Hinojosa i el relleu de Torrent, claus de Sarrià

Un municipi ben comunicat, situat a tocar de la capital gironina, que manté aquella tranquil·litat i essència de poble, però on es poden trobar també molts dels serveis d’una ciutat. Són diversos dels atractius de Sarrià de Ter, on aquest mandat s’han produït sobretot dos fets que han despertat l’interès mediàtic. Un d’ells, el relleu a principis d’any al capdavant de l’alcaldia. I, en segon lloc, les reclamacions veïnals i del consistori per aconseguir posar fi a les molèsties derivades de l’activitat de la fàbrica del grup Hinojosa. Amb relació al primer episodi exposat, cal remuntar-se al gener, quan Narcís Fajula (ERC) va assumir l’alcaldia, després que Roger Torrent fos proclamat president del Parlament. En aquell moment Fajula era el primer tinent d’alcalde i ja portava les regidories de Serveis Públics, Seguretat Ciutadana i Protecció Civil. En les darreres eleccions municipals va ocupar el número 2 a la llista, just darrere de Torrent. ERC va guanyar per una clara majoria aquells comicis –va revalidar 9 dels 11 regidors del ple–. “Llavors, vaig començar a treballar a jornada completa a l’Ajuntament”, recorda Fajula, que comparteix amb el seu antecessor la visió de municipi i explica que el mandat acabarà en la mateixa línia que van dibuixar en el programa electoral. Subratlla que, actualment, l’únic hàndicap a la població és la incomoditat dels sorolls i les males olors provinents d’Hinojosa: “És un dels temes més complexos que ara mateix tenim sobre la taula. Des de l’Ajuntament, crec que hem anat sempre de la mà dels veïns i donem suport a la plataforma Prou. Esperem poder tenir una empresa sostenible, que no afecti el medi ambient ni ningú del municipi i que doni llocs de treball de qualitat.” Per aquest mes hi ha programades reunions entre tècnics del consistori, d’Hinojosa i de Medi Ambient de la Generalitat, que s’ha compromès davant l’Ajuntament a implicar-se en el cas. El govern català i el consistori demanaran a l’empresa que plasmi i firmi per escrit les mesures de millora que té previstes, el calendari que seguirà per aplicar-les i les possibles sancions en cas d’incompliment.

L’Ajuntament ha interposat dues sancions a Hinojosa pels sorolls i, a finals de juliol, el ple va aprovar per unanimitat l’ordenança d’olors. El regidor de Medi Ambient, Josep Maria Viladomat (ERC), recalca que no deixaran de treballar ni de fer pressió a l’empresa i a la Generalitat: “Ens agradaria poder conviure sense molèsties de la fàbrica. Estem duent a terme una enquesta i de moment ja han contestat més de 400 persones. S’hi constata que almenys un 10% de la població està afectada per aquesta situació.”

La plataforma Prou aglutina els veïns i veïnes perjudicats i preocupats per la problemàtica. Un dels seus membres, Robert Creixans, destaca el paper d’aquest col·lectiu ciutadà: “Fa dos anys que pressionem perquè se solucioni. Les administracions han consentit aquesta situació i estar-hi al damunt és una de les seves responsabilitats.” També ressalta el ressò de la concentració davant la fàbrica que la plataforma va convocar el 24 d’agost, i en la qual van participar 300 persones (veïns de tots els sectors , l’alcalde, membres de l’equip de govern i de l’oposició). El regidor Jordi Costa (PDeCAT) considera que el traspàs i la reobertura de la paperera ha sacsejat el ritme del poble i “ha provocat una pèrdua de la qualitat ambiental, que Sarrià havia aconseguit”.

Una altra membre de la plataforma Prou, Sole Muñoz, descriu que els sorolls persisteixen durant tot el dia, si bé de nit és quan més els noten dins de casa, “on entren com una remor”. I, pel que fa a la pudor, n’hi ha de dos tipus: la que ve de la depuradora i la que correspon a la matèria primera, que és una pudor més química. Muñoz creu que des de l’Ajuntament hi ha voluntat i ganes d’arreglar la situació, però lamenta que tampoc veuen solucions: “La Generalitat hi hauria d’actuar, que és qui dona els permisos. I hi ha d’haver voluntat de l’empresa. Mai s’hauria d’haver permès que Hinojosa obrís en aquestes condicions. No vull dir que hagin de tancar, sinó fer les inversions de millora necessàries a les instal·lacions.”

