Política

“On treballa el pare”

Cinc fills de presos polítics narren en un llibre com els afecta la reclusió, els últims moments que van compartir i el trasbals de les visites

“El pare va anar a l’economat de la presó i va comprar galetes, dònuts i xocolatines. Hi havia de tot. Allò va ser el nostre dinar de Nadal”, explica Oriol Sànchez

Els joves han travat una relació a mig camí entre l’amistat i la família

“Caminant pel carrer m’he trobat parlamentaris que han canviat de vorera”, revela Laura Turull

Si mai torna a tenir ocasió de regalar un llibre al rei o al president espanyols, farà bé Quim Torra de portar sota el braç Abans ningú deia t’estimo (Catedral), el testimoni devastador de les filles de Quim Forn, Anna i Beta; de Jordi Turull, Laura i Marta, i del fill de Jordi Sànchez, Oriol, sobre l’empresonament dels seus pares. Els avaladors i corresponsables de la repressió, si els queda alguna empatia, es podran fer una idea del mal irreparable que han infligit. “No estaré amb vosaltres quan la Marta faci divuit anys”, va dir Turull a la Laura abans de marxar a Madrid. Això ja no els ho torna ningú.

Es tracta d’un llibre per a la biblioteca de la història de Catalunya que no es pot llegir d’una tirada perquè les llàgrimes ho impedeixen. Tots cinc es despullen i disparen els sentiments a boca de canó mentre relaten moments íntims amb els seus progenitors durant els dies turbulents de la tardor passada, durant les visites a la presó i durant les manifestacions de suport als presos polítics, i com es va forjant entre ells una relació a mig camí entre els llaços d’amistat i de família. S’hi mostra l’evolució que viuen tant des del punt de vista polític com personal respecte als pares. “Quan surtis ens haurem de tornar a acostumar a viure amb tu”, diu fent broma Oriol Sànchez, que durant uns mesos es va resistir a veure el seu pare a través d’un vidre i només ho feia en vis-a-vis. “Potser arribarà un dia que serà impossible recuperar la nostra manera de fer com era abans. No sé com serà la nostra relació quan tot això acabi”, es pregunta Anna Forn.

L’últim missatge de WhatsApp –“Aneu a dormir ja? Abril, renta’t les dents”–, la darrera mirada abans de marxar cap a Madrid per ser empresonat –“encara hi penso, en aquella mirada, i encara estic acabant d’entendre les coses que em deia. És una mirada que recordaré sempre”–, els atacs d’angoixa des de la distància de Londres, la impotència davant d’una turba de feixistes quan Forn va arribar a l’aeroport del Prat...Beta Forn s’hi va trobar: “El grup se’m va llançar a sobre. Em van empènyer i vaig perdre una vamba [...]. Tenia a tocar un dels que cridaven «¡A prisión», amb les venes inflades i una boca on faltaven dents. El grup amb ell al mig [Forn] es va allunyar i vaig quedar sola, amb la vamba a la mà.”

Però hi apareixen també moments més bons d’abraçades amb desconeguts, funcionaris que els tracten amb amabilitat, les bromes dels pares per animar-los i la utilitat de les manifestacions i els actes per recordar la injustícia. Marta Turull narra la dificultat per llegir una carta de l’exconseller de la Presidència en aquella manifestació del carrer de la Marina il·luminada pels llums dels mòbils. Es va aferrar al full durant tota la protesta i el va dur a la mà fins que va arribar a casa: “Encara la tinc guardada, en una capsa de color turquesa. És un tros de paper molt important per a mi.”

“Una visita especial va ser la que vam fer al desembre. Abans de trobar-nos, el pare va anar a l’economat de la presó i va comprar galetes, dònuts i xocolatines. Hi havia de tot. Allò va ser el nostre dinar de Nadal”, rememora Oriol Sànchez, que continua: “Al pare no li agradava gaire que fes gimnàstica i ara resulta que és ell qui en fa a la presó. Potser allà, al seu gimnàs, mentre en fa, pensa en mi.” La frase que dona nom al llibre la pronuncia ell, referida a com la presó canvia les relacions familiars: “Abans ningú deia «t’estimo» i ara ens ho diem molt sovint, no només quan anem a veure el pare, sinó quan som per casa.”

Hi trobem consellers fent les maletes per marxar a Brussel·les, vivències del dia de la proclamació de la República i presidenciables preparant discursos d’investidura. “Per què has de ser candidat? Deixa la política. Renuncia a tot”, reclamava Laura Turull al pare.“Sempre hi havia algú que et venia a dir que tots els polítics eren iguals, que eren uns mentiders. I resulta que ara que són a la presó els consideren uns herois”, reflexiona.

“Caminant pel carrer m’he trobat parlamentaris que han canviat de vorera”, revela la Laura. “Jo no era independentista”, confessa l’Oriol. “No sento odi. No és culpa de la gent d’Espanya, però no hi ha solució”, conclou.

Els avis i els fills més petits

Entre els passatges més difícils de llegir hi ha els que fan referència a les visites dels avis, els pares dels presos, als centres penitenciaris madrilenys. “Si plora qualsevol, jo també ploro. Imagina’t veure plorar l’abuelita”, recorda Beta Forn. També corprèn el capítol final, que parla dels fills més petits, a qui han dit que els pares no són a casa per motius de feina, “cosa que no deixa de ser certa”. En una de les visites, el Roger, fill de Josep Rull, de tres anys, en veure la presó i la seva torre de vigilància, va saltar d’alegria i va cridar: “Mira quina torre més xula, és on treballa el pare.”

272
nits
fa que Jordi Sànchez és a la presó; Quim Forn, 253, i Jordi Turull hi ha dormit 146 dies.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

còrsega

L’Assemblea aprova el projecte de reforma per a l’autonomia

barcelona
POLÍTICA

ERC tria els representants de la Selva, Gironès i Pla de l'Estany per a la seva llista

GIRONA / SANTA COLOMA
política

Ajornat el judici contra Jové, Salvadó i Garriga per la campanya electoral i no per la llei d’amnistia

barcelona

Refer la llei d’enjudiciament

Madrid

Turquia, mediadora per interès

Istanbul
Brigid Laffan
Presidenta de l’European Policy Centre

“Les guerres a Ucraïna i Gaza definiran el futur d’Europa”

Barcelona
Susanna Bazán López
Cap de l’oposició a Porqueres (Junts per Porqueres)

“Hi ha una mala gestió de govern i falta transparència”

Porfqueres
política

Collboni perd la moció de confiança, però anuncia una ampliació del govern

barcelona
rússia

Sis anys de presó per a una membre de Pussy Riot

barcelona