El Vendrell Decideix atribueix la poca participació a la falta d'implicació civil

Algunes plataformes es dissoldran, però preveuen que la seva gent s'integrarà en projectes veïns amb vista a l'abril

Els resultats del Vendrell, que han fet decaure la participació en general, en ser la ciutat més gran que participava en la segona onada, no han sorprès, però, la plataforma, perquè «el Vendrell té la societat molt fragmentada amb persones que només hi resideixen d'una manera temporal i, a més, no hi ha un sentiment identitari». La plataforma continuarà vigent per impulsar ara el Penedès Decideix, en clara referència a la vegueria del Penedès històric no prevista pel govern, perquè els municipis que la configuren facin consultes el 25 d'abril.

Reforçats, a Llorenç.

A Llorenç del Penedès, on es va superar el 30% de participació, el portaveu de la plataforma, Jordi Sadurní, es mostrava satisfet d'haver-se sobreposat al «buit informatiu en aquesta segona remesa de consultes». «En sortim més forts i més preparats», diu. El col·lectiu s'extingirà «per evitar que s'hi barregi el factor polític», però abans volen repartir «casa per casa» fulletons en què s'analitzen els resultats.

«L'Espluga Decideix... continuar».

Les tres associacions creades per a les consultes de diumenge a la Conca (Montblanc Decideix, L'Espluga Decideix i Barberà Decideix) feien ja la mateixa nit un balanç molt positiu tant de la participació –que va oscil·lar entre el 21 i el 29,5%– com del clima de normalitat.

Tots plegats feien també una reflexió sobre el seu futur a partir d'ara. Des de Montblanc, per exemple –on es van constituir tot just al desembre–, es mostraven molt contents perquè «s'ha ajuntat gent de diversos partits i tendències de tot tipus», i no descartaven continuar fent coses junts, malgrat que la idea d'entrada és dissoldre's, ja que es mostraven també «esgotats» per la feina feta. A Barberà de la Conca, en canvi, no pensen dissoldre's, ja que «encara hi ha feina per fer en altres municipis, i la nostra experiència pot ser útil en altres pobles de la comarca». Gent de Vimbodí i Poblet, Blancafort o Santa Coloma de Queralt, de fet, ja van acudir ahir a les consultes per prendre nota de primera mà de tots els aspectes organitzatius.

On més engrescats estan és a l'Espluga: «L'Espluga Decideix... continuar» serà el seu lema, perquè «s'ha generat molt bon rotllo i això és tot just un punt de partida per fer més coses». Aquest divendres, a les vuit del vespre sense anar més lluny, ja han organitzat una xerrada a l'auditori Carulla-Font del Casal, a càrrec d'Alfons López Tena, sota l'epígraf I després dels referèndums, què?

El camí obert a l'Ebre.

El portaveu de Xerta Decideix, Guillem Blanch, va dir que ara la plataforma local ja ha acabat la feina, però que col·laboraran amb la coordinadora L'Ebre Decideix, per ajudar la resta de pobles del territori a organitzar les seues consultes. En aquest sentit, un dels portaveus de la coordinadora ebrenca, Guillem Argelich, va confirmar que els propers pobles que convocaran consultes seran Ulldecona i Alcanar. La mobilització no és tan madura en altres municipis com ara Camarles, l'Aldea o el Perelló. «El que està clar és que després de Xerta podrem treballar millor», va valorar Argelich.

El Baix Camp es concentra ara en Reus.

Al Baix Camp, la plataforma L'Aleixar Decideix encara no ha decidit si l'entitat continuarà activa perquè «la feina ja està feta», va comentar el seu portaveu, Marcel Serra. En general, però, s'entreveu que gent de les diverses plataformes del Baix Camp s'integraran o donaran suport a Reus Decideix, que farà la consulta a l'abril.

A Alforja, l'entitat segurament no es dissoldrà, tot i que els responsables encara n'han de parlar: «No hem tingut ni un moment per decidir-ho», va expressar la portaveu, Maria Jesús Porqueras. «Jo, personalment, he quedat molt cansada», va afegir.

La plataforma Vilaplana Decideix es reunirà aquesta setmana per fer balanç de la manera com ha anat aquest «assaig general» per a un futur referèndum vinculant i no només consultiu. Pel portaveu de l'entitat, Xavier Joanpere, s'espera poder continuar mantenint activa la plataforma per contribuir a «engreixar» la de Reus, ja que «no pensar-hi mai més no tindria sentit». El nivell de participació a Vilaplana «ha anat prou bé», amb més del 45% de participació, tot i que «no hem tingut a l'abast tots els recursos necessaris».

Un altre lloc on la participació es va situar per damunt del 35% del padró va ser Riudecanyes. «De moment no ens podem dissoldre», va expressar Ernest Seuba, portaveu de la plataforma Riudecanyes Decideix, perquè «hem de fer balanç», i creu que seria interessant que la gent volgués continuar donant suport a les consultes en altres municipis. Seuba va dir que estan «bastant contents» dels resultats, tot i que «el cens basat en el padró ha fet baixar els percentatges de participació.»

[Informació elaborada per Ana Estallo, Òscar Palau, Gustau Moreno i Núria Roca].

«Sí» aclaparador

I.M

El president d'ERC al Camp de Tarragona, Adam Mañé, considera que amb els resultats de la consulta «s'ha superat amb escreix el repte de la normalitat de l'independentisme». Manyé diu que és «l'onada de la consciència nacional» i de «la democràcia en estat pur». El president d'Esquerra al Camp, satisfet pels resultats, els compara amb les dades de participació de consultes impulsades per l'administració, com ara les darreres eleccions al Parlament Europeu, amb un 37,54% de participació a Catalunya, o el 40,9% de participació amb què es va tancar la participació en el referèndum de la Constitució Europea. Respecte als municipis del Camp, Mañé va dir que «l'èxit del ‘sí', aclaparador», no deixa de ser un precedent «perquè es pugui celebrar un referèndum vinculant a Catalunya».

Pocs menors de 18 i pocs immigrats

En general, com per exemple a la Conca, els organitzadors lamenten la poca participació tant de menors de 18 anys –amb prou feines un 3% del total– com d'immigrats, que en comicis vinculants no poden exercir el dret a vot, malgrat que en llocs com ara Montblanc van anar expressament a parlar amb els principals col·lectius. Tot i això, n'hi van votar només 5. A l'Espluga, 12 i a Barberà de la Conca, cap. Segons Marcel Serra, de la plataforma de l'Aleixar (4 vots d'immigrats), «no s'ha pogut arribar» a la població immigrada perquè s'ha de fer un treball previ i això encara suposa més feina. A més a més, els nouvinguts «no ho acaben d'entendre». En canvi, en llocs com ara Alforja les xifres van ser prou significatives en sentit contrari: hi van votar 27 persones nouvingudes, sobretot romanesos i magribins. Pel que fa als joves d'entre 16 i 18 anys, tampoc no han acabat d'aprofitar la seva excepcional ocasió de votar. Al Vendrell van votar gairebé tants estrangers (59) com menors de 18 anys (68). Aquests, amb un 8,8% de participació, es van quedar fins i tot per sota del 9% general. El nivell més alt de participació entre els menors de 18 es va registrar a la Torre de Fontaubella (59,8%), però, com en la resta de casos, per sota de la participació dels que ja han fet els 18.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.