Política

QUIM TORRA I CARLES PUIGDEMONT

131è i 130è presidents de la Generalitat

“Voldríem l’exhumació de Franco de les institucions espanyoles, no de la tomba”

El Punt Avui reuneix per primer cop els dos últims presidents de la Generalitat en una mateixa entrevista, a Waterloo, on repassen junts la situació del país i analitzen la tardor calenta que s’atansa

Torra denuncia que l’independentisme ha de lluitar contra tot un estat amb “tics franquistes” a les estructures, i Puigdemont prepara el Consell de la República i seguirà “prenent riscos” per denunciar la retallada de llibertats

LA TRIA DEL SUCCESSOR
“El perfil [de Torra] el feia idoni [...]. Representa força el lideratge que convenia en aquesta època”
LA TRIA DEL SUCCESSOR
“El perfil [de Torra] el feia idoni [...]. Representa força el lideratge que convenia en aquesta època”
ELS COMPTES
“No preveiem que no hi hagi pressupostos [...]. Ens obrirem a negociar-los amb la CUP, però també pensem tractar-los amb els comuns”
ELS COMPTES
“No preveiem que no hi hagi pressupostos [...]. Ens obrirem a negociar-los amb la CUP, però també pensem tractar-los amb els comuns”

Quan aviat farà un any de l’1-O i tot el que el va precedir i seguir, i a les portes d’una tardor calenta pel pròxim judici als líders del procés, El Punt Avui TV reuneix a Waterloo els presidents Carles Puigdemont i Quim Torra –va prendre el relleu del seu predecessor fa quatre mesos– per analitzar on som i què ha de passar aquest curs polític. Un curs que a la pràctica s’encetarà dimarts amb la conferència en què Torra explicarà cap on vol dur l’acció de govern i amb què avança que es proposa “recuperar la iniciativa”, segons exposa en l’inici de la conversa, responent al director Xevi Xirgo.

“Hi havia una fase de reprendre el curs normal de les coses, però el projecte va de la restitució a la constitució catalana, i pensem que ara ja arriba el moment de passar a la segona fase”, remarca l’actual president. És clar que un dels punts cabdals de tot govern és el pressupost, que el vicepresident Pere Aragonès ja ha començat a treballar, per bé que no n’està assegurada l’aprovació, després que l’any passat el referèndum servís per atreure el vot de la CUP, un as que ja no té a la màniga el govern d’ERC i JxCat. Torra assegura que d’entrada els anticapitalistes segueixen sent “el soci preferent”, per bé que en volen parlar també amb els comuns. “No preveiem que no hi hagi pressupostos”, talla, en tot cas.

Puigdemont valora positivament els primers mesos que han servit per recuperar el control del govern “arrabassat de manera injusta”, i quan li pregunten si vol tornar a ser president confirma que sí, perquè per això va concórrer al 21-D, però deixa anar la primera perla, ja que obre la porta al fet que no calgui. “El desig ideal és no haver-me de presentar de president perquè això vol dir que haurem superat aquesta etapa i haurem entrat en la construcció del govern republicà, amb nous lideratges i noves formes polítiques”, exposa. En la situació actual, però, va designar Torra successor, tot i que ell assegura que la decisió va ser compartida. “El seu perfil el feia idoni, hi concorren moltes virtuts”, assegura; trets com ara un “caràcter i l’actitud personal molt bons, honestedat i lleialtat al país que ultrapassa les costures de les ideologies i partits”. Afalagat, el president actual reitera que treballa perquè el seu mentor i predecessor, i alhora líder del seu moviment polític, pugui tornar un dia al Palau. “Mana ell, per descomptat, jo no mano”, contesta Puigdemont, en tot cas, quan Xirgo els pregunta qui mana més ara.

És aquest un moment de distensió en la conversa que el moderador aprofita per demanar què passarà el dia que, si arriba, discrepin, tot i que aquí tiren pilotes fora i fan una resposta genèrica que es fan venir bé per aprofundir en les seves tesis. “Veure’s en la necessitat de parlar és el que fa tothom”, assegura Puigdemont, que creu que “les discrepàncies, tot i que ara se n’hi diu divisions de la societat, s’han de desdramatitzar una vegada per totes”. També les que tenen amb ERC, que fins i tot trobaria una “anomalia” que no hi fossin, per bé que el que importa és que sàpiguen “resoldre-les”. I fins ara se n’han anat sortint.

