Topada pel rol de l’1-O en el diàleg

Que qualsevol diàleg entre els governs català i espanyol serà molt complicat no era difícil de presagiar, i ahir, fins i tot abans de la primera reunió entre els presidents, tant el govern com el Congrés espanyols ja van evidenciar que el mateix objecte del debat ja suposarà la primera topada. Primer, des de Berlín, on s’estrenava en una cimera bilateral per parlar sobretot de política migratòria, Pedro Sánchez va instar Quim Torra, que la vigília s’havia proposat “crear un altre 1-O”, a deixar enrere el que va succeir el dia del referèndum i a centrar-se en l’obertura d’un diàleg. “Cal girar full”, va insistir Sánchez, per part de les dues bandes, i centrar-se a obrir un diàleg que situava “dins dels marges” de la Constitució. Ho deia, per cert, davant la cancellera Angela Merkel, que tampoc es va mullar aquest cop en la pregunta sobre el president Carles Puigdemont, pendent que la justícia alemanya es pronunciï sobre la petició d’extradició. “Tot s’està desenvolupant segons les línies clares de l’estat de dret, com ha de ser als nostres països”, es va limitar a dir.

Les paraules de Sánchez van tenir una ràpida resposta després de la reunió del consell executiu per part de la portaveu Elsa Artadi: “Espero que no estigui dient que hem d’oblidar els dos milions de catalans que van anar a votar l’1-O i la violència que es va exercir contra ells, ni que els catalans hem d’abandonar el dret a l’autodeterminació”, etzibava. “A veure com ho tradueix”, l’instava. De fet, ella mateixa fa setmanes que està en contacte amb la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, per preparar la reunió del dia 9, i ahir reiterava que a Madrid ja tenen damunt la taula una proposta d’ordre del dia, i espera una resposta. Una proposta en què lògicament apareix el “tema principal i fonamental”, l’exercici del dret a l’autodeterminació, però també d’altres d’importants com els presos polítics i el rebrot del franquisme als carrers. Per Artadi, els 45 punts que els presidents Mas i Puigdemont havien fet arribar a Rajoy no són més que “incompliments que cal resoldre”, i que no creu que hagi de negociar ara Torra.

La consellera de la presidència, això sí, també va aclarir les paraules de Torra la vigília sobre l’1-O –el vicepresident Pere Aragonès havia fet servir una expressió molt similar la setmana passada–, que no es refereixen “necessàriament” a un altre referèndum organitzat per la Generalitat, sinó al fet que creu que vindran més moments “definitoris”. “Allò va ser una finestra d’oportunitat que podria haver tingut un altre recorregut, i ben segur que n’hi haurà d’altres”, deia la portaveu, que es resisteix a descartar la via unilateral i assegurava que la situació “no es normalitzarà” fins que els catalans puguin exercir del tot els seus drets. Això sí, reiterava que l’aposta continua sent pel diàleg i la negociació.

Al Congrés, ERC va portar a debat i votació el que el portaveu Joan Tardà va definir com “la prova del cotó fluix” a l’executiu de Sánchez: una moció que convidava a establir un diàleg bilateral entre la Generalitat i el govern espanyol “sense condicions ni renúncies” per assolir la “resolució democràtica del conflicte entre el Regne d’Espanya i Catalunya”.

Amb els vots del PSOE, el PP i Cs, no obstant això, el Congrés va tombar la idea d’obrir un diàleg sense renúncies per 247 vots en contra per només 92 vots afirmatius, de Podem, ERC i el PDeCAT. “Que vostès rebutgin una iniciativa d’ERC que només demana diàleg sense condicions i sense obligar ningú a renunciar a res és un mal inici, és un inici desastrós!”, va etzibar Tardà als socialistes en conèixer el revés a l’oferta de diàleg. “El diàleg només és fructífer si hi cabem tots, i ens expulsen del diàleg quan Sánchez diu que podem parlar de moltes coses... Doncs no, hem de parlar de tot!”, va reblar Tardà.

La rèplica a ERC la va donar el diputat del PSC José Zaragoza, que hi va canviar els adjectius i va parlar d’un diàleg “sincer i respectuós” partint de la “sensibilitat” de Sánchez a l’hora d’escoltar. “Es comprometen a una resolució del conflicte per camins legals i democràtics sense infringir les lleis, l’Estatut i la Constitució?”, va exigir a l’independentisme. “Si deixen al marge el 50% o el 60% de la població, no esperin col·laboració per part d’ERC”, prevenia Tardà al PSOE en vigílies de la cita de Sánchez i Torra a La Moncloa i del vot decisiu de demà al Congrés sobre els pressupostos del 2018, capgirats pel PP al Senat com a revenja contra el PNB.

Des del PDeCAT, Ferran Bel es va adherir a un diàleg “sense limitacions”. “No els demano renunciar a res, no em demanin a mi renunciar a parlar de l’1-O i dels presos polítics”, va exigir Bel al PSOE i al govern. Des d’Units Podem, que veu com Pablo Iglesias s’ha erigit en mediador del pont aeri, Joan Mena va fer una crida a traslladar els presos polítics a Catalunya i a aprofitar la “distensió” oberta pel líder de Podem amb Torra davant “un PP i Cs que només sobreviuen en l’hàbitat natural de la crispació”. “El repte és convertir les expectatives en confiança ciutadana”, va alliçonar Mena.

Només uns minuts després, el Congrés votava una altra moció sobre Catalunya, però en un sentit oposat: la iniciativa del PP en contra de l’anunci de la ministra Batet de recuperar els articles de l’Estatut anul·lats pel Tribunal Constitucional en la seva sentència del juny del 2010. En aquest cas, el PP va tastar la solitud de l’oposició i va sumar els vots als de Cs (163 sís) davant els 166 nos del PSOE i els socis de la censura.

El vespre monogràfic sobre Catalunya va servir episodis d’alt voltatge, com el de Juan Carlos Girauta (Cs) negant-se a retirar l’insult de “racista” a Torra. “Soc descriptiu”, va dir. “Hem de sentir com un partit falangista diu a Torra que és racista... I soc descriptiu”, rebatia el diputat del PDeCAT Ferran Bel. Quan Alícia Sánchez-Camacho (PP) reprotxava al PSOE les seves preteses “cessions” a l’independentisme, Zaragoza va esclatar contra el radicalisme popular: “Si és que fins i tot parlen de Soraya la floja pel fet de no retirar llaços grocs!”, va etzibar.