JOSEP GIFREU
PROFESSOR, PERIODISTA I MEMBRE DE L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS
“La premsa espanyola s’ha subordinat al bloc del 155”
“El cop del procés català ha estat tan dur que el govern espanyol i el quart poder han hagut de declarar la guerra”
“Els mitjans espanyols han actuat de manera hostil, sense respecte per les posicions contràries”
El premi d’assaig Irla 2018 ha recaigut enguany en el periodista i catedràtic emèrit de la Universitat Pompeu Fabra Josep Gifreu. Ha estat gràcies a l’obra El quart poder i la independència. La batalla mediàtica en els “fets d’octubre” del Procés, que analitza la cobertura que els mitjans de comunicació han fet sobre el procés, especialment durant les setmanes anteriors i posteriors al referèndum de l’1-O. El lliurament del premi es fa avui en el marc de la Nit Irla.
L’assaig diferencia tres esferes: la catalana, l’espanyola i la internacional. Quines diferències destaquen en el tractament de la informació de cadascuna?
L’esfera periodística madrilenya ha actuat amb una subordinació gairebé total a l’agenda de l’aleshores govern del PP i, en general, del bloc del 155. L’esfera catalana, en canvi, presenta una pluralitat de posicions: hi ha una pugna entre els mitjans unionistes, els que es mostren a favor de l’estratègia del govern català i els que defensen la tercera via. Per últim, l’esfera internacional ha servit per posar distància, perquè els mitjans estrangers no se senten apel·lats pel conflicte, oferint també diversitat de posicions.
És a dir, que la premsa espanyola ha reaccionat de manera compacta?
Totalment. Els mitjans espanyols han partit de la premissa que la unitat d’Espanya és innegociable. A partir d’aquí han assenyalat que el procés no és viable o que perjudica l’economia catalana, per exemple. I ho han fet d’una manera hostil, sovint insultant, i sense tenir cap mena de respecte per les posicions contràries, a diferència dels mitjans catalans que, més o menys, han estat tolerants.
Creu que l’esfera catalana es troba en una situació de feblesa respecte l’espanyola?
És evident. És més feble i té menys capacitat d’intervenció en el conjunt de l’estat. Però, tot i això, s’ha mantingut amb una vitalitat enorme. Des de Madrid s’ha perseguit la feina dels mitjans públics catalans i els han intentat desacreditar perquè no poden tolerar que existeixi un contrapoder que té la confiança de bona part de la població.
En l’anàlisi parla d’un periodisme de trinxeres.
El cop del procés català ha estat tan dur que el govern espanyol, igual que el quart poder, no ha pogut fer altra cosa que declarar la guerra. Els grans mitjans estan condicionats pels seus interessos econòmics i polítics, i en un conflicte binari no els queda més remei que posicionar-se. Durant la guerra tot se supedita a la victòria i, per tant, la primera víctima és la veritat, en aquest cas invalidada pel valor de la unitat d’Espanya.
De fet, vostè defensa exigir responsabilitats a la premsa espanyola per oferir un periodisme no independent.
Sí, perquè no s’han respectat els codis deontològics del periodisme com la imparcialitat o la pluralitat. Per això cal deixar de consumir els mitjans que no mereixen la credibilitat dels ciutadans, com de fet ja ha passat en alguns casos. D’entre els mitjans espanyols, però, hi ha hagut alguna excepció, que precisament són els que han guanyat més consumidors.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
