Suècia busca fórmules per evitar la ultradreta al poder
L’empat entre el bloc d’esquerres del primer ministre i els conservadors complica la formació de govern
Els dos partits majoritaris asseguren que no col·laboraran amb l’extrema dreta
Els resultats electorals dels comicis legislatius de diumenge a Suècia deixen el país nòrdic en una situació complexa que obliga els grans partits a buscar noves vies de pacte per poder mantenir la promesa de continuar tenint arraconada la ultradreta.
El bloc liderat pel primer ministre, el socialdemòcrata Stefan Löfven, amb els seus socis actuals de govern, els ecologistes, i els aliats externs del Partit d’Esquerra, sumaran en el nou Parlament 144 escons, i l’aliança entre el conservador moderat Ulf Kristersson i altres partits dretans o liberals en tindrà 143. Però la clau de volta és que els ultradretans Demòcrates de Suècia (SD) van quedar en tercera posició i els corresponen 62 escons, fet que teòricament podria precipitar un relleu al poder a favor de Kristersson.
L’ambiciós líder de l’extrema dreta sueca, Jimmie Akesson, en va sortir menys ben parat del que els sondejos auguraven, atès que els pronòstics li atorgaven el segon lloc després dels socialdemòcrates, i alguns fins i tot l’enlairaven fins a la primera posició. De fet, la mateixa nit electoral es va oferir a negociar amb l’aspirant conservador. Però Kristersson, potser il·lusionat amb la segona posició conquerida, de moment ha decidit ignorar aquest oferiment.
Löfven ha salvat els mobles per a la socialdemocràcia sueca, ja que, tot i que la seva formació ha caigut fins a un mínim històric (amb un 28,4% de l’escrutini), se situa gairebé deu punts per sobre del Partit Moderat d’Ulf Kristersson.
Tot i la tendència a l’alça, els extremistes de Demòcrates de Suècia no van poder celebrar l’ascens espectacular que esperaven, però ningú pot ignorar el creixement continuat d’aquesta formació, que va duplicar el percentatge de les legislatives del 2014.
En canvi, el primer ministre Löfven no va rebre la clatellada que temia aquesta socialdemocràcia històrica europea, i fins i tot va perdre menys (tres punts) que l’aspirant conservador. Es referma així l’erosió implacable del bipartidisme tradicional, mentre que, entre les formacions minoritàries establertes, l’única que va poder celebrar un ascens va ser el Partit d’Esquerra, formació que ha permès governar a Löfven en els darrers quatre anys.
Això no li garanteix, però, la capacitat per superar el vot del nou Parlament en la sessió del 25 de setembre. A Suècia no cal tenir la majoria absoluta per ser elegit primer ministre, però sí que no hi hagi una majoria en contra. És a dir, en aquest cas, que l’un o l’altre aconsegueixi com a mínim la “tolerància” de les files contràries.
La qüestió que plana sobre Löfven i Kristersson és a qui correspondrà en primer lloc l’encàrrec de formar govern. De moment, encara s’ha de comptar el vot exterior i fins demà no es coneixeran les dades finals i com queda el repartiment definitiu d’escons. S’encetarà aleshores el compte enrere a la recerca de nous aliats, potser fora de la disciplina tradicional dels blocs. Qui tolera qui, a canvi de no convertir la ultradreta en el nou àrbitre de la política sueca.
Neonazisme en estat pur
Mentre Suècia consolidava l’embranzida de la ultradreta de cara a les parlamentàries europees, a Alemanya el neonazisme desbocat va tornar a prendre el carrer. Centenars de radicals van desfilar diumenge per Köthen, una petita ciutat de l’est del país, després de la detenció de dos afganesos com a presumptes causants de la mort d’un alemany. Va ser una mort per infart després d’una baralla. El cas té com a precedent més immediat els aldarulls registrats fa unes setmanes a Chemnitz, també a l’est, després que dos refugiats presumptament matessin a ganivetades un ciutadà alemany. Cap de les dues morts s’ha esclarit. Per al neonazisme en estat pur, és l’hora de netejar els carrers dels “refugiats dels ganivets”.