Trump vol més diners per a l’OTAN
La Casa Blanca exigeix als socis transatlàntics que dediquin el 4% del PIB al pressupost de defensa
El president dels Estats Units afirma a Brussel·les que “Alemanya està totalment controlada” per Moscou
Després d’un any esperant que els socis transatlàntics d’Europa i el Canadà incrementessin per voluntat pròpia les seves partides en defensa, el president dels Estats Units, Donald Trump, va proposar ahir elevar el llistó de les contribucions en el marc de l’OTAN afegint pressió als aliats. A la cimera de l’aliança transatlàntica celebrada a Brussel·les Trump va posar sobre la taula que els 29 membres actuals incrementin el seu pressupost en defensa fins al 4% del seu producte interior brut (PIB), segons van confirmar fonts de la Casa Blanca. L’OTAN actualment té fixat com a objectiu de despesa per al 2024 el 2% del PIB, una xifra que, segons dades de la mateixa organització, només assoliran cinc països aquest 2018.
Trump va arribar ahir a Brussel·les impacient i insatisfet amb els compromisos dels seus socis de l’OTAN, després que en la darrera cimera, on era un nouvingut, ja va collar la resta d’aliats transatlàntics perquè gastessin més diners en defensa. Si bé el govern nord-americà nega que sigui una proposta oficial, el magnat exigeix als líders aliats que es donin presa a augmentar les seves contribucions. “És molt injust per al nostre país i per als nostres contribuents”, es va queixar Trump durant la reunió matinal amb el secretari general de l’OTAN, on ja va exigir públicament a Berlín o París que posin més diners “immediatament”. Mentre que aquest 2018 els EUA dedicaran un 3,5% del seu PIB a seguretat, França hi destinarà un 1,8%; Alemanya, un 1,24%, i l’Estat espanyol, un 0,9%, segons les estimacions de l’organització.
Xoc Trump-Merkel
La batalla per reequilibrar el repartiment de les despeses d’aquest pacte de seguretat occidental va ser a l’epicentre de la cimera de l’OTAN d’ahir. El xoc entre Trump i Merkel en va ser un dany col·lateral. Fugint de les polèmiques a casa per les presumptes interferències russes a les eleccions nord-americanes, Trump va començar el dia acusant Alemanya d’estar “totalment controlada per Rússia”. El centre de les crítiques: el gasoducte que connectarà tots dos països esquivant les exrepúbliques soviètiques; una polèmica infraestructura que, de fet, ha generat discrepàncies dins la mateixa Unió Europea per les conseqüències geopolítiques del pacte.
En concret, els EUA van criticar ahir l’acord entre Berlín i Moscou per crear un gasoducte a través del mar Bàltic que proporcioni gas directament a Alemanya, l’anomenat Nord Stream II. Tot i que fa més de dos mesos que es va començar a construir, ahir Trump va alertar que el projecte és perjudicial per a l’OTAN i ha fet a Alemanya “un ostatge de Rússia”. Així, el president dels EUA considera que, si els alemanys passen a obtenir “entre un 60% i un 70% de la seva energia” dels russos, passaran a estar sota el seu control. Una situació que per a Washington xoca amb l’estratègia de seguretat de l’OTAN. “Suposadament us hem de protegir de Rússia i esteu pagant milions de dòlars a les arques russes”, va recriminar la Casa Blanca als seus socis europeus. Frustrat pels pocs resultats de l’última cimera, ahir directament va carregar contra Merkel i les seves relacions amb Putin com a tàctica de pressió.
La dona de ferro d’Europa no es va prendre gens bé ser al centre de la diana de Trump en aquesta trobada. I encara menys que se l’acusi de connivència amb el Kremlin. “Jo mateixa he experimentat com una part d’Alemanya estava controlada per la Unió Soviètica”, va afirmar la cancellera alemanya recordant la seva joventut a la República Democràtica Alemanya. Per això, no només va defensar “la capacitat militar” que proporcionen a l’OTAN, sinó també que el seu govern fa “polítiques independents” i pren “decisions independents”.
Canvi de to
Merkel i Trump van voler rectificar la seva topada inicial amb unes declaracions conjuntes després de la reunió bilateral que van mantenir a la tarda. Trump va presumir de tenir una “molt bona relació” amb la cancellera hores després de criticar-la obertament. Més continguda, la líder alemanya també va dir que, “malgrat tot”, són “bons socis”.
LES FRASES DE TRUMP
Macedònia, més a prop de l’Aliança
Els socis de l’Aliança Atlàntica ofereixen l’accés a Macedònia com a incentiu addicional en el seu camí cap a la ratificació de l’acord amb Grècia sobre el nom del país balcànic. Els 29 països que ara integren l’OTAN van decidir ahir “convidar el govern de Skopje a iniciar converses d’accessió”, segons la declaració conjunta dels caps d’estat i de govern posterior a la cimera celebrada a Brussel·les. De tota manera, per poder ser el 30è membre de l’OTAN Macedònia haurà de ratificar, primer internament, el principi d’acord al qual va arribar amb Grècia per posar fi a la llarga disputa sobre el nom d’aquest país, que, si tot va com ha d’anar, passaria a dir-se República de Macedònia del Nord. “La implementació completa de tots els procediments interns prescrits pel que fa a l’acord sobre la solució del problema del nom és una condició per a una conclusió satisfactòria del procés d’adhesió”, afirmava la declaració dels líders de l’OTAN.