Arribats en aquest punt, Xirgo pregunta sobre la nova Crida Nacional per la República que impulsen tots dos líders. Torra la justifica dient que ara cal “no sumar, sinó multiplicar” i que aquesta pot ser una “eina molt interessant” de transversalitat. “No està feta perquè s’hi adhereixin partits”, reitera. “No es demana a ningú que abandoni la seva militància”, aclareix Puigdemont, que justifica que respon a la demanda d’unitat del carrer i que en tot cas “no vol tenir una durada més enllà en el temps”. “Aquesta és una visió petita i reduïda”, lamenta, davant els que l’acusen de ser la taula de salvació d’un partit com el PDeCAT, en la recent renovació del qual, per cert, titlla d’“exagerat” que se l’acusi també de l’adeu de Marta Pascal.

La conversa avança i el president apartat pel 155 admet que ha estat un “any molt dur”, en què no ha tingut por en els moments de tensió però sí un cert “respecte”. Torra assegura llavors que el govern “resoldrà” la qüestió perquè pugui disposar d’una escorta oficial, per la qual cosa hi ha contactes amb el Ministeri de l’Interior i les autoritats belgues. “Entenem que reuneix tots els requisits, seria una temeritat que no el protegíssim”, defensa. L’anterior president fins i tot recorda com, abans de ser detingut a Alemanya, va trobar balises de seguiment en dos cotxes que feia servir al país on està exiliat, fet que la justícia belga ja investiga, i reclama “màxima llum i transparència” per desemmascarar si va ser el CNI i si els fons reservats espanyols es dediquen a seguir líders independentistes.

Sense riscos innecessaris

Tot i que ara ho negui, de fet, la policia espanyola es va vantar en el seu moment d’haver facilitat la detenció a Alemanya, però després van denegar l’extradició per rebel·lió i Llarena va retirar l’euroordre, si bé Puigdemont no descarta que l’activi per tercer cop. “Ens estem acostumant que són com joguines a les mans del sistema judicial espanyol, que utilitzen a conveniència”, denuncia. Ja lliure per tornar a Waterloo, va recordar que podia posar els peus en terra catalana, si volia, al·ludint a la Catalunya del Nord. En aquest punt, però, tanca les especulacions assegurant que no té cap intenció d’anar a França per no res. “Els desplaçaments que faci han de tenir una motivació i han de portar a defensar la nostra legitimitat; si no, no val la pena assumir riscos innecessaris”, raona, riscos tanmateix que seguirà prenent per denunciar la persecució política a l’Estat i a l’exercici del dret a l’autodeterminació. Per això ja està preparant un altre viatge, si bé encara no revela on.

Qui no anirà a Brussel·les la setmana entrant serà probablement el jutge Llarena, tot i que hi està citat arran de la querella per prevaricació interposada pels exiliats. Torra fuig de personalismes i remarca que l’independentisme s’està enfrontant a un estat sencer. “Certs residus franquistes que encara arrossega aquest estat, que ha estat incapaç de netejar-los, ara apareixen en diverses estructures, i això el món ho veu i està estupefacte”, assenyala el president, que creu que la resposta que va donar a l’1-O és “incomprensible” i mostra la “concepció totalitària” que encara hi impera, incapaç de resoldre la “qüestió democràtica” catalana. Per això Torra desitja que el poble espanyol també s’alliberi i dibuixa un escenari amb tres repúbliques (l’espanyola, la portuguesa i la catalana, oblidant-ne una eventual de basca) com a solució “plausible” a la península Ibèrica. Puigdemont, per la seva banda, té ganes d’incidir en la campanya de suport a Llarena orquestrada pels partits i fins i tot sufragada pel govern espanyol –fet que troba “gravíssim”–, que veu com una prova més que a l’Estat no hi ha separació de poders i que s’està davant d’un judici polític. “La nostra capacitat d’estupefacció ha quedat superada; és la confirmació del que denunciem, la complicitat d’espais polítics i l’aparell judicial”, acusa Puigdemont, que hi equipara el seu cas i remata: “Seria molt gros tenir un membre del Suprem fugat de la justícia belga, perquè pot comparèixer per altres canals i és la seva responsabilitat.”

