La cleda bilateral

L’última reunió de la comissió bilateral Generalitat-Estat es va celebrar el 19 de juliol del 2011 i la presidien Josep Antoni Duran i Lleida (per part catalana) i l’aleshores vicepresident del govern espanyol, Manuel Chaves. El dia abans, el govern havia rebaixat substancialment les expectatives i finalment Catalunya en va arrencar, si es pot dir així, la majoria en una “junta de vigilància” de l’aeroport del Prat (però no pas en la privatització), la creació d’un grup de treball per planificar el traspàs de les bonificacions a la contractació d’àmbit autonòmic, la cessió de 150 edificis propietat de la Seguretat Social i altres escorrialles. “No és una transferència qualsevol”, s’esforçava a remarcar l’exlíder de l’extinta Unió per reivindicar el traspàs patrimonial. El de les beques va quedar a l’aigüera.

Després de set anys de travessia pel desert, la comissió es tornarà a reunir pròximament amb un ordre del dia més ambiciós. Es rescatarà un instrument estatutari per a la realitat del 2018, que es vol republicana. Aquesta és la cleda que ofereix Sánchez, en què Sant Jaume espera que transitin els 45 punts que Carles Puigdemont va presentar a Mariano Rajoy al marge de l’autodeterminació en l’última trobada entre presidents a La Moncloa abans de la d’ahir entre Quim Torra i Pedro Sánchez, el 2016, i la presidiran la ministra Meritxell Batet i el conseller Ernest Maragall.

A més del titular d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, hi acudirà el vicepresident, Pere Aragonès; la consellera de la Presidència, Elsa Artadi; la secretària general d’Acció Exterior, Mercè Salvat, i el delegat del govern a Madrid, Ferran Mascarell. El govern enviarà, doncs, dos gats vells del socialisme català a negociar amb la ministra del PSC. Maragall té avui el carnet d’ERC i Mascarell es va presentar amb la llista de Junts per Catalunya.

També es reuniran la comissió mixta de Transferències Estat-Generalitat (el govern hi enviarà Artadi), la d’Afers Econòmics i Fiscals (Aragonès) i la comissió bilateral d’Infraestructures (Damià Calvet, conseller de Territori i Sostenibilitat). Les dues primeres no se celebraven des del novembre del 2010 i la darrera, des de l’abril del 2007.

La vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, va parlar ahir de “recuperar drets i coordinar acords” en les reunions de treball que s’estableixin, en matèria de política social, treball, dependència i en l’impuls del corredor mediterrani. Així mateix, va fer referència a l’aixecament del vet a lleis catalanes socials (pobresa energètica, canvi climàtic, universalitat de la sanitat pública...). Per Calvo, serà la manera d’abandonar la política de contenciosos interposats per Madrid a cada pas català en el marc de “la normalització de relacions” entre les dues administracions. En diuen normalització de relacions, però es tracta simplement de complir la llei, ja que, com va admetre la mateixa vicepresidenta espanyola, s’està incomplint l’Estatut només pel fet que la bilateral no s’ha convocat durant anys. En concret, la carta catalana estipula que la comissió “es reunirà dues vegades a l’any i quan ho sol·liciti una de les parts”.

Malgrat tot, Torra va reconèixer que, de les comissions, “se n’ha parlat poc” en les dues hores i mitja de desglaç amb Sánchez. El govern volia posar l’accent en l’autodeterminació i en els presos polítics i exiliats més que no pas en polítiques sectorials concretes. Tanmateix, pel president les comissions són “el lloc natural i idoni” per tractar els 45 punts de greuges i incompliments de l’Estat. La voluntat de les parts és que la bilateral es reuneixi “ja en les dates que es puguin trobar ràpidament”, segons Calvo. No serà abans de deu dies, el mínim regulat per convocar-la.

El conseller Calvet ja té ordre del dia per a la comissió bilateral d’Infraestructures. Hi vol abordar el “traspàs complet” del servei de Rodalies a la Generalitat. En la seva primera compareixença al Parlament després de prendre possessió del càrrec, el conseller va donar per fet ahir que aquesta qüestió “s’afrontarà” no solament en la reunió sectorial, sinó també en la primera bilateral encapçalada per Maragall i Batet. Segons Calvet, el traspàs de la gestió del servei de Rodalies, del 2010, “va ser incomplet”. Tan incomplet que es va fer un traspàs sense trens, sense vies i sense estacions. El conseller també va denunciar que l’Estat no ho va acompanyar d’un finançament adequat. Entre els anys 2008 i 2015, dels 4.000 milions d’euros d’inversió previstos, només se’n va executar al voltant d’un 10%. “Creiem que, per millorar Rodalies, l’única mesura efectiva és assolir les plenes competències sobre infraestructures ferroviàries dins del territori de Catalunya”, va assegurar el conseller per reivindicar la “cessió completa” d’aquest servei.

El conseller va advertir que la reclamació dels trens serà només “un dels punts” a tractar en les comissions. En concret, era el número 30 dels 45 de la llista d’Artur Mas ampliada per Puigdemont. El número 31 era el model de gestió centralitzada de ports i aeroports, res a veure amb la majoria testimonial no decisiva al Prat amb què es conformava Duran i Lleida fa set anys.