A la recerca del bé comú

Nou col·loqui dels membres de la plataforma Alcaldes.eu, aquesta vegada per tractar la vocació política i com es pot fomentar entre els més joves. I a la taula, un convidat d’excepció que no acostuma a fer intervencions públiques, l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol, que, a grans trets, va explicar la seva immersió en el món de la política, a la qual va dedicar 24 anys de la seva vida. Acompanyant Pujol, l’alcalde de Breda, Dídac Manresa, que va ser regidor als 25 anys; el degà de Ciències Polítiques de la UPF, Miquel Salvador, i el secretari d’Administració Pública de la Generalitat, Miquel Àngel Escobar.

I en tots ells, un pensament coincident: la política interessa perquè la realitat interpel·la la societat; una altra cosa, però, són els partits polítics. “Des de la Transició la política no havia estat mai tan present a les universitats, a les associacions, als llocs de treball, però ara es busquen noves vies que s’aparten dels canals tradicionals”, explicava Escobar. Per