El Suprem podria haver accelerat l’ascens de Llarena
L’alt tribunal podria haver obviat la norma interna de promoure altres magistrats per a la sala penal que instrueix casos de polítics aforats
El recurs de Jutges per la Democràcia ja va ser descartat
El Tribunal Suprem (TS) hauria obviat els passos preceptius per facilitar que el jutge Pablo Llarena assumís les causes contra els líders independentistes de Catalunya. Aquesta és la conclusió a la qual arriben alguns experts judicials i el diari Público, que ahir publicava que el 14 de gener del 2016, quan el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), presidit per Carlos Lesmes (també president del Suprem), va proposar-lo per entrar a formar part de la sala segona del Tribunal Suprem, que és l’encarregada de les causes especials dels imputats aforats, majoritàriament dirigents polítics estatals i autonòmics.
La manera com el ple del 28 de gener va elegir Llarena va ser controvertida i va generar un debat intern en el sector de la justícia, sobre el procediment pel qual s’havia arribat a la proposta de Llarena, en què s’havien exclòs vuit dels tretze candidats a aspirar a aquest lloc. Fins i tot aquesta decisió va generar que l’associació Jutges per la Democràcia (JJxD) interposés un recurs contenciós administratiu contra l’ascens de Llarena al Tribunal Suprem, perquè consideraven que es vulneraven dos articles de la llei orgànica del Poder Judicial, tres articles del reglament de nomenaments i tres de la Constitució. El recurs no es va admetre a tràmit.
A més del seu nomenament, Llarena va ser designat jutge instructor de la causa contra els independentistes catalans, l’octubre passat, tot i que tenia al davant cinc magistrats que havien d’haver rebut l’encàrrec d’instruir la causa, complint l’acord sobre el funcionament de les sales i seccions del Tribunal Suprem. Aquesta norma estableix que la designació es farà “seguint l’ordre d’antiguitat, excloent-ne el president i els magistrats que formen les sales d’admissió i de recursos”. Segons Público, Llarena tenia al davant cinc jutges amb més antiguitat. Pablo Llarena va ser magistrat i president de l’Audiència de Barcelona, càrrec que va compaginar com a portaveu estatal de la conservadora Associació Professional de la Magistratura (APM).
La seva dona, la magistrada Gema Espinosa, és la directora de l’escola judicial, situada a Vallvidrera, càrrec que va deixar a l’estiu per aspirar a ser vocal del CGPJ.