Més enllà d’aquesta problemàtica, pel que fa a iniciatives de futur, es preveu la possibilitat que Sarrià tingui un Campus de Salut. És un projecte, però, que des del poble es veu força a l’horitzó, ja que primer s’ha de resoldre per part de la Generalitat on anirà ubicat el nou Trueta. A banda, l’Ajuntament ha reactivat la petició de construcció d’un institut a Ensenyament. Donaria servei també a Sant Julià i serviria per descongestionar el de Celrà i el Narcís Xifra. Hi ha, a més, el projecte de cobrir la nova pista polivalent de Sarrià de Dalt, la millora d’urbanització del polígon industrial d’en Xuncla II i cobrir una de les grades del camp d’esports municipal. I, paral·lelament, enguany s’han instal·lat lectors de matrícula als accessos de Sarrià i s’està reformant el Centre Parroquial Mossèn Domingo.

Per dinamitzar molt més la part comercial, la residencial i la industrial es va aprovar aquest estiu el nou POUM. Entre les novetats, es delimita al llarg de l’avinguda de França on es podran fer instal·lacions de més de 800 m², com ara grans superfícies comercials. Fins ara no se n’hi podien ubicar i molta d’aquesta oferta es troba a la capital gironina. El fet d’estar-hi a tocar té algun hàndicap, però també avantatges. “Tens tots els seus serveis al costat. Utilitzem la línia 6 d’autobús, mancomunada amb Girona. Tenim una sola ordenança dels taxis entre Sarrià, Salt i Girona. La incineradora i la depuradora són comunitàries. I els tres municipis treballarem cap a la gestió municipalitzada de l’aigua”, concreta Fajula.

Amb vista al 2019, una de les incògnites és si ERC mantindrà en les eleccions els grans resultats anteriors, aquest cop sense l’efecte Torrent. Encapçalarà la llista Fajula: “Aspirem a revalidar la majoria per poder tirar el nostre projecte i no dependre de tercers. S’ha de dir, però, que el regidor del PDeCAT i el de Candidatura de Progrés fan una oposició constructiva.” Jordi Costa (PDeCAT) afirma que rep “un tracte correcte de l’equip de govern”, si bé troba a faltar “una millor comunicació de fets o notícies, que molts cops ens arriben per altres canals”. Alhora, qualifica de “continuista” el mandat: “Tot i el canvi d’alcalde, segueix havent-hi poques inversions i des de l’Ajuntament es va cobrint el dia a dia.” D’entre el que s’ha realitzat, en destaca el carril bici per part del Consorci de les Vies Verdes i les obres de finalització del pavelló municipal, modificant el projecte inicial. “Ja eren dues propostes que vam presentar en el mandat 2007-2011, quan formàvem part del govern. Queda pendent aconseguir l’institut, més recursos per al manteniment de les voreres i la poda de l’arbrat, l’adaptació dels reductors de velocitat a la llei i passos segurs per a vianants i ciclistes a l’autovia.”

El regidor Roger Casero (CP) confirma que entre el govern i l’oposició hi ha un clima de cordialitat i de respecte. En el seu cas ha decidit tancar una etapa de 16 anys com a regidor i no es tornarà a presentar a les eleccions. “Poso l’interrogant de si hi haurà candidatura socialista. Des del partit, però, es treballa per conformar una llista”. Pensa que “a no ser que les coses millorin de manera notable”, la problemàtica amb la paperera serà una mica el tema sobre el qual girarà la campanya, ja que “és el que més preocupa”.

La presidenta de l’associació de veïns de la Rasa, Mercè Astor, indica que “al poble s’hi van fent coses i a poc a poc es va millorant”: “L’equip de govern el valoro bé. El que m’agradaria és que canviessin els arbres, ja que les arrels ens aixequen voreres”. Albert Soler, el president de l’associació de veïns Pla dels Vinyers i de la secció local d’ERC, assenyala que Sarrià és actiu associativa i esportivament: “Un hàndicap històric és que l’antiga nacional parteix la població. Antigament, creava més divisió i des de fa temps queda més relligat”. I la regidora de Serveis Socials, Gent Gran i Salut, Imma Oliveras, que presideix l’associació de comerciants, veu com a puntal que entre els establiments es fa pinya i s’ofereix un tracte personalitzat, de confiança i de tu a tu.