“Hem de poder parlar de deixar de ser espanyols”

No. Hi ha hagut uns primers contactes. Divendres al vespre Pedro Sánchez va trucar al president Torra i hem estat parlant amb la ministra Meritxell Batet, però no hem tancat la data.

Per nosaltres l’estiu comença amb el solstici, la setmana que ve. Per ells sembla que l’estiu comença a l’agost. Veurem si pot ser a principis de juliol.

No es dilata per culpa nostra. El govern de Sánchez acaba d’entrar. Tots sabem que ha estat una mica inesperat i que està aterrant, però suposem que el Partit Socialista té alguna idea de com tractar el tema català. Tant Sánchez com la ministra Batet han expressat que volen una reunió que vagi més enllà d’una fotografia protocol·lària, i en aquest sentit estem contents que sigui així; és la mateixa voluntat que tenim nosaltres.

És evident que hi ha de ser. No hem d’anar a aquesta reunió a negociar 100 milions d’inversió en rodalies. No és l’objectiu d’aquest govern, ni la raó d’aquesta trobada. Hi ha temes sectorials molt importants, però l’objectiu és parlar de com afrontem la situació actual i quines propostes ens fa el govern espanyol.

No volem prejutjar, però és cert que això passa. No només amb el govern del PSOE. Recordem la lluvia de millones de Rajoy. És el que tendeix a passar.

Podria ser un escenari molt optimista. L’escenari hiperoptimista seria dir: “Ja vau fer un referèndum l’1-O i el vau guanyar”, cosa que veig encara poc probable. Si fos l’altra alternativa seria una bona alternativa. Tot el que passi per la gent, pel poble de Catalunya votant, sempre és una bona solució. Nosaltres no ens hem presentat a les eleccions amb una proposta de modificar o fer un nou Estatut. Volem explorar amb Sánchez quin marge de maniobra té i quina és la posició de Podem, l’altre gran actor. Quan el president Torra es va veure amb Xavier Domènech, un dels temes de què van parlar va ser de la voluntat de mantenir una reunió amb Pablo Iglesias, igual que el president Puigdemont poc després d’arribar al Palau. No depèn només del govern espanyol, depèn d’altres forces, i l’altra força ha de ser Podem.

No tenim cap voluntat de comprar temps. La ciutadania no ens ho permetria. No podem anticipar què dirà Sánchez, però clarament no és l’únic actor, és molt important el que digui Podem perquè és amb qui es conforma una majoria al Congrés.

Hem de veure si hi ha marge i com es mou Podem en tot això. És una oportunitat perquè passin coses a l’Estat, una oportunitat per a forces que també són republicanes per transformar la societat espanyola contra el règim del 1978 i trencar uns esquemes que tampoc els van bé. Hem de veure si entre tots som prou conscients de la situació, de l’oportunitat que se’ns obre.

Exacte. La nostra voluntat és que sigui la primera reunió d’unes quantes més.

Amb la ministra Batet no ens coneixem. Hem coincidit en algun lloc, la interacció amb ella és cordial, molt normal.

Una bona conseqüència de la moció de censura és que deixarà de ser delegat del govern espanyol, volgut virrei de Catalunya. Entenem que aquesta és una de les conseqüències positives de votar a favor de la moció de censura.

Sí, és sorprenent perquè entenc que el ministre de Cultura estava al cas de la seva situació amb l’Agència Tributària. Si dimiteix per aquest fet no s’entén que agafés la cartera. Nosaltres –i ara parlo com a Junts per Catalunya– quan vam conèixer les posicions que havia expressat l’ara ja exministre a les xarxes ja vam demanar que no prengués possessió. Clarament ha estat un error posar una persona com aquesta en un govern en teoria progressista.

N’hem de parlar, però no en el sentit de negociar-ho. Als presos polítics els tracten com a ostatges. Nosaltres no podem caure en això. El president Torra vol sentir l’opinió que té Sánchez del fet que hi hagi presos polítics a Espanya, que hi hagi exiliats. Però no només polítics, sinó artistes que s’han d’exiliar perquè han escrit una cançó. Això és fonamental perquè està emmarcat en la regressió democràtica que estem vivint i en la violació de drets fonamentals. El Partit Socialista, si té la voluntat que està venent a Europa de ser un govern progressista, ha de fer un canvi radical en aquest sentit.

Acostar-los no és un canvi radical. Ells tenen dret a estar a Catalunya, els tenen a Madrid perquè els volen castigar, però això no pot formar en cap cas part d’una negociació del govern de Catalunya. Si nosaltres entrem a negociar l’apropament dels presos, estaríem reconeixent que estiguin empresonats.

És que tothom sap que no hi ha causa! Tothom sap que no hi ha violència ni rebel·lió. Tothom sap que no està penat fer un referèndum. Estan acusant de rebel·lió i buscant 30 anys de presó per la celebració i l’organització d’un referèndum que no està penat. Algú hi ha de posar seny. Qui està actuant per lliure és la fiscalia de l’Estat. Algú ha de recapacitar sobre què estan fent.

No fa ni dues setmanes que hi ha govern. Jo que vaig ser en algunes de les reunions amb la CUP, a sobre de la taula hi havia, per exemple, abaixar les taxes universitàries. ¿Què passa, que quan es parla d’abaixar les taxes universitàries és republicà si ho fa la CUP i si ho fa el govern és autonomista? A nosaltres ens agrada que la CUP estigui tan determinada en l’objectiu, però també han de ser una mica justos amb el fet que només fa dues setmanes que tenim govern i que el procés l’hem de fer junts.

Ens agradaria treballar-ho amb ells, obrir aquesta possibilitat. Això no vol dir excloure la CUP de les negociacions, però s’ha de veure si comencem a trobar prou punts en comú per pactar un pressupost que ens satisfaci tant al govern com a diferents forces de l’oposició. Domènech va dir de mirar de trobar una orientació de pressupost que vagi bé a tothom, que tothom s’hi senti representat. S’ha de treballar amb ells.

No ho comparteixo. Es va anar per un camí i ara hem d’explorar una altra viaSi és festiu o no, ens agradaria treballar-ho amb l’ANC, amb Òmnium, amb els que representen l’1 d’octubre.

El 3 d’octubre el rei espanyol decideix que ja no és el rei dels catalans. Podia haver fet una crida a la concòrdia, o fins i tot tocar el crostó als dos costats, o, encara millor, erigir-se en àrbitre o mediador, però el que va fer va ser justificar els que 48 hores abans estaven apallissant els catalans. Ens agradaria que hi hagués una reflexió del rei espanyol respecte al que creu que es mereixien els catalans, perquè és peculiar que vingui a Catalunya quan ell ha rebutjat ser el rei dels catalans. Quan mires les enquestes sobre l’acceptació de la monarquia a Catalunya, un 60% dels catalans hi posen un 0 i la nota mitjana no arriba a un 2. No és que els independentistes no vulguin el rei d’Espanya, és que la immensa majoria dels catalans suspenen el rei espanyol.

El govern català no pot actuar amb normalitat amb una persona que està justificant la violència contra els que ell considera els seus súbdits a Catalunya. No pot actuar amb normalitat. És impensable.

Bé, ja s’anirà veient cas per cas, però és evident que el president de la Generalitat, el govern, i el president del Parlament no el poden rebre amb un somriure i una encaixada de mans i dir “què tal, com et va?” després del que ha passat. Això és el que hem de tenir molt present cada dia. És un rei espanyol que està justificant que el president de la Generalitat estigui a l’exili i que el govern i els líders civils estiguin a la presó.

Segurament.

Evidentment, pot comportar desobediència.

Ni idea. La meva ambició política no era ser consellera i encara menys de la Presidència i portaveu del govern. Estic aquí perquè la persona que hi havia de ser està a Estremera. Tenim el seu despatx tancat amb un llaç groc per quan torni. No és només el meu desig, sinó el de tots els treballadors de la casa.

No. Vol dir que jo estic fent una tasca puntual. Mai vaig pensar que dirigiria una campanya electoral. Ara m’ha tocat ser la consellera de la Presidència i portaveu del govern i ho entomo amb tota l’energia i la responsabilitat. Si és impossible de preveure què passarà d’aquí a una setmana, imagini’s en unes hipotètiques eleccions.

Sempre és un bon moment perquè hi hagi una dona al capdavant de qualsevol cosa.