El Suprem veu una “estratègia dilatòria” en la defensa de Junqueras i Romeva, que demana ampliar la instrucció

La Sala Penal del Tribunal Suprem veu una “estratègia dilatòria” en la defensa d’Oriol Junqueras i Raül Romeva, exercida pel lletrat Andreu van den Eynde. La sala ha refusat un recurs de súplica que demanava no només ampliar els terminis donats a les parts per al tràmit d’instrucció i, fins i tot, es demanava que s’iniciés de nou. En la resolució, els magistrats apunten que s’ha allargat el termini en quatre ocasions perquè les parts puguin demanar noves diligències i considera que donar més temps seria una decisió “contrària al dret dels encausats a un procés sense dilacions indegudes”. Segons la sala, la petició de la defensa “no té objecte” i diu que si insisteixen tant en demanar que es reiniciïn els terminis es pot interpretar com “una actuació contrària a les més elementals exigències de la bona fe”.

Un cop que el magistrat Pablo Llarena va tancar la instrucció a principis de juliol, la causa va passar a la sala i es va donar un primer termini a les parts per tal que revisessin tota la instrucció i sol·licitessin noves diligències si les consideraven necessàries. És un tràmit previ a la interlocutòria de conclusió, que ja deixa el cas a les portes del judici.

La defensa de Romeva i Junqueras ha sol·licitat –a través d’un recurs de súplica- que es tornés a ampliar aquest tràmit i la sala li tomba la petició i l’avisa que veu en la seva actitud una “estratègia dilatòria” per evitar que el Suprem conclogui tots els passos previs per jutjar els seus clients.

El tribunal recorda que el termini per a les parts s’ha ampliat fins a quatre cops i que, per tant, rebutgen ampliar-ho novament. “La sala, per tant, ha resolt les peticions formulades amb la màxima flexibilitat, de la manera més adequada i en consonància amb els drets de defensa i d’un procés amb totes les garanties”, recull la providència, que assenyala també que fins i tot s’ha superat el límit fixat per la llei, que únicament admet una única pròrroga.

Sobre les queixes de la defensa per accedir a tota la informació de la instrucció penjada en un “núvol” habilitat per als advocats, afirma que no pot suposar “indefensió” perquè el lletrat ha disposat “de còpia de totes i cadascuna de les resolucions dictades en aquesta causa”.