Efecte Sánchez
La intenció de vot del PSOE es dispara amb el nou inquilí de La Moncloa, que es converteix en el líder més ben valorat
PP i Ciutadans empaten en el segon lloc
ERC puja al 3,9% i el PDeCAT baixa a l’1,3%
Atur i corrupció són les qüestions que preocupen més als ciutadans
L’arribada de Pedro Sánchez a La Moncloa ja ha fet sentir els seus efectes: es dispara la intenció de vot del PSOE, que, a costa d’Units Podem i de Ciutadans (Cs), se situa com a primera força política amb gairebé un 30% dels sufragis, 9,5 punts més que el PP i que el partit d’Albert Rivera, que perd pistonada, segons revela el darrer baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) d’aquest juliol.
Així, els socialistes pugen gairebé vuit punts en intenció de vot respecte a l’enquesta de l’abril, mentre que els populars en baixen prop de quatre i Cs, dos. El PP i Ciutadans empaten en estimació de vot amb un 20,4%. Units Podem i les seves confluències també es deixen quatre punts i queden en un 15,6% dels suports. Amb tot, el baròmetre no recull el relleu en la direcció del PP, ja que l’enquesta es va fer abans que acabés el procés de primàries que va donar la victòria a Pablo Casado.
Quant als partits sobiranistes catalans, ERC puja nou dècimes fins a un 3,9% i el PDeCAT –encara CDC en les legislatives del 2016– en baixa quatre, fins a un 1,3%. El PNB perd una dècima (1,2 %), Bildu es manté estable en un 0,6% i Coalició Canària perd una dècima fins a un 0,2% de vots.
El creixement del PSOE s’explica no només pel transvasament de vots d’Units Podem i Ciutadans, sinó també des de partits d’àmbit autonòmic: un 34,5% dels electors d’En Marea confessen que votarien ara el PSOE, un percentatge d’un 20% en el cas de Compromís i d’un 10,4% entre els votants d’En Comú Podem.
Sobre la gestió del nou govern, només un 19,1% la veu bona o molt bona, contra un 27,3% que la qualifica de dolenta o molt dolenta i un 33,9% que la veu regular.
Tot i que només un 28,8% dels enquestats diu tenir “molta” o “bastanta confiança” en Pedro Sánchez, el president del govern espanyol es converteix en el líder polític més ben valorat dels quatre principals partits estatals (4 punts sobre 10) i desplaça en aquest lloc Albert Rivera, que passa a ocupar la segona posició (3,35). El sondeig no pregunta encara per Casado i sí per Mariano Rajoy, que obté la pitjor nota, 2,83 punts, darrere del secretari general de Podem, Pablo Iglesias, que treu un 2,96. Del conjunt de líders polítics, el més ben valorat segueix sent el portaveu de Compromís al Congrés dels Diputats, Joan Baldoví, amb una nota de 4,05, una centèsima més que Sánchez.
Quant als ministres del nou executiu, el que recull més suports és Pedro Duque (Ciència, Innovació i Universitat), l’únic que aprova, amb 5,4 punts. Darrere d’ell, hi ha els titular d’Interior, Fernando Grande-Marlaska (4,8); d’Economia i Empresa, Nadia Calviño (4,8), i la vicepresidenta del govern, Carmen Calvo (4,7). A l’altre extrem, la menys valorada és la ministra d’Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto (4,31).
“Cuiner socialista”
A la pregunta sobre les qüestions que preocupen més als ciutadans, la majoria responen l’atur (64,3%), la corrupció i el frau (38,5%) i els partits i els polítics (22,2%). La preocupació per la immigració es triplica en un mes i passa del 3,5% que es va registrar el juny a l’11,1 del juliol, coincidint amb l’arribada massiva d’immigrants a les costes de l’Estat.
L’oposició, per la seva banda, va acollir amb reserves els resultats de la darrera enquesta del CIS. Després d’insistir que el baròmetre queda “antiquat” perquè no reflecteix el canvi de direcció en el PP, el secretari general d’aquest partit, Teodoro García Egea, va assegurar que tres de les últimes enquestes publicades recentment en mitjans de comunicació detecten l’“efecte Casado”, que, segons va dir, empeny clarament a l’alça la formació conservadora. Des de Ciutadans, el diputat per València Toni Cantó veu amb “cert escepticisme” els resultats sobre intenció de vot, ja que, segons va dir, al CIS “hi ha un cuiner socialista”, en referència als ajustaments que es fan de les dades de l’enquesta.
Sánchez va assumir la presidència del govern espanyol el 2 de juny passat després de guanyar la moció de censura que havia presentat contra Mariano Rajoy arran de la sentència judicial contra el cas Gürtel. El nou govern, constituït a mitja legislatura, té previst esgotar-la en el termini previst del 2020.
LES XIFRES
Cau un alt càrrec de la Guàrdia Civil
RedaccióEl Ministeri de l’Interior va fer cessar ahir el coronel de la Guàrdia Civil Manuel Sánchez Corbí com a cap de la unitat central operativa (UCO) –equip d’elit encarregat d’investigar trames de corrupció, homicidis, segrestos, màfies, drogues o ciberdelinqüència– al·legant una “pèrdua de confiança”, segons van informar fonts del departament que dirigeix Fernando Grande-Marlaska.
Sánchez Corbí va suspendre les activitats de l’ UCO que requerien l’ús de fons reservats després que s’hagués esgotat aquesta partida. Fonts d’Interior expliquen que el coronel va adoptar i comunicar aquesta decisió de manera unilateral, sense haver consultat els seus superiors i no haver-ne rebut instruccions, de manera que va poder comprometre l’èxit d’alguna investigació. Diversos grups del Congrés van demanar ahir a Marlaska que doni explicacions sobre aquesta destitució. Durant els anys noranta, Sánchez Corbí va ser condemnat per tortures a un presumpte etarra detingut en una operació antiterrorista a Basauri, però el govern el va indultar.