Política

TAMARA CARRASCO

MEMBRE DEL CDR DE VILADECANS ACUSADA DE TERRORISME

“No soc lliure, jo també soc una presonera política”

“El meu pare és unionista i té clar que no he fet res i que s’han vulnerat els meus drets”

“Hi ha avis, vells militants del PSUC, que em diuen que havien fet coses molt pitjors”

“Ser membre d’un CDR vol dir ser part activa del poble català i actuar en conseqüència

“Cal que desobeeixin l’Estat espanyol i apliquin el mandat de l’1 d’octubre”

Quan vaig sentir l’acusació de terrorisme vaig pensar: «Ja has begut oli»

Tamara Carrasco García és potser la integrant més coneguda d’un CDR, comitè de defensa de la República, després que el 10 d’abril passat va ser detinguda i acusada de terrorisme.

El seu pare és fill de Granada i partidari de la unitat d’Espanya. Com viu que hagin detingut una filla seva acusada de terrorisme per haver defensat la independència de Catalunya?
Doncs ho viu malament perquè, a banda de voler la unitat d’Espanya, és un demòcrata, un home just, i de cop i volta veu que les lleis d’un estat suposadament democràtic empresonen la seva filla sense que aquesta hagi fet res, i té clar que és una vulneració dels meus drets.
Vostè viu a Viladecans, ciutat més aviat unionista. Quina acollida ha tingut al carrer?
M’han donat molt de suport, jo no he tingut cap experiència negativa. És gent de tota mena, des d’avis del PSUC que em diuen que en el seu temps havien fet coses molt pitjors, o treballadors que em diuen que si a mi m’apliquen la llei antiterrorista per haver tallat una autopista a ells els faran el mateix el dia que s’hagin de manifestar pel conveni. És un debat de drets, no d’independència sí o no.
Vostè és una persona normal i corrent?
Sí, com tothom, amb coses bones i dolentes...
Ho dic, perquè la Guàrdia Civil va filtrar uns àudios seus en què planteja unes accions de lluita que semblen poc realistes. Una mica somiatruites potser?
El mateix que vaig dir jo, d’anar a col·lapsar els accessos al port, ho va dir el líder del sindicat de taxistes, per la televisió, en hora punta, i a ell no se li ha aplicat la llei antiterrorista.
De fet plantejava unes accions de protesta que no eren tan diferents a d’altres d’anteriors.
Jo no he fet res que no hagin fet abans els meus avis. El meu avi matern havia estat a la CNT i més mobilitzacions que les que havia fet ell no en trobaràs.
Com funciona un CDR?
Tothom pregunta si t’hi has d’apuntar i això no funciona d’aquesta manera. Tu o ets d’un CDR o no ho ets.
Què vol dir ser d’un CDR?
Vol dir sentir-se part activa del poble català i actuar en conseqüència. Cadascú troba el seu espai i la manera de col·laborar en funció de la disponibilitat.
Els CDR són els que realment han plantat cara a l’Estat?
No sé si es pot dir així, amb aquesta contundència. Nosaltres tenim un dret a manifestació i a ser dissidents polítics que se’ns nega, perquè estan perseguint la gent per haver fet una cosa que és absolutament legal. L’Estat no accepta la dissidència perquè qualsevol cosa que pugui fer trontollar el règim del 78 ha de ser perseguida.
En algun moment es va sentir vigilada, abans de la detenció?
No. Però ara sé que em van estar seguint un parell de setmanes abans i jo no vaig notar res.
A vostè la van acusar de ser la cap dels CDR?
Sí. Deien que era la cap del comando. És un llenguatge que no és innocent, ells necessiten generar un llenguatge de violència i és tot el contrari del que fem nosaltres, que defensem el pacifisme i la no-violència. Als CDR hi ha gent de tot tipus i edat, des de joves fins a avis de 80 anys.
I tenen cap, o líder, els CDR?
No.
En qualsevol organització sempre hi ha algú que acaba liderant el grup...
Els CDR són tot el contrari d’això. El moviment assembleari pren
les decisions entre tothom i no hi ha lideratges. Les assemblees es preparen entre tots i cada CDR té el seu sistema.
Què va passar el 10 d’abril a les 7 del matí?
Sentia que trucaven a la porta molt insistentment...
No ho entenc. Vostè figura que era un terrorista, perillosa, i la policia trucava a la porta en comptes de rebentar-la...
És molt simple. No van tirar a terra la porta per la mateixa raó que no vaig sortir emmanillada de casa, perquè ells sabien que era una història que muntaven amb la fiscalia i la premsa.
Tornem al timbre que sonava insistentment. Què va fer?
Pensava que era el company de pis que s’havia deixat la clau, i quan obro em trobo set o vuit guàrdies civils amb passamuntanyes i armes llargues.
Apuntaven?
Els de darrere, sí. Els de davant actuaven amb tranquil·litat i em van dir que tenien una ordre d’escorcoll. Em van posar un paper al davant i em van dir que se m’acusava de sedició, rebel·lió i pertinença a banda terrorista.
Quina reacció va tenir?
Per un moment vaig pensar si estava somiant o si era algú que m’estava fent una broma de mal gust. Quan vaig sentir la paraula terrorista vaig dir: “Merda, què està passant!”.
“Merda què està passant”?
Jo ja tinc una certa edat, i molta gent dels CDR pensàvem que pel tipus de protesta et podria arribar una citació per desordres públics o una cosa similar, però mai per terrorisme.
Tornem a casa seva. Entren els agents i què va passar?
