Pressió sobre ERC i el PDeCAT
Sánchez tanca un acord pressupostari amb Podem i negociarà el sí dels independentistes
Necessita el sí republicà i l’abstenció del PDeCAT
Nogueras vol el no i que l’executiva eviti el risc que ella i Campuzano votin diferent
Després de tenir Pablo Iglesias com a convidat nocturn a La Moncloa la matinada de dijous a divendres per tancar els últims serrells, el president espanyol, Pedro Sánchez, va poder presentar ahir un acord pressupostari per al 2019 amb Podem que reverteix les retallades de Mariano Rajoy des del 2012 amb mesures que van des d’elevar el salari mínim a 900 euros fins a igualar el permís de paternitat amb el de maternitat, passant per un augment del 40% a la dependència o unes pensions lligades a l’IPC real. Amb els vots en contra segurs del PP i Ciutadans (170 escons si se li sumen UPN i Foro i CC), Sánchez necessita arribar a 171 vots i això només és possible amb el sí del PNB i d’ERC i almenys l’abstenció dels vuit diputats del PDeCAT, que té el grup a Madrid dividit per si s’ha d’obrir a negociar o bé s’ha d’enrocar en el no si la fiscalia no fa un gest sobre els presos. “És molt beneficiós per a la societat catalana”, posava pressió la portaveu, Isabel Celaá.
A diferència del que li succeïa amb el sostre de despesa fallit, Sánchez no necessita ara arribar a una majoria absoluta de 176 escons i en té prou a sumar-ne 171 perquè els vots a favor superin els negatius. Des d’ahir, el govern espanyol desplega la màxima pressió sobre els partits independentistes, fins al punt que Sánchez s’implicarà en persona per intentar arrencar el sí republicà i postconvergent. “Confiem que posin al davant el benestar, s’han autoexclòs el PP i Cs i, tret d’ells, confiem en el diàleg amb la resta per acabar tenint el seu suport”, va confiar la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero.
Si bé fonts de La Moncloa es confessen més optimistes amb ERC que amb el PDeCAT, Sánchez té el repte de suavitzar el que ara i en públic és un no rotund pel patiment dels presos polítics i exiliats i pel fet que la fiscal María José Segarra no retiri l’acusació de rebel·lió i de sedició contra ells que va heretar dels fiscals conservadors Julián Sánchez-Melgar i José Manuel Maza. “No podem parlar de pressupostos si el govern espanyol no es mou en el dret a l’autodeterminació ni en la qüestió dels presos polítics i exiliats”, alertava el vicepresident de la Generalitat i home fort d’ERC, Pere Aragonès, per refredar la fe del PSOE.
Bel: “Es pot parlar”
Més tebi era el diputat del PDeCAT Ferran Bel: “En la situació actual, no veig que el PDeCAT hi pugui votar a favor.” Bel, de fet, va recordar el diàleg que Aragonès ha mantingut amb la vicepresidenta, Carmen Calvo, aprofitant la seva visita a Barcelona, on també s’ha vist amb la consellera de Presidència, Elsa Artadi. “Parlar, sempre es pot parlar. I un exemple que es pot parlar és que el vicepresident Aragonès està tenint contactes [amb el govern espanyol]. Per tant, dir que no podem ni asseure’ns si no s’allibera els presos polítics..., nosaltres no estem en aquesta conjuntura”, adduïa Bel.
Poc després, però, era la dona forta a Madrid, Míriam Nogueras, qui enduria el to a Twitter. “Repetim per enèsima vegada: si no hi ha gestos i moviments vers els presos polítics i exiliats, i no hi ha proposta política d’autodeterminació, el PSOE tindrà un no nostre al pressupost. Ho sap el PSOE i ho sap Podem”, avisa la vicepresidenta del PDeCAT, afí a Carles Puigdemont.
Nogueras acudirà avui a l’executiva del PDeCAT amb l’objectiu de blindar la unitat de vot al grup del Congrés i bastir un compromís amb el sector de Carles Campuzano, Jordi Xuclà i Bel per no votar diferent en una votació clau com la del pressupost.
La por d’una divisió del PDeCAT al Congrés no és infundada, perquè ja ha succeït: el 25 de juliol els diputats Campuzano, Xuclà, Bel i Feliu Guillaumes ocupaven els seus escons i votaven Rosa María Mateo com a administradora única de RTVE –junt amb el PSOE, Podem i ERC–, mentre que Nogueras i els també afins a Puigdemont Lourdes Ciuró, Sergi Miquel i Toni Postius s’absentaven de l’hemicicle i es quedaven als seus despatxos. La votació era aquell dia intranscendent, però una divisió a l’hivern sobre el pressupost estatal del 2019 obriria la caixa de Pandora del trencament entre els dos sectors que conviuen a Madrid entre friccions des de la caiguda de Marta Pascal en l’assemblea nacional del PDeCAT que va elegir David Bonvehí i va aprovar confluir amb la Crida.
Iglesias confia en l’acord
Un dels forjadors de l’acord, el líder de Podem, Pablo Iglesias, en canvi, sí que confia a reeditar l’entesa de la moció de censura. “Crec que assolirem un acord amb ERC, el PDeCAT i el PNB”, va dir Iglesias a La Sexta. El líder de Podem no ignora que els presos i exiliats són una prioritat per a ERC i el PDeCAT, però creu que en la futura negociació no es barrejarà el pla judicial i les xifres. “Els presos haurien d’estar al carrer, però vull pensar que ERC no condicionarà la pujada del salari mínim a aspectes en què estarem d’acord i en què els donarem suport, crec que seran responsables, entre altres coses perquè la Generalitat necessita tirar endavant el seu pressupost i el conflicte català s’ha de canalitzar per la via del diàleg”, confia Iglesias.
En l’afany de seducció, Sánchez compta amb la impopularitat que suposa per als seus aliats tombar uns comptes que reverteixen set anys d’ajustos de Rajoy i que revifen la llei de dependència amb 515 milions (un 40% més). “Catalunya rebrà més de 2.000 milions per desenvolupar la sanitat i l’educació i els serveis socials si s’aproven els comptes”, va dir la ministra Montero, que promet “disposició a cedir” per obrir la coreografia de la pressió sobre ERC i el PDeCAT, que anirà a més fins que el pressupost arribi al Congrés l’última setmana de novembre.
LES FRASES
SMI de 900 euros, paternitat igualada i dependència
Salari mínim elevat a 900 euros.
El salari mínim (SMI) de 736 euros (10.302 anuals en 14 pagues) puja el 2019 als 900 euros (12.600 anuals), una alça rècord del 21%.
Permís de paternitat com la mare.
És intransferible i si ara el pare té 5 setmanes, el 2019 en tindrà 8; 12 el 2020 i 16 el 2021, com ara té la dona.
Pensions actualitzades amb l’IPC real.
Les pensions pujaran com l’IPC real: hi haurà una paga compensatòria si la inflació supera la prevista. Les pensions mínimes i les no contributives pugen un 3%.
Un 40% més per dotar la dependència
La dependència rebrà 515 milions, un 40% més.
Alça fiscal a grans empreses i rendes altes
El tipus mínim a societats passa del 15% al 18% per a bancs i petrolieres. L’IRPF puja dos punts per a qui guanyi més de 130.000 euros i quatre punts a qui en guanyi més de 300.000.
Lloguer, taxa Google i vigilar les apostes
Potenciar el lloguer amb 20.00O pisos davant la pressió turística. Es graven un 3% els gegants digitals i es regula la publicitat en el joc.