Llarena perd la gràcia
Sánchez posa fi a l’aval total de Rajoy al jutge del Suprem i contracta un bufet belga per defensar el bon nom d’Espanya i no a ell personalment
El govern volia Puigdemont extradit i rebaixar el cas de l’1-O
El CGPJ l’empara fora de termini
Els diputats més veterans del Congrés sostenen que si hi ha un estament fora de la política que a Madrid sap olorar els moments polítics i detectar la flaire de canvi és el Tribunal Suprem. Des del despatx del carrer Marqués de la Ensenada de Madrid, quan ara obre la finestra el jutge Pablo Llarena ja no sent l’oxigen que abans li arribava de La Moncloa de Mariano Rajoy. Coincidint amb el final de la instrucció de la causa de l’1-O i havent d’afrontar una citació de la justícia belga el 4 setembre per la demanda de Carles Puigdemont, Llarena descobreix que ha perdut la gràcia de la qual gaudia i que el govern de Pedro Sánchez no li dona un aval total. La Moncloa va informar ahir que ha contractat un bufet belga per defensar el bon nom de la jurisdicció d’Espanya, però no la persona del jutge.
L’alarma de Llarena va sonar divendres amb l’última resposta que la vicepresidenta, Carmen Calvo, oferia al final del Consell de Ministres quan se li va demanar si La Moncloa fa costat al jutge en tot al front belga. “Qualsevol jutge ha de rebre l’empara legal i el suport establert en el seu poder, el judicial. A l’executiu no li correspon”, refutava Calvo tot instant el jutge a curar les ferides professionals al seu gremi. El justificant de recepció aviat va arribar al Suprem i al Consell General del Poder Judicial, presidits tots dos per Carlos Lesmes.
Davant la pressió del gremi judicial, el govern emetia ahir un comunicat per refutar l’acusació de passivitat i aclarir el que sempre ha dit: el despatx d’advocats contractat “representa el Regne d’Espanya davant els tribunals belgues”, i no un jutge pel que diu i fa en privat.
Atrapat pel dit a Oviedo
L’enuig del govern neix pel prec insòlit de Llarena de ser emparat per l’Estat en un afer civil privat a Bèlgica. La demanda de Puigdemont evoca que Llarena va aprofitar una visita a Oviedo el 22 de febrer per donar l’opinió personal –“no són presos polítics”, va dir, entre altres coses– sobre el cas que instruïa. Acorralat per les seves paraules davant la justícia belga, el jutge va instar el CGPJ a donar-li empara en ple agost.
Violant una llei orgànica
Tot i tractar-se dels òrgans creadors del que a Madrid s’anomena la setmana caribenya –els magistrats habitualment treballen només de dimarts a dijous–, el CGPJ va obeir el desig de Llarena un 16 d’agost en un temps rècord. Com denuncia l’advocat Gonzalo Boye, en l’afany de protecció el CGPJ ha violat la llei orgànica del poder judicial i ha emparat Llarena fora de termini: l’article 14 del text legal dona deu dies naturals per a l’empara, i el jutge va rebre la notificació dels fets el 5 de juny i va trigar dos mesos a buscar l’escalf del seu gremi. La croada per salvar Llarena, però, no s’atura al CGPJ, l’òrgan de govern dels jutges. El CGPJ ha desafiat el govern a protegir Llarena adoptant les “mesures necessàries per assegurar la integritat i immunitat de la jurisdicció espanyola davant els tribunals de Bèlgica”.
Buscar advocat a Bèlgica
La inusual petició d’auxili al govern va rebre un cop de porta instantani de la ministra de Justícia, Dolores Delgado: no assumirà “en cap cas la defensa del jutge Llarena pels actes privats que se li atribueixen”. Tot i que tot és culpa d’una opinió personal a Oviedo, l’al·lusió als “actes privats” ha crispat Llarena i el poder judicial en bloc.
Per a Llarena, el trauma és que, després de l’escalf de Rajoy i del seu titular de Justícia, Rafael Catalá, que sovint anticipava decisions del jutge –com ara la inhabilitació sense judici amb l’article 384 bis de la Lecrim ideat per a terroristes–, ara li gira l’esquena un govern amb ministres que són jutges il·lustres com ara Delgado i Fernando Grande-Marlaska (Interior), als quals pressuposava afinitat gremial.
La fractura de Sánchez amb Llarena no és d’ara i neix el 12 de juliol quan Alemanya va resoldre que entregaria Puigdemont només per malversació i mai per rebel·lió. “L’important en termes de justícia és que les persones involucrades en els fets seran jutjades a Espanya. Això succeirà”, va dir Sánchez. Amb la críptica frase el que volia dir era que el govern de l’Estat preferia que Puigdemont fos extradit per rebaixar l’abast de la causa i fixar el llistó delictiu de tots en la malversació, que té penes de 8 anys contra els 30 de la rebel·lió. Però Llarena va prioritzar l’honor personal i va deixar Puigdemont lliure per no matar la rebel·lió.
