Fil a l’agulla al diàleg bilateral
Una comissió d’alt nivell d’Estat i Generalitat es reuneix avui a Barcelona sense que s’esperin encara grans acords
Plantejarà qüestions sectorials i instarà Sánchez a explicar què proposa sobre els presos i l’autodeterminació
Set anys després de l’última comissió bilateral Estat-Generalitat, una representació d’alt nivell dels dos executius, encapçalada per la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, i el conseller de Relacions Institucionals, Ernest Maragall, es reunirà aquesta tarda al Palau per fer els primers passos vers el diàleg efectiu sobre una llarga llista de demandes sectorials pendents, però també sobre les dues qüestions que han marcat el bull social i polític dels últims mesos i anys a Catalunya: la repressió i la situació dels presos i exiliats del procés, i l’exercici del dret a l’autodeterminació.
La vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, s’esforçava ahir a donar rang de “normalitat democràtica” a la trobada, que confia repetir aviat a Madrid, i justificava que hagin acceptat en l’ordre del dia parlar, literalment, de “drets i llibertats” i de les “vies de participació democràtica sobre el futur de Catalunya” perquè “tenen a veure amb la vida quotidiana” i la Generalitat “hi ha de donar resposta”. A canvi, això sí, La Moncloa, que hi envia un equip amb quatre secretaris d’estat, a més de la delegada, Teresa Cunillera, ha imposat que es parli també de la presència catalana als fòrums multilaterals.
El govern, que entre d’altres estarà representat pel vicepresident, Pere Aragonès, i la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, a més del delegat a Madrid, Ferran Mascarell, admet en tot cas que les dues qüestions més espinoses s’han de tractar “al màxim nivell”, en la reunió que els presidents Quim Torra i Pedro Sánchez faran a la tardor a Barcelona, però creu que seria un “error” no aprofitar un espai bilateral com el d’avui per conèixer almenys quines passes Sánchez té “voluntat de fer”. D’aquí que hagi evitat posar-li pressió, i avui es conformi a conèixer amb més precisió quina “aproximació” té el govern espanyol, en paraules d’Artadi, per abordar-les.
La Generalitat, així, vol saber la seva posició sobre la persecució judicial arran del procés i què pensa fer per aturar-la allà on té potestat, com ara les actuacions de la fiscalia o certs ministeris, o també si té una oferta diferent per a Catalunya que, a més de la independència, vulgui dur a votació com a alternativa. “Volem saber què volen dir quan diuen que cal trobar una solució política a un conflicte polític”, resumia la portaveu, que en tot cas tampoc descarta que avui hi hagi algun avenç en aquests camps, i ja aclaria, això sí, que no renunciarà mai a l’autodeterminació.
Sense un treball previ
A banda d’això, avui de fet tampoc s’esperen grans acords en aspectes sectorials, ja que, a diferència de comissions anteriors, la reunió no culminarà cap treball previ de mesos de negociació, sinó que es convoca just per al contrari, posar-hi finalment fil a l’agulla, després que així ho acordessin Torra i Sánchez en la seva trobada a La Moncloa el 9 de juliol. Així, tal com Artadi explicava ahir, les expectatives són bàsicament que avui es pactin les qüestions a prioritzar, es defineixin grups de treball per a les que es considerin urgents i es defineixi un calendari de contactes en un àmbit més tècnic amb l’objectiu que “a la tardor es comencin a materialitzar acords”. A més, ja s’ha fet una feina prèvia de classificar els conflictes de competències plantejats –sobretot pel que fa a l’Estat, però també pel que pertoca a la Generalitat, com ara la invasiva llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (LRSAL)–, segons el punt de tramitació judicial en què estan, per veure com es pot anar arribant a acords. En aquest sentit, Aragonès ja avançava a Twitter que avui exigirà accions, com ara la retirada del recurs al TC contra la llei de mesures en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. Dins l’extens ordre del dia figuren també afers pendents en els àmbits econòmic i fiscal, d’inversió en infraestructures i transports, educatiu i lingüístic. I és que a partir de la bilateral s’hauran d’activar tres sectorials més en competències, finances i infraestructures per a les quals el govern ja ha nomenat comissions negociadores, –encapçalades respectivament per Maragall, ArtadiiCalvet– però Madrid encara no.
Estabilitat en joc
Artadi evitava lligar l’estabilitat del govern espanyol amb els resultats de la reunió d’avui, però sí que ho feia amb el fet que hi hagi “progressos” en un aspecte polític en els pròxims mesos. “Parlar de tot és un pas endavant, però no s’ha de donar un temps infinit, veurem si hi ha marge per treballar”, assegurava, arran del temor que ERC i el PDeCAT retirin el suport parlamentari a Sánchez, després que Carles Puigdemont assegurés dissabte que s’acaba el temps de gràcia. “Es va donar suport a la moció de censura per explorar un govern diferent, però si no passem de les paraules no té gaire sentit el que s’ha fet”, alertava ahir Artadi, que reclamava “un punt de paciència” perquè no es pot resoldre tot en un dia, però també avisava que “és evident que hi ha d’haver passes endavant”.
LES FRASES
Torra convida Felip VI al Palau
Després que el president del Parlament balear, Baltasar Picornell, sorprengués la vigília anunciant la predisposició del rei a parlar amb els independentistes, Artadi va matisar que hauria estat més un aval a un comentari d’ell mateix sobre el nou clima de diàleg que una iniciativa de Felip VI, que no ha demanat cap reunió. Tot i això, el president Torra va dir a l’ACN que el convidaria amb “molt de gust” al Palau per explicar-li la situació a Catalunya, i el va instar a demanar perdó “perquè mai és tard”, tot i que ja no el considera “el rei dels catalans”. El govern manté el vet en actes oficials, tot i que, si ve a l’agost per l’aniversari dels atemptats, Torra suggereix que se n’ignori la presència.
Homs i Mundó
El govern va nomenar els exconsellers Francesc Homs i Carles Mundó nous membres del Consell Jurídic Assessor, ens consultiu de la Presidència. Segons Artadi, són advocats en exercici “amb un ampli coneixement de l’administració”.
Vot electrònic
El Consell Executiu també va aprovar introduir per primer cop el vot electrònic, en aquest cas en les eleccions a les cambres de comerç que es faran el 2019. Es podrà fer durant quatre dies des d’un ordinador certificat.
