Huerta, el ministre més fugaç

“Me’n vaig perquè el soroll de tota aquesta gossada no trenqui el projecte” de Pedro Sánchez. Sis dies ha durat només en el càrrec. El temps just per participar en la primera foto de família de Consell de Ministres de divendres. Màxim Huerta va abandonar ahir a la tarda el Ministeri de Cultura i Esports i es va convertir en el titular de cartera més efímer que ha passat pel gabinet d’un president espanyol. Una sentència demolidora, que evidencia que en els exercicis fiscals dels anys 2006, 2007 i 2008 va defraudar 218.000 euros a Hisenda i que li va suposar acabar pagant 366.000 euros de sanció, va posar fi a una carrera política que va estrenar dijous prometent el seu càrrec davant del rei Felip VI. El dia anterior Sánchez l’havia presentat com un dels seus grans fitxatges estrella. De fet, va ser l’únic nom que el cap de l’executiu va aconseguir que no es filtrés a la premsa fins al moment de fer públic la llista completa dels ministres. El periodista i escriptor havia estat la traca final d’un gabinet amb altres noms sorprenents, com ara els del jutge Fernando Grande-Marlaska i l’astronauta Pedro Duque.

Ahir, però, Sánchez es va enfrontar a una crisi de govern inèdita i es va veure forçat a rellevar el responsable d’un ministeri, el de Cultura, que feia anys que no tenia entitat pròpia i que el president espanyol va voler recuperar com una mostra més de la política de gestos en què va convertir el disseny del seu Consell de Ministres. Anit, La Moncloa ja va avançar el nomenament del gestor cultural, expert en art i exdirector del Museu Reina Sofía, José Guirao, com el substitut de Huerta. Un perfil de ministre força oposat al que representava el periodista.

Perquè Huerta es va convertir des del primer moment en el nomenament més polèmic. El seu pas per les xarxes socials ha deixat sentències força cridaneres, des de dures crítiques a la classe política –“I de sobte ets ministre i fas el que et bé de gust”; “I pensar que, als polítics, no només els votem, sinó que els paguem”, etzibava fa uns anys– fins a declarar la seva fòbia a l’esport i a les curses de braus. També durant la repressió policial de l’1-0 va arribar a assenyalar: “Apa, ja tenen el que volien, fotos més que suficients.”

Ahir, però, els internautes es van dedicar a recuperar la col·lecció de piulades relacionades amb el que, finalment, li ha costat el càrrec: “Estar al dia amb Hisenda, ja no es porta”, reblava el febrer del 2015 amb referència a la polèmica de les targetes black. Un any abans, i relacionat amb el futbolista Maradona, sentenciava: “Que pagui a Hisenda, com tots!”

Huerta, però, es declarava “innocent” de les acusacions de frau fiscal i es considerava víctima d’una “cacera de bruixes” impulsada per l’exministre Cristóbal Montoro contra sectors que s’havien mostrat crítics amb el govern de Mariano Rajoy. Així, després de proclamar que “la innocència no serveix de res davant d’aquesta gossada”, va suggerir que l’ha utilitzat de cap de turc per carregar contra el projecte “de regeneració” del president socialista.

Huerta, en tot cas, va voler insistir que la seva topada amb Hisenda en cap cas suposa una condemna per frau fiscal. “Com tants altres creadors, vaig facturar a través d’una societat limitada i això no era il·legal en aquell moment”, malgrat que els tècnics d’Hisenda insistissin ahir que es tractava d’una argúcia per estalviar-se pagar el que tocava. “Vaig pagar una multa per una demanda que vaig perdre”, en al·lusió a la sanció que li va imposar el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) el 2017. La fórmula de tributar a través d’una societat pantalla i no com a persona física, si més no, li permetia pagar molt menys a Hisenda i, en tot cas, feia passar la compra i el manteniment d’una casa d’estiueig a Alacant com a part de les despeses.

El dia d’ahir es va fer molt llarg a La Moncloa. Tan bon punt a les vuit del matí El Confidencial va donar a conèixer la resolució del TSJM, Huerta va fer una tanda d’entrevistes per defensar-se i indicar que Sánchez –al qual no havia informat prèviament d’aquest fet del passat– havia donat per bones les seves explicacions. Va afirmar que el president estava “tranquil” i que ell no tenia intenció de dimitir. Les hores anaven passant i també la pressió dels grups del Congrés i del mateix PSOE perquè el fulminés. Però La Moncloa no donava senyals de què que podia passar. Simultàniament, es feia córrer un vídeo de Sánchez del 2015 en què advertia que si mai descobria cap membre del seu equip que creés una empresa per pagar menys impostos no duraria ni 24 hores. Va ser, sens dubte, el detonant per forçar la caiguda de Huerta.