El tribunal de la UE posa límits a l’execució d’euroordres
Avala la denegació de la detenció i entrega si està en risc el dret a “un jutge independent”
La sentència respon al cas d’un ciutadà polonès reclamat per Varsòvia a Irlanda
La justícia europea obre la porta a congelar la confiança judicial mútua entre els estats membres de la Unió Europea en el marc del sistema d’euroordres quan no hi hagi independència en un d’aquests països.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va decidir ahir que un magistrat pot no executar una euroordre si considera que la persona afectada “corre el risc” que es violi el seu “dret fonamental a un jutge independent”. És a dir, que “de manera excepcional” un estat pot rebutjar una ordre europea de detenció i entrega si té proves que se li negarà el dret a un judici just al país que el reclama.
Aquesta sentència respon a la qüestió prejudicial plantejada per un tribunal irlandès sobre tres euroordres rebudes contra un ciutadà de nacionalitat polonesa, detingut a Irlanda el maig del 2017. L’afectat s’hi va oposar al·legant que el procediment obert per la Comissió Europea (CE) contra Polònia per haver vulnerat l’estat de dret quan va reformar el seu sistema judicial era una prova d’aquest risc d’un judici injust. Tanmateix, el tribunal amb seu a Luxemburg no es va pronunciar a l’hora de determinar si hi ha o no independència judicial a l’Estat polonès. Simplement va donar rellevància jurídica a les avaluacions que faci la CE sobre l’estat de dret d’un país membre de la UE, que en aquest cas descriuen les deficiències judicials del sistema polonès.
Respecte als drets humans
Així, l’alt tribunal va considerar ahir que la informació recopilada per l’executiu europeu sobre Polònia “constitueix un element especialment pertinent” per decidir si hi ha “un risc real” que es violi el dret a un judici just. A banda del dictamen de la CE, el TJUE demana al jutge que tramiti l’euroordre en qüestió que examini els “elements objectius fiables, precisos i degudament actualitzats” per determinar si el sistema judicial és independent o no. A més, també haurà de mirar les circumstàncies concretes del cas per veure si “hi ha raons serioses i fundades” que la persona reclamada “correrà aquest risc després de ser entregada”.
L’ONG Fair Trials va celebrar ahir aquesta “important decisió judicial”, que reconeix que “la cooperació en justícia penal a Europa també ha de respectar els drets humans i l’estat de dret”. Segons el director de l’organització, Jago Russell, la sentència posa “límits a la confiança mútua” entre estats de la UE i permet negar una extradició si hi ha “riscos” que impedeixin un judici just. Tot i això, el tribunal europeu va recordar ahir que aquestes circumstàncies són excepcionals i que s’han d’interpretar de manera “estricta”.
Multa milionària a l’Estat espanyol per les aigües residuals
Natàlia Segura RaventósNova bufetada de la justícia europea a l’Estat espanyol per haver incomplert la legislació europea sobre gestió d’aigües residuals. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va castigar ahir les autoritats espanyoles amb una multa de 23 milions d’euros per haver desobeït la sentència del 2011 en què el mateix tribunal exigia l’aplicació de la directiva sobre el tractament d’aigües residuals urbanes. Una aplicació que, de fet, fa vuit anys que reclama la Comissió i que Madrid encara no ha complert. En concret, el TJUE condemna el govern espanyol a abonar una “suma a preu fet” de 12 milions i una multa coercitiva de gairebé 11 milions per cada semestre de retard en l’aplicació de la normativa, a comptar a partir d’ahir. Amb aquesta multa milionària, el tribunal penalitza “el caràcter especialment prolongat de la infracció” i els “nombrosos procediments per incompliment oberts contra Espanya en aquest àmbit”. I és que, un cop acabats els dos anys de termini per executar els canvis exigits, 17 de les 43 aglomeracions urbanes que presentaven problemes “continuaven sense disposar de sistemes col·lectors i de tractament d’aigües residuals”, tal com exigeix la directiva.
