Alemanya desmunta Llarena
Schleswig-Holstein descarta extradir Puigdemont per rebel·lió; només per malversació
El Suprem sospesa retirar l’euroordre o acudir al Tribunal de Luxemburg
“Hem derrotat la principal mentida”, celebra l’exiliat
Cau el castell de cartes construït pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena contra els dirigents del procés. El delicte de rebel·lió és “inadmissible”, segons va resoldre ahir el tribunal de Schleswig-Holstein, per extradir Carles Puigdemont. Només entregaria el 130è president de la Generalitat per un delicte de malversació de fons públics per l’1-O. Puigdemont continuarà en llibertat a Alemanya en espera dels passos que segueixi el Suprem, que descarta acceptar l’extradició només per malversació, segons informava ahir El Mundo. Llarena preferiria rebutjar-la, sigui acudint al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg, o bé retirant l’euroordre. No seria la primera vegada. En aquest cas, Puigdemont quedaria lliure per tornar a Bèlgica, com sempre ha dit que faria.
La decisió de la justícia alemanya deixa en evidència l’espanyola, ja que Puigdemont és lliure i no pot ser jutjat per rebel·lió ni sedició, ni tan sols per desordres públics, mentre que hi ha presos polítics a l’Estat per un delicte que Alemanya considera que no ha existit. Si el president fos extradit es donaria la circumstància que seria jutjat per un delicte menor al dels seus consellers. Llarena té ara el dilema de triar si prefereix intentar que torni Puigdemont per un delicte que el podria portar a la presó com a màxim cinc anys o si manté el relat fictici de la violència i la rebel·lió per processar la resta, als quals els podria reportar 30 anys de reclusió.
Però no només la presó preventiva queda en qüestió, també la suspensió dels diputats pretesa per Llarena. Ni Junts per Catalunya ni ERC els demanaran que pleguin ni ells tenen intenció d’entregar l’acta. Encara més, que el Suprem assumís la tesi alemanya conduiria a aixecar la suspensió de les funcions de parlamentari de Puigdemont, un fet que l’acostaria a recuperar la presidència.
La clatellada a la justícia espanyola torna a ser d’un descrèdit sonor. El tribunal alemany no es refia dels jutges espanyols: la resolució també adverteix l’alt tribunal per si té temptacions de reobrir el procés per rebel·lió aprofitant una eventual tornada de Puigdemont i un cop complerta la pena per malversació.
Amb la interlocutòria alemanya sota el braç, el president Quim Torra, els partits independentistes i les entitats sobiranistes renovaven ahir l’exigència de l’alliberament immediat dels reclusos a Lledoners i el Puig de les Basses. “A què espera, doncs, Espanya per deixar en llibertat els presos polítics?”, urgia Torra en sortir de visitar Jordi Turull, Josep Rull, Quim Forn i la resta de presos homes.
El principal afectat, Puigdemont, piulava: “Hem derrotat la principal mentida sostinguda per l’Estat. La justícia alemanya nega que el referèndum de l’1 d’octubre fos rebel·lió. Cada minut que passen els nostres companys a la presó és un minut de vergonya i injustícia. Lluitarem fins al final, i guanyarem!”
L’extradició tampoc no seria immediata. La defensa del president la pot recórrer en contra; tindria un termini de 30 dies per elevar el cas al Tribunal Constitucional (TC) alemany, amb seu a Karlsruhe (Baden-Württemberg), en cas que la fiscalia demanés que es fes efectiva l’entrega.
Denegació en dues etapes
L’advocat de Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, notablement satisfet, va valorar a TV3 la resolució amb un 8 sobre 10: “No hi ha rebel·lió, només ho podien interpretar així els jutges que se senten víctimes del delicte.” El lletrat va anunciar l’apel·lació al TC alemany i va observar escletxes per evitar també l’entrega per malversació (l’acusació s’hauria de demostrar en un judici a l’Estat). “Podria ser una denegació en dues etapes. Queda molt marge de recorregut”, va assegurar. Igualment, va qualificar de ridícul internacional i d’esperpent que es pretengui jutjar els consellers del govern de Puigdemont per rebel·lió i el cap d’aquell govern, per un delicte menor.
L’equip de defensa alemany format per Wolfgang i Soren Schomburg i Christoph Knauer va remarcar que Alemanya no hauria de prendre part en la criminalització d’actes democràtics com ara el referèndum de l’1-O.
Que la bufetada a Llarena és de gran magnitud ho denotava el malestar i les reaccions d’indignació dels partits unionistes, amb l’eurodiputat del PP Esteban González Pons al capdavant demanant que l’Estat abandoni Schengen. El president espanyol, Pedro Sánchez, es va limitar a dir que “l’important en termes de justícia és que les persones involucrades en els fets de l’últim semestre del 2017 han de ser jutjades pels tribunals espanyols, i això passarà”.
