May aguanta la tempesta

“El Brexit s’està morint.” Aquesta era la portada dels principals diaris euroescèptics britànics ahir, que reproduïen les paraules que va escriure Boris Johnson a Theresa May en la seva carta de renúncia com a ministre d’Afers Estrangers. Aquesta és també la gran lluita que hi ha ara mateix dins del Partit Conservador: l’enfrontament entre els partidaris d’un Brexit suau i els que volen un Brexit dur.

La revolta va començar divendres, quan May va decidir apostar per un Brexit suau que mantingui el Regne Unit a prop de la Unió Europea (UE). Dilluns van dimitir Boris Johnson i David Davis, els ministres d’Afers Estrangers i del Brexit, respectivament, a més de Steve Baker, la mà dreta de Davis, i ahir ho van fer dos vicepresidents del partit, Ben Bradley i Maria Caulfield. Bradley, que va fer campanya per seguir a la UE, va explicar en la seva carta de renúncia que dimitia perquè no podia defensar la voluntat del seu electorat, que va votar Brexit en un 71%. Considera que “el problema principal és el pla de contingència per a Irlanda del Nord”. Aquest pla garanteix la invisibilitat de la frontera amb Irlanda fins al desembre del 2021 mantenint l’alineació reguladora. Aquest va ser el principal motiu pel qual va dimitir Davis el dia anterior. Es queixen que May no els va garantir que l’alineació estaria limitada en el temps.

No es descarten més dimissions. De moment, Liam Fox, secretari d’estat de Comerç Internacional, i Michael Gove, ministre de Medi Ambient, i els altres pesos pesants brexiters, han descartat plegar. El grup parlamentari conservador, amb el qual es va reunir May dilluns a la tarda, encara no ha presentat cap petició per demanar una moció de censura com tot feia pensar que passaria. Tot i que no ho descarten. Només caldria la firma de 48 diputats conservadors. I n’hi ha més de 100 que són favorables a un Brexit dur. O sigui que no és clar que May pugui aprovar el seu pla al Parlament, ja que part del Partit Laborista també hi està en contra.

Ahir al matí, May es va reunir per primer cop amb el nou gabinet després de les dimissions. A la taula, hi van seure el nou ministre d’Afers Estrangers, Jeremy Hunt (substitut de Johnson), i el del Brexit, Dominic Raab (que agafa el relleu de Davis). Després de la reunió, la primera ministra es va mostrar exultant i decidida a tirar endavant la decisió presa divendres d’apostar per un Brexit suau.

El pla de May, que es publicarà demà, proposa que només quedi dins del mercat únic el sector de les mercaderies per tal d’evitar la instal·lació d’una frontera física a Irlanda del Nord. En quedaria fora el sector dels serveis, que representa el 80% de l’economia britànica. També proposa que algunes decisions jurídiques depenguin del Tribunal Europeu de Justícia. És un pla intermedi, una mena de tercera via, que ha estat considerat pels brexiters una traïció a la voluntat del 52% de la població que va votar per trencar amb la Unió Europea.

El principal enemic de May ara mateix és a dins del seu propi partit. L’enfrontament entre els dos bàndols és totalment públic. En el si del partit hi ha la creença que no és moment per canviar de líder. Però hi ha molts dubtes sobre si May podrà aguantar més temps, ja que s’espera que la UE li demani que faci més concessions.

En la carta de renúncia de Johnson, feta pública ahir, l’exministre lamentava que “el Regne Unit s’encamina cap a l’adquisició d’un estatus de colònia de la UE”, en el sentit que en continuaran depenent, però perdran la influència que hi tenien fins ara. “Després de llegir el document de divendres [aprovat amb els vots a favor de 20 dels 27 membres del gabinet], em temo que es faran més concessions amb la immigració i que s’acabarà pagant per continuar dins del mercat únic”, va dir Johnson, que creu que això no és el que van votar els ciutadans en la consulta europea. Creu que s’ha traït la voluntat dels ciutadans que van guanyar el referèndum i que van votar “de manera inequívoca per recuperar el control de la democràcia al país”. “Se’ls va dir que podrien controlar la política migratòria, repatriar els diners que s’entreguen a la UE i, per sobre de tot, aprovar les seves lleis de manera independent”, hi va afegir Johnson.