Llarena ja ha processat per rebel·lió els principals líders independentistes i es calcula que cap al novembre pot començar el judici. Torra té molt clar que d’aquí a llavors “cal que la reacció del poble s’accentuï”, en forma de lluita pels drets civils, socials i nacionals. I tot i que admet que comportarà moltes dificultats, demana a la gent que estigui disposada a “assumir aquest punt de sacrifici, de compromís solidari i ferm”. El president no defuig que no “renuncia a res” quan se li pregunta si està disposat a la desobediència, fins i tot al preu que ja paguen altres amb la presó o l’exili, un preu que té “l’obsessió” que no sigui “un sacrifici en va”. Puigdemont també hi posa èmfasi: “Si tot això no serveix per a res haurà estat un preu massa alt, però tinc el convenciment que ens n’estem sortint”, assegura. I sosté que el procés cap a la independència “és irreversible”, tot i que admet que no té la “certesa” per dir quan i com pot acabar.

“Què li passa a Espanya?”

El president apartat pel 155 acusa el PSOE de voler rentar-se les mans, “com si no anés amb ells”, quan el PP i Cs alcen la veu perquè es torni a aplicar. Torra, pel seu cantó, fa una mirada històrica i reflexiona sobre la “permanent impossibilitat” de l’Estat per trobar una sortida al cas català, quan sempre el que ha buscat Catalunya és tracte bilateral i negociació. “Què li passa a Espanya amb els presidents de Catalunya?”, es pregunta en veu alta. Tornant a l’actualitat, en tot cas, admet que el “perill” que tornin a intervenir el govern hi és, però que “seria preocupant” si això generés un “estat de por” en l’independentisme, i no és el cas. El mateix pensa sobre la polèmica de l’estiu generada per Cs pels llaços grocs a la via pública: no el preocupa més del compte perquè està convençut que la cohesió social és prou forta per “aturar qualsevol escalada”. Això sí, demana “molta responsabilitat” als que posen l’accent a diari en la suposada “fractura social”. “El debat polític no fractura mai”, recalca.

Xirgo canvia de tema i els insta a dirigir-se als catalans que esperaven que s’implementés la república. Torra no hi era llavors, i respon en clau de futur, demanant que s’aixequi la mirada “per veure les vies d’acció republicana” de què es disposa. En cita tres: els ajuntaments i l’executiu; la gent, a qui reitera la petició “que es mobilitzi més que mai”, i el Consell de la República, que pot fer tasca d’internacionalització i que “garanteix i alhora representa” la legitimitat de l’1-O i el 27-O. Puigdemont, és clar, hi incideix, i diu que disposa de “força línies d’acció” que explicarà quan es presenti aquest ens que ell mateix liderarà però que serà “plural i transversal”, i actuarà basant-se en “decisions compartides i consensuades”. El president exiliat considera que ser a la capital d’Europa vol dir també ser “a casa” i que pot fer moltes coses per Catalunya des d’allà. Això sí, també es veu legitimat per intervenir en el debat interior, sobretot en allò en què les institucions del país “tristament tenen unes limitacions perquè estan sota vigilància”. En aquest sentit, recorda a l’Estat que és “una fantasia” voler construir-se contra la voluntat “de milions de persones que no hi volen ser”, i reclama al govern que el seu deure és “anar fins al límit, i tensionar al màxim” la situació.

L’arribada dels socialistes al govern espanyol, ara fa tres mesos, va obrir unes expectatives de diàleg que Torra encara està disposat a explorar “amb totes les conseqüències que calgui”, si bé admet ja un cert desencís. “Encara no sabem què volen”, lamenta, sobre la reiterada demanda a Sánchez perquè expliqui quin és el projecte espanyol per a Catalunya. Si bé primer Torra es resisteix a marcar-se terminis i apunta que ja li va explicar molt bé al seu homòleg el calendari dels propers mesos, al final admet que s’haurà de constatar “en les properes setmanes” si hi ha voluntat real o no a l’altra banda, on sospita que hi ha cert “tacticisme”. Torra, així, es mostra decebut per la comissió bilateral d’ara fa un mes. “Si algú pretén que els catalans no plantegin en aquests àmbits el dret a l’autodeterminació i el retorn dels presos i exiliats, no entén la situació a Catalunya”, subratlla, abans de concloure: “Per anar-nos-hi a fer fotos no calia que hi anéssim.” Puigdemont assenteix i apunta un fet encara tant o més greu: que tampoc es compleixin els acords, quan s’hi arriba. I treu el cas, que va conèixer en primera persona, de la junta de seguretat del juliol del 2017, on es van fer “grans esforços” per arribar a pactes. “Quants d’aquests acords s’han complert? No s’han complert. Serveix d’alguna cosa arribar a acords amb l’Estat? Si no compleixen el que pactem, quines alternatives tenim?”, es pregunta, molest.

