Política

Auge de la generació Parkland

Els joves activistes contra la violència de les armes continuen actius set mesos després de la tragèdia en un institut de Florida

L’aposta per mobilitzar el vot nord-americà, especialment el juvenil, comença a tenir efecte

Joves de Parkland han fet una gira per explicar la seva experiència

El dia abans del retorn a les aules, l’institut Marjory Stoneman de Parkland, a Florida, commemorava que, mesos abans, s’havia convertit sense voler en un focus d’atenció arreu del món: l’assassinat de disset alumnes i professors, el14 de febrer, els havia marcat per sempre.

La presència i el record eren evidents. Hi ha reixes de més de sis metres al voltant de l’edifici principal, i la seguretat s’ha reforçat. Un altre dels edificis, on es va produir la massacre, quedarà buit i s’ha convertit en símbol del record.

De les cendres del dol, en va néixer un moviment que sorprenentment encara perdura, i que té en l’horitzó un objectiu que per a molts sembla utòpic: la creació d’una nova generació de joves que, a banda de qüestionar la relació dels EUA amb les armes, siguin per sobre de tot subjectes actius en la política nord-americana.

Marxes multitudinàries arreu dels EUA, pressió perquè s’hagin canviat una cinquantena de lleis d’armes en diversos estats... Alguna cosa s’ha mogut en l’últim mig any gràcies a l’empenta juvenil i a la bona feina, en especial en la mobilització i l’ús de les xarxes socials.

Però aquest grup és conscient que encara queda molta feina per fer: des de Parkland, hi ha hagut als EUA dotze tirotejos en centres educatius, i la treva de les últimes setmanes no és per cap canvi estructural, sinó per les vacances d’estiu.

David Hogg continua igual: el mateix tall de cabells, la mateixa cara imberbe i la mateixa mirada contundent. És de les poques coses invariables en la vida d’aquest adolescent, a qui el 14 de febrer li va canviar la vida de manera radical. Ara ha millorat el discurs, igual d’agressiu en el fons però no tant en les formes, i és conegut arreu com un dels líders més prominents de la generació de joves que encapçalen la lluita per intensificar el control de les armes als EUA.

La setmana passada va ser portada de la revista New York Magazine. “Tot el que ens afecta en la vida i, encara més important, el que afecta la gent que ve darrere teu està a les urnes. La teva inacció avui t’afectarà demà”, va dir.

Amb aquesta filosofia, Hogg té un pla per als pròxims set anys: un any sabàtic, començar la universitat, treballar en una campanya electoral per a les presidencials del 2020 i, quan tingui 25 anys (ara en té 18), presentar-se per tenir un seient de la Cambra de Representants.

Un camí completament coherent amb la seva idea de participació civil activa, que intenta inculcar des de la posició de lideratge juvenil que exerceix. Hogg no es casa amb ningú i, tot i ser declaradament demòcrata, ha criticat el lideratge del partit amb queixes per la poca regeneració i la poca contundència contra les armes.

L’única demòcrata que s’ha guanyat l’admiració d’aquest col·lectiu és Alexandria Ocasio-Cortez, la nova estrella emergent de la formació, però més per la voluntat de canvi generacional que per ideologia.

Participació

Hogg és un dels principals promotors de l’acció no partidista més important que els joves de Parkland estan duent a terme: l’empenta perquè tothom, especialment els adolescents com ells, s’impliqui en política, i ho faci amb una campanya agressiva de registre de votants.

Amb la March for our lives (‘marxa per les nostres vides’), el moviment pel control de les armes que van iniciar, va començar un camí sense retorn. Molts d’ells, com Hogg, s’hi dediquen a ple rendiment, organitzant accions i pressionant constantment amb l’objectiu de millorar la participació política dels joves.

Aquest estiu, en comptes de fer vacances, moltes de les víctimes de Parkland han fet una gira de 59 dies arreu dels Estats Units, la Road to change (‘camí cap al canvi’), i han fet xerrades per explicar què és ser víctima de la violència de les armes i que l’únic camí per canviar-ho és a les urnes.

El seu objectiu és crear una nova legió d’electors, uns hereus de la generació Parkland que reconeguin que el vot és l’únic camí. L’esforç de registre de votants és incansable: amb l’arribada de la tardor, multiplicaran esforços per tal que en les eleccions del mes de novembre hi hagi el mínim nombre de polítics lligats al lobby armamentístic en càrrecs públics.

En els actes en què participen, hi ha taules amb informació. Han creat samarretes amb codis QR que, en escanejar-se, porten a la base de registre de votants. Diuen que, a través d’aquest sistema, han aconseguit més de 10.000 nous electors.

Una altra cosa és que tot aquest esforç es tradueixi en més participació real, especialment dels joves. Amb el pas del temps, l’energia juvenil s’esvaeix i els més interessats en la seva història són els adults. A curt termini, l’edat és el que menys importa: crear una nova cultura de participació política és la fita, i si es magnifica s’inocularà en les pròximes generacions.

Els pares dels estudiants de Parkland comparteixen amb els adolescents la necessitat de ser actius per canviar les coses, i com a mínim quatre s’estan presentant a alguna de les cinc vacants al consell directiu escolar del seu comtat. La seva presència en aquesta cursa electoral tan local també ha aconseguit canviar tendències polítiques i implicacions civils de veïns com ara Vanessa Camargo, que després de la massacre va decidir començar els tràmits per ser ciutadana nord-americana i tenir dret a vot com més aviat millor.

LES XIFRES

7
mesos
han passat des del tiroteig en un institut de Parkland, on van morir disset persones.
50
lleis
de control d’armes s’han aprovat en diversos estats dels Estats Units des del febrer passat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

1.600 milions més i poc marge

barcelona

La còlera dels “armilles grogues”

París
Marta Felip
Alcaldessa de Figueres

“Qui m’atribuïa tots els mals ara deu estar recalculant”

FIGUERES

Salvador Illa lamenta l’absència de Cs, el PP i la CUP en la cimera del Palau

MAIÀ DE MONTCAL

Volen més despesa social i canvis fiscals

barcelona

Europa, amb parada a Madrid

Barcelona

La policia alerta sobre ‘el silenci’ de Tarragona del dia 22

Tarragona

Els ministres euroescèptics volen que May renegociï l’acord del ‘Brexit’

Londres
Estats Units
Les reflexions de l’exprimera dama

Michelle Obama pren la paraula

Nova York