Cs i el PP retreuen a Torra les seves“amenaces”a l’Estat
El popular s’encara amb el president, que li recorda que ahir era un dia per a les víctimes
Casado i Roldán l’acusen d’“instrumentalitzar” els actes pel 17-A
Tot i la voluntat unànime de posar les víctimes al primer pla, l’acte d’ahir no va estar exempt de la polèmica política després que el PP i Cs aprofitessin per retreure als independentistes, i en especial a Quim Torra, la seva suposada utilització de la commemoració. Just abans de començar l’acte el líder del PP català, Xavier Garcia Albiol, es va encarar al president per dir-li, en una breu però tensa conversa, que trobava “inadmissible” que la vigília “perdés les formes” i “amenacés l’Estat”, segons va explicar ell mateix, sense respectar les 24 hores de treva que s’havien demanat. Torra també va admetre a TV3 que Albiol l’havia “interpel·lat”, però que li havia respost que aquell “no era el moment”, perquè era “de recolliment i de silenci per acompanyar les víctimes”. En la conversa, el president també li hauria retret el comportament del PP –Albiol li hauria demanat que estigués a l’altura del càrrec–, abans de marxar deixant el popular amb la paraula a la boca.
Encara més llenya al foc va llançar el líder espanyol Pablo Casado, dolgut pels xiulets –que també rebria en marxar–, que va acusar els independentistes d’intentar “instrumentalitzar” els actes d’homenatge, amb les pancartes contra el rei i les paraules de Torra a Lledoners en què instava a “atacar” l’Estat. “Exigim a la Generalitat que deixi d’amenaçar les institucions i no permeti humiliacions al rei”, deia Casado, que denunciava, a més, que ahir no s’esmentés la Guardia Civil ni la Policía Nacional, “que han fet també la seva labor”.
Igualment, la diputada de Cs Lorena Roldán atacava Torra per “no haver entès” que el més important eren les víctimes. “Els independentistes han estat incapaços de no parlar un sol dia d’independència, quan tenen 364 dies per parlar de la matraca del procés”, etzibava Roldán, que trobava “demencial” que Torra parlés d’atacar l’Estat. El president, en tot cas, ja va aclarir que es referia a passar a l’atac en l’àmbit judicial, i s’hi va refermar. “Si a Europa s’ha jutjat d’una manera i a Espanya d’una altra, qui té el problema?”, concloïa.
Defensen la pancarta contra el rei
Tant el mateix president com el conseller d’Interior Miquel Buch van defensar ahir que divendres no es retirés, com volia la casa reial, la pancarta de la plaça de Catalunya de Barcelona que deia que Felip VI no era benvingut. “Els Mossos van comprovar que garantia totes les seguretats, tenim el convenciment que era segura i per això havia de ser allà”, explicava Torra, que subratllava “la importància de la llibertat d’expressió”. En la mateixa línia, Buch va explicar que s’havien preguntat amb l’Ajuntament si la pancarta hi havia de ser, i no hi va haver debat. “A algú li va preocupar més el que hi havia escrit a la pancarta contra el rei que la seguretat; no és el cas de la Generalitat “, insistia Buch, que sí que deia que es va acordar que “a primera línia” no hi hagués missatges polítics. “Es va aconseguir que l’acte fos protagonitzat per les víctimes”, cloïa.