En tot moment el to era molt respectuós. Jo intento mantenir la calma i mostrar-me ferma. Anava amb pijama perquè m’acabava d’alçar del llit, i el telèfon que no parava de sonar perquè la notícia ja havia transcendit.
Què van trobar en l’escorcoll?
Caretes d’en Jordi Cuixart, xiulets de color groc, quatre xapes de la CUP...
Se les van endur com a prova?
Sí. Jo les tenia, perquè com que no som CUP oficial i tenim poc marxandatge, m’ho guardava per fer un sorteig un dia entre els companys. També es van endur un llibre de la CGT de Viladecans que em van regalar, cartells de l’ANC i banderoles.
I la gran prova de càrrec?
Era una captura de pantalla del Google Maps de la zona de la caserna de la Guàrdia Civil de la travessera de Gràcia. La tenia perquè anteriorment s’hi havia fet una manifestació i jo tinc orientació zero a Barcelona i em guio per les parades de metro i és el que miro al Google.
Com va ser el trasllat a Madrid?
En un cotxe normal i corrent.
Imagino que emmanillada. Vostè era sospitosa de terrorisme.
Sense emmanillar. Abans de sortir de casa em van preguntar si em volia tapar la cara i jo els vaig dir que no, que no havia fet res de dolent. Recordava les ocasions que, de petita, havia vist detencions de membres d’ETA que sortien amb el cap tapat i jo no volia ser com ells, perquè no m’havia d’amagar de res.
Havia estat mai en un calabós?
No, i feia impressió. Quan es tanca la porta del calabós és una sensació horrible que no desitjo a ningú. Que et prenguin la teva llibertat és el pitjor que pot passar. És molt fotut perquè saps que ets innocent i no has fet res i et desesperes. A l’instructor del meu cas jo li deia que no soc cap terrorista, que no he disparat cap tret al clatell de ningú.
I què li responia?
Em va respondre que el concepte de terrorisme havia canviat i que ara anava molt més enllà. Aleshores vaig pensar que havia begut oli.
La va interrogar, l’instructor?
Anaven entrant diverses persones dins del calabós. Era un equip que investigava; preguntaven si coneixia l’Adrià Carrasco, per la família, que digués noms de companys, pels diners que havíem fet en una festa groga...
Uns preguntaven amb més mala llet que d’altres?
Sí, sobretot l’instructor.
És a dir, van fer allò de policia bo i policia dolent?
Amb mi, sens dubte que sí. Els altres entraven i em deien que mengés, que si necessitava alguna cosa els avisés.
Vostè va sortir al carrer al cap de dos dies i mig. De què se l’acusa avui?
Doncs ben bé no ho se perquè la premsa ha venut que se m’han rebaixat els càrrecs a desordres públics i el cert és que el meu cas és encara a l’Audiencia Nacional i que aquest tribunal no jutja casos de desordres. Si haguessin rebaixat el meu cas seria ara en un jutjat de Gavà i encara el tenen a l’Audiència.
En el seu cas només hi ha dues persones processades?
Sí, l’Adrià i jo. És una causa general contra els CDR, però focalitzada en dos caps de turc. Ho fan així per fer por i desmobilitzar el carrer.
En canvi, aquest 1 d’octubre potser hi ha hagut massa mobilització. Quina opinió té dels enfrontaments entre manifestants i Mossos?
Quan hi va haver els incidents al Parlament els CDR ja havien desconvocat. És impossible controlar-ho tot. Ara bé, el president Torra no pot fer una crida a la mobilització i després enviar els Mossos d’Esquadra. Tal com està actuant la classe política hi ha el risc que la gent els acabi passant per sobre.
Ha pogut parlar amb l’Adrià?
Vam contactar un parell de dies abans que ell fes una roda de premsa a Brussel·les. Per qüestions de seguretat ni jo volia saber on era. Vam xerrar per telèfon i va ser molt emocionant perquè és una persona que no conec de res però amb qui tindré un vincle de per vida.
Tots dos són lliures però no es poden veure.
No som lliures. Jo estic a Viladecans però amb moviments restringits i si surto del poble automàticament seré detinguda. Jo no soc lliure, també soc una presa política. La gent ha normalitzat que jo estigui a Viladecans, però el que han fet és convertir el meu poble, de 20 quilòmetres quadrats, en la meva presó.
Vostè està de baixa laboral. Com està?
És una situació d’estrès molt forta. Em costa dormir. Estic resistint com puc un estat de repressió molt bèstia que no em permet fer projectes ni plans de futur.
Per tant, l’Adrià va fer bé de marxar?
Jo crec que sí. Des de Brussel·les pot fer una gran feina. La internacionalització del conflicte és molt important.
La solució vindrà de fora?
De fora i també de dintre. El primer que cal és que els nostres polítics acatin la voluntat del poble. Cal que desobeeixin l’Estat espanyol i apliquin el mandat de l’1 d’octubre.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
la videoteca

Diputats francesos d’esquerra es barallen amb policies quan els registraven la seu

estat espanyol

El Congrés reconeix el dret a vot de 100.000 discapacitats intel·lectuals

El TSJC rebutja una querella de Vox contra la mesa

barcelona

Torra es veu amb Gabriel a Suïssa i reclama unitat

Barcelona

Brussel·les nega més “flexibilitat” fiscal a Itàlia

Brussel·les

L’Aràbia Saudita s’exposa al boicot pel cas Khashoggi

riad

Topada amb l’Estat pels fons per atendre els Mena

barcelona

El PDeCAT accelera el canvi a la Diputació de Lleida

LLEIDA
girona

L’Ajuntament convoca quatre places per a joves