“La classe dirigent no està capacitada per dur el país a la independència”

Aquests últims anys s’han publicat molts llibres que qüestionen els sistemes de representació política i proposen mesures per esmenar les mancances de la democràcia tal com la coneixem fins ara. El problema fonamental, però, és la crisi de dirigents polítics. No hi ha una crisi d’idees, sinó de lideratge. L’èxit o el fracàs d’una ideologia depèn sobretot de la capacitat dels seus promotors.

El dirigent polític és la persona que té el lloc de més responsabilitat en una societat. Una decisió errònia pot ser dramàtica per a molta gent. No es pot arribar a ser diputat o president amb la necessitat d’aprendre la professió. Amb aquests cursos posem de manifest la gran mediocritat que hi ha en la classe política actual. El dirigent polític no neix, s’ha de formar.

Amb la gent que integrem el cos de formadors de Caràcter hem plantejat una formació integral. Hi ha temàtiques d’història, de dret o de la relació entre el polític i els mitjans de comunicació. També hi haurà un tema, que aportaré jo, basat en la metodologia del professor Muñoz Espinalt, conegut grafòleg, psicòleg i teòric de l’independentisme, de qui vaig ser deixeble. Va desenvolupar tota una metodologia adreçada a la formació de dirigents polítics.

Fa cent anys es podia veure el dirigent polític en alguna ocasió puntual i a llarga distància. Avui en dia en tenim una radiografia completa en imatge i so a la nostra butxaca, al mòbil. El líder polític ha de ser conscient d’això i també d’un altre fet. La distància entre el dirigent i el dirigit, entre el polític i el poble, fa cent anys era molt alta. Avui en dia, el poble cada vegada ha escurçat més aquesta distància. I, paradoxalment, els que ostenten els càrrecs de dirigents polítics avui són en una altura inferior als de fa 100 anys. El nivell ha baixat molt. Autoritat ve d’autor. I autor és qui crea alguna cosa. I difícilment podem trobar aquest escenari en la política catalana actual.

A tots aquells que tinguin una vocació política i siguin conscients que s’han de preparar per desenvolupar aquesta posició. Però també a aquelles persones que no tenen cap vocació política però volen tenir aquesta formació. És necessari tenir les eines i els elements imprescindibles per fiscalitzar l’acció d’aquells que et representen i als quals pagues el sou. En el cas de l’independentisme això és especialment important. El projecte independentista no és un canvi de govern, sinó el trencament d’un statu quo espanyol i també europeu. I, per tant, al capdavant d’aquest projecte necessites una gent, pel cap baix, el doble de capacitada que la que defensa un projecte polític de canvi de correlació de forces al Parlament. I crec, a més a més, que l’independentisme cada vegada té més clar que la cosa no falla per baix sinó per dalt.

La manca de lideratge és una cosa fins i tot promoguda pels mateixos protagonistes del procés. Fa un parell de setmanes al diari Der Spiegel el president Puigdemont afirmava que el procés independentista no necessitava ni lideratges ni màrtirs. Catalunya és un poble molt especial, de gent molt avançada, però arribar a l’extrem de fer una independència sense líders...! Això, Catalunya no ho farà. Va contra tot sentit comú i contra tot sentit de la història. I resulta que, aquí, els que haurien de liderar diuen que no cal.

El fet d’estar a la presó no significa liderar.

Jo més aviat diria que els va sortir malament la jugada. No van pensar mai que podien anar a la presó. I no ho van pensar perquè formaven part de l’establishment i l’establishment no va mai a la presó. Tampoc van mesurar bé les seves forces. No pot ser que l’argument per no implementar el resultat del primer d’octubre sigui que no es pensaven que la resposta de l’Estat espanyol seria tan contundent. Això ja desacredita qualsevol persona per exercir el lideratge.

Catalunya no té una classe dirigent capacitada per dur aquest país a la independència. Fins que Catalunya no assumeixi que s’ha de forjar una nova classe política per dur a terme un projecte d’aquesta magnitud no avançarem. No farem res.

Sí. Hi ha temps per apuntar-s’hi fins al 17 de setembre. Avui, dilluns, dia 3, a les 19 h farem una sessió informativa de presentació al carrer Diputació 279, 1r 7a. Hi sou benvinguts.