9-N, els comptes incomplerts

No és fàcil entendre què ha passat amb el 9-N. No va ser fàcil entendre com un acte de consulta popular, convocat de manera pública i notòria i celebrat a plena llum del dia, va desembocar en un furibund procés penal com si es perseguís criminals despitats que actuen d’amagatotis. Tampoc és fàcil entendre com, després del judici penal, l’Estat encara no n’ha tingut prou i ha activat la maquinària del Tribunal de Comptes per donar una volta més de cargol a l’espiral repressora. I per acabar-ho d’arreglar no és fàcil entendre la sentència emesa per la jutgessa Margarita Mariscal de Gante, amb un ball de noms i de xifres de les quantitats que s’hauran de pagar.

El que és important és que, com qualsevol resolució de primera instància, no és ferma, i la quantitat total a pagar, que ara s’ha establert en 4,9 milions d’euros, pot modificar-se en funció del resultat dels recursos que ara s’interposaran. L’última paraula, la tindrà el Tribunal Suprem i, si aleshores es confirma la sentència en tots els seus extrems, la quantitat encara s’incrementarà perquè caldrà sumar-hi els interessos corresponents, tal com estableix la sentència feta pública aquesta setmana. A més, els condemnats hauran de fer front a les costes pagant els advocats dels demandants, Societat Civil Catalana i Advocats per la Constitució.

Mentrestant, la multa queda en aquests 4,9 milions d’euros que hauran de pagar els condemnats i que hauria d’assumir Artur Mas en solitari, com a màxim responsable del 9-N, si cap dels altres abonés la seva part. En la part resolutiva de la sentència s’especifica la quantitat que han d’aportar cadascun dels condemnats i si es fa la suma de les diverses xifres que hi apareixen el resultat és un número molt superior als 4,9 milions d’euros, fet que pot portar a equívocs. El que passa és que s’estableix una responsabilitat de jerarquia i de la mateixa manera que s’assigna a Artur Mas el total de la despesa del procés participatiu, als consellers Frances Homs i Joana Ortega, se’ls assigna també el total de diners que van destinar els seus departaments respectius a l’organització de la jornada, i hauran de ser ells els qui ho paguin si no ho fan els seus subordinats, també condemnats, a qui es fa responsables d’haver signat partides de despesa com ara l’assegurança dels voluntaris el 9-N i la campanya institucional.

En total, van ser tres els departaments que van participar en l’organització del 9-N, i el que més diners hi va gastar va ser Ensenyament, per això a qui n’era màxima responsable, Irene Rigau, se li exigeix que torni els 2,8 milions d’euros que van costar els ordinadors. Com que del seu departament no hi ha més condemnats, només se li reclama a ella.

L’altre gran departament implicat va ser el de Presidència, que dirigia Francesc Homs, i al qual s’atribueix una despesa d’1,9 milions. Al Departament de Governació, de Joana Ortega, se li imputen 800.000 euros, i hi ha una partida de gairebé 700.000 corresponent al suport informàtic que es va fer servir per a la consulta que s’imputa tant a Homs com a Ortega i que, per tant, només cal sumar una vegada. La suma de les quantitats reclamades a Rigau, Homs i Ortega, menys aquests 700.000 euros que es reclamen dos cops, donen els 4,9 milions que es reclamen a Artur Mas.