Acord parlamentari, a la fi

Al principi de la conversa Puigdemont ha parlat genèricament sobre les relacions entre JxCat i ERC. El moderador, però, no vol acabar sense treure un tema específic que al juliol va embrutar públicament les relacions, quan uns i altres es van tirar els plats pel cap per pactar l’aplicació de la resolució de Llarena que obliga a suspendre sis diputats, entre ells el mateix Puigdemont. Torra no desaprofita l’ocasió per avançar un titular: “Aquest acord hi és.” Desvela que n’han estat parlant extraoficialment els últims dies i que aviat el presentaran oficialment. “Enfilem mesos de gran complexitat i cal unitat al govern i al Parlament”, sosté.

Les municipals a Barcelona

L’entrevista entra en la recta final i Xirgo demana pel paper de la Crida en les municipals, sobretot a Barcelona. Puigdemont s’hi agafa per criticar amb duresa el govern municipal de Colau –“No està millor com a projecte de ciutat que fa quatre anys”, diu– i per lamentar que està posant “seriosament en risc” la ciutat. Segons ell, és “urgentíssim per al projecte de país que la capital funcioni bé i emeti missatges positius al món” i per això cal un canvi que “es pot abordar des de la màxima transversalitat i unitat”, buscant la millor fórmula “al marge de sigles i noms”. “Hem de trobar la manera de guanyar les eleccions a Barcelona”, subratlla. Torra, en aquest sentit, defuig les crítiques a la fórmula unitària que es proposa: “Davant l’ideal d’independència no veig opes ni canibalitzacions polítiques ni cap altre subterfugi”, afirma amb contundència, i recorda que és probable que la llista que guanyi, ni que sigui per un vot, sigui qui governi. El president, això sí, és més ambigu quan se li planteja si les entitats civils no s’han polititzat en excés, i acaba mostrant-s’hi comprensible: “No em sembla un tema criticable”, conclou.

Després que Torra reiteri que veu una majoria social independentista i que aquest és el “projecte central” de la societat catalana, demanen a Puigdemont com ho veuen a Europa. I si bé admet que ningú reconeixerà “automàticament” Catalunya, destaca que el coneixement “és més ampli que mai”, i això és “condició fonamental” per al reconeixement quan el demani un eventual govern republicà.

Abans d’acabar, tots dos presidents fan una crida inequívoca a participar en la Diada –“Totes les anteriors han estat la preparació, aquesta ha de ser la gran Diada de Catalunya”, anima Puigdemont– i també expliquen com es commemorarà l’1-O: segons Torra, hi haurà actes institucionals –ell anirà al col·legi on hi va estar– i la jornada “en absolut ha de ser nostàlgica, ans al contrari: reivindicativa”. Segons l’aleshores president, aquell va ser un dia “disruptiu, que canvia les coses” en la història de Catalunya, i això mereix “un record permanent”. Qui no ha sortit a la conversa és el rei, i Xirgo ho recorda en tancar-la. “Durant un temps en podíem esperar alguna cosa, però avui ja no”, conclou Puigdemont.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

guerra a gaza

El TIJ ordena a Israel garantir l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs

guerra a gaza

Els EUA critiquen la relatora de l’ONU per als territoris palestins ocupats

barcelona
guerra a europa

Rússia llança 28 drons i míssils contra Ucraïna en un atac dirigit sobretot al sud

barcelona
estat francès

França aprova una llei que castiga la discriminació capil·lar

barcelona

Banyoles aspira a organitzar el mundial de piragüisme marató del 2028

BANYOLES
nacions unides

L’Aràbia Saudita presidirà l’òrgan de l’ONU sobre drets de les dones

barcelona
GIRONA

Dani Cornellà serà el cap de llista de la CUP a la demarcació

GIRONA
política

Ara Més se suma a la coalició d’ERC, Bildu i BNH per a les europees

barcelona