Carles Puigdemont era a Finlàndia– basant-se només en l’ordre de processament. Segons fonts de la defensa, la fiscalia belga va avisar Lamela d’aquest defecte i, fins i tot, al desembre Vox havia alertat el jutge que hauria d’emetre una ordre estatal de detenció per fer una segona euroordre. En la missiva del fiscal general de Brussel·les al jutge espanyol a la qual ha tingut accés El Punt Avui, el primer constata errors en dates i incoherències en els escrits de Llarena i repeteix dos cops que cal “claredat” en la informació judicial. Fonts de la defensa creuen que Llarena no va rectificar per “arrogància”.
“El procediment de l’euroordre és fàcil però específic”, asseguren des de la defensa, i apunten que el Tribunal Suprem no està “preparat”, a diferència de l’Audiencia Nacional, per tramitar euroordres. Fonts properes al cas també destaquen la “incongruència” entre la segona euroordre i l’ordre estatal que va emetre la jutgessa de l’Audiencia Nacional Carmen Lamela, ja que, per exemple, no coincideixen les incriminacions.
En espera d’Alemanya
Un dels interrogants que planteja la decisió de la justícia belga és com aquesta pot afectar en el cas de l’euroordre contra Puigdemont. Cuevillas va assegurar ahir que el supòsit és “idèntic” perquè “l’euroordre era la mateixa per a les diferents jurisdiccions. Així, la defensa no descarta que passi el mateix a Alemanya o que, per contra, la justícia espanyola retiri l’ordre de detenció dictada pel Suprem per evitar “un revés d’aquesta consideració”. Ara bé, fonts de la defensa asseguren que el cas Puigdemont està en una altre fase més endarrerida del procés judicial.
L’altre dubte encara obert és la continuïtat del vot delegat de Comín ara que queda en llibertat. Segons l’equip jurídic, donat que el cas de les euroordres contra tots tres cau, les mesures cautelars que havia dictat el jutge belga també cauen. Una qüestió que obre la porta a aturar la delegació del vot al Parlament de Catalunya del diputat Toni Comín. Tanmateix, aquest no va voler pronunciar-se sobre l’estratègia política a seguir a partir d’ara.
Celebració
Els membres del govern a l’exili clarament intuïen la resolució positiva del cas, ja que la defensa coneixia la posició de la fiscalia des de feia dies. No ho van amagar quan van arribar contents al Palau de Justícia de Brussel·les a primera hora del matí.
Un cop acabada la vista, exultant, l’exconseller Toni Comín va ser el primer a anunciar i celebrar la victòria judicial a Brussel·les advertint que la decisió “ferma” del tribunal “posa de manifest que s’abusa del Codi Penal per perseguir polítics”. Per la seva banda, Serret va aprofitar per renovar la crida al diàleg amb Madrid. “Demanem que s’acabi la judicialització de la política, volem la llibertat dels nostres companys, que es resolgui políticament aquest conflicte, per la via democràtica i pacífica”, va assegurar.
Una tercera euroordre, “molt probable”
L’advocat de l’equip de la defensa de Comín, Serret i Puig creu que Llarena dictarà una ordre europea de detenció nova per tornar a intentar que la justícia belga els extradeixi. Segons fonts de la defensa, l’opció que s’obre ara per a Llarena és, un cop rebi la resolució de la justícia belga, fer una nova ordre de detenció estatal –ja que no pot modificar l’actual– que reculli el que diu la interlocutòria de processament i, sobre la base d’aquesta, dictar una tercera euroordre. “El gran error de tot el procediment han estat les presses”, van assenyalar ahir les mateixes fonts. Segons Cuevillas, el rebuig d’entrega dels tres consellers ahir per una qüestió de forma evidencia que en cas que arribi una tercera euroordre “tot indica” que seria refusada perquè la justícia belga té “molt clar” que s’està fent un ús “polititzat” d’aquest mecanisme.
