Política

La CE demana que s’acceleri la fi del canvi horari per fer-la efectiva l’any que ve

L’executiu europeu apressa els estats a debatre si trien l’opció de l’hivern o la de l’estiu

Vol que Consell i Parlament arribin a un acord abans de sis mesos

En el seu últim any de mandat, la Comissió Europea s’aferra a la seva lluita contra el canvi horari. Amb l’argument que els ciutadans europeus volen posar fi a la pràctica bianual d’avançar i endarrerir els rellotges, l’executiu europeu pressiona ara les cancelleries perquè tirin endavant la iniciativa, a pocs mesos de l’inici de la campanya de les eleccions europees del maig vinent.

Dues setmanes després que el seu president, Jean-Claude Juncker, avancés les seves intencions, la CE va demanar ahir als estats membres que es posin les piles perquè el 2019 sigui l’últim any en què es faci el canvi d’hora a la Unió Europea. “Han de començar immediatament”, va exigir la comissària de Transport, Violeta Bulc, en la presentació de la nova proposta legislativa.

De moment, Brussel·les s’ha llançat a la piscina amb un calendari que pretén que el Consell de la UE, on seuen els estats membres, i el Parlament Europeu aprovin la normativa a tot estirar el març del 2019. És a dir, que en poc més de sis mesos totes dues institucions es posin d’acord. Un temps que seria rècord, tenint en compte que la mitjana de temps per aprovar una llei en aquest procés de codecisió és de 22 mesos, segons dades de l’eurocambra.

Aspiració “ambiciosa”

Fonts de la CE admeten que és una aspiració “ambiciosa”, però creuen que “permetrà als ciutadans europeus aprofitar aviat els beneficis” de l’abolició del canvi d’hora. I és que, segons el calendari desitjat per l’executiu europeu, l’últim canvi horari obligatori es faria el 31 de març del 2019 i en els estats que optessin per l’horari d’hivern seria el 27 d’octubre.

Si bé la supressió d’aquest mecanisme s’ha de decidir conjuntament a escala europea, cada país és lliure d’escollir l’horari d’estiu o el d’hivern. Una decisió que podria implicar que països fronterers acabessin tenint hores diferents. Per això, Brussel·les va encoratjar les capitals a iniciar de seguida les consultes internes pertinents i que la seva tria es faci amb “un enfocament coordinat” entre els estats membres de la UE. Així, Bulc va assegurar ahir que “té fe” que els socis europeus “es coordinaran i trobaran una solució que sigui la millor per als ciutadans i l’economia”.

Brussel·les lidera ara la causa de l’abolició del canvi horari, després de concloure que ja no hi ha proves que generi estalvi energètic significatiu i que respon a la voluntat dels ciutadans europeus. Ara bé, la consulta que va impulsar aquesta motivació va ser controvertida pels dubtes sobre la seva representativitat. En l’enquesta als ciutadans feta per la CE, en què més d’un 80% es van mostrar contraris al canvi horari, hi van participar 4,6 milions de persones, però 3 milions eren alemanys. És a dir, gairebé un 70% dels participants. Així, l’executiu europeu va determinar que s’havia d’impulsar una nova llei perquè la gent ho volia basant-se en una consulta amb una clara sobrerepresentació d’Alemanya.

LES XIFRES

70
per cent
dels ciutadans europeus que van votar en l’enquesta sobre el canvi horari de la CE eren alemanys.
22
mesos
triguen de mitjana a aprovar-se les lleis decidides entre el Consell de la UE i el Parlament Europeu.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia