Política

Llarena adultera el Parlament

El jutge del Suprem invoca el 384 bis, ideat per a terroristes, per suspendre els sis diputats independentistes per “rebels”

Deixa sense efecte l’acta de Puigdemont, Junqueras, Romeva, Rull, Turull i Sànchez, però no diu què cal fer

Des d’un ordinador del seu despatx al carrer Marqués de la Ensenada de Madrid, el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va adulterar de nou la vida del Parlament sortit de les eleccions convocades des de Madrid per Mariano Rajoy el 21 de desembre. Només vint-i-quatre hores després de la fotografia de la distensió entre Pedro Sánchez i Quim Torra a La Moncloa, el magistrat del Suprem va comunicar que dona per tancada la instrucció de la causa contra els líders del procés i va comunicar la suspensió dels cinc diputats en presó preventiva –Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull (JxCat) i Oriol Junqueras i Raül Romeva (ERC) i de Carles Puigdemont. Per adulterar el Parlament, el jutge es basa en un precepte, l’article 384 bis de la Lecrim (llei d’enjudiciament criminal), que va ser ideat per a la lluita antiterrorista i que preveu “l’automàtica suspensió” d’un càrrec públic –si hi ha un processament en ferm i si està en presó preventiva– per un delicte relacionat “amb bandes armades o individus terroristes o rebels”.

L’artefacte judicial de Llarena parteix d’un joc de paraules que fa ell: si els acusats ho són per un delicte de rebel·lió –exigeix l’ús de la violència perquè l’article afecta “quien se alzare violenta y públicamente”, segons l’article 472 del Codi Penal–, els acusats són “rebels”. I Llarena els etiqueta com a “rebels” a pesar que tots –excepte Puigdemont, que ho ha fet a Bèlgica i més tard a Alemanya– han acudit al Suprem cada vegada que ell els ha citat a Madrid. Es dona la circumstància, a més, que la Guàrdia Civil ha desmentit a la pràctica que siguin “rebels” perquè els acaba de traslladar de Madrid als penals de Lledoners i Puig de les Basses sense cap prevenció d’extremar la seguretat com ara el fet d’emmanillar-los.

Amb Puigdemont, Llarena encara va més enllà i reinterpreta que, on la llei diu “decretada la presó provisional”, n’hi ha prou amb l’ordre d’ingrés a presó. En el cas de Toni Comin, el jutge el deixa de moment al marge de la inhabilitació perquè ha acceptat el seu recurs contra el processament.

Catalá ho sabia al febrer

Que el jutge faria aquest pas no va sorprendre ahir ningú perquè ja ho va anticipar l’1 de febrer l’aleshores ministre de Justícia del PP, Rafael Catalá. “Més enllà del que dicti la sentència final, a la tardor o a final d’any hi pot haver una inhabilitació des de molt aviat i a totes aquestes persones se les treu de l’escena”, va dir Catalá fa cinc mesos en unes declaracions en què va dictar el pas al Suprem i, al mateix temps, no va respectar la presumpció d’innocència en plena instrucció.

En les interlocutòries d’ahir, Llarena explica que troba “obligat” comunicar al Parlament que els sis diputats processats “han quedat suspesos en les funcions i càrrecs públics que estaven exercint, havent de procedir la mesa a adoptar les mesures precises per a la plena efectivitat a la previsió legal”. El més sorprenent és que no adverteix el Parlament de res en cas que desobeeixi, perquè no detalla què és obeir i què seria desobeir. Ras i curt: Llarena envia al president del Parlament, Roger Torrent, un argot judicial en què no diu què són les “mesures precises” i l’únic que les té al cap és el jutge.

Retenir l’acta sense vot

Si els sis diputats poden retenir l’acta però no poden votar, per exemple, el que provoca Llarena és que la majoria de govern passi a ser una minoria perquè perd sis vots clau. Si el que Llarena vol és que JxCat i ERC rellevin els sis parlamentaris, el que fa és alterar les llistes del 21-D i els priva de tenir l’acta si no són condemnats. “No existeix impediment processal perquè els càrrecs i funcions públiques que corresponen als processats puguin ser exercits de manera plena, però temporal, per altres”, és tot el que precisa Llarena sense explicar com.

Les defenses sempre han sostingut que el castell judicial es basava a assegurar la inhabilitació i després buscar els tipus i preceptes que la fessin possible. La Lecrim és una llei vuitcentista –de 1882– que va ser reformada el 1988 –any en què hi va haver 20 crims d’ETA– per incloure el 384 bis per a “individus terroristes o rebels”. I la jurisprudència del TC limita el concepte de “rebel” al terrorisme. “En un moment de diàleg polític, el que fa Llarena no toca, i menys amb un 384 bis que és fill directe de la legislació antiterrorista”, va denunciar el portaveu del PDeCAT al Congrés, Carles Campuzano. “Només funciona mogut per la crueltat i la voluntat d’escarmentar. Cap sorpresa”, afegia Joan Tardà (ERC).

Obviant el caràcter antiterrorista del precepte que invoca, Llarena justifica la inhabilitació sense judici per “preservar l’ordre constitucional” que els sis han “atacat de forma greu mitjançant determinats comportaments delictius, en els quals hi ha el delicte de rebel·lió”. El jutge conclou l’argumentació avisant que poden tenir una funció pública de “risc per a la col·lectivitat”. I, dit això, recorda que tots ells tenen quinze dies per recórrer i que la inhabilitació preventiva amb el 384 bis a la mà quedaria sense efecte si al final no se’ls acusa de rebel·lió o estan en llibertat provisional.

Als exiliats carles Puigdemont, Antoni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret, Clara Ponsatí, Marta Rovira i Anna Gabriel, el jutge els declara en rebel·lia i els obre una peça separada de la causa principal.

LES FRASES

Llarena només funciona mogut per la crueltat i la voluntat d’escarmentar. Cap sorpresa
Joan Tardà
portaveu d’erc al congrés
En un moment de diàleg, el de Llarena no toca, i menys amb un 384 bis fill directe de l’antiterrorisme
Carles Campuzano
portaveu del pdecat al congrés

El Suprem vol suport de Sánchez

El president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, va enviar ahir una carta al govern de Pedro Sánchez en la qual, en un prec sense precedents, reclama que dos ministres donin suport actiu al jutge Pablo Llarena en la seva batalla judicial davant la justícia de Bèlgica.

Tot i que el discurs oficial era fins ara –amb Rajoy a La Moncloa– que l’euroordre és un mecanisme judicial sense cap intromissió dels estats, Lesmes ve a admetre que no és així. En una carta adreçada al titular d’Afers Estrangers, Josep Borrell, i a la ministra de Justícia, Dolores Delgado, Lesmes els exigeix que portin a terme “les actuacions corresponents per assegurar la integritat de l’acció de l’Estat” i de Llarena davant la demanda que li han interposat Toni Comín i Meritxell Serret.

El prec d’auxili de Lesmes arriba quan Llarena ha estat citat a declarar el 4 de setembre a Bèlgica amb una citació que el jutge degà de Madrid, Antonio Viejo, no li ha volgut entregar per solidaritat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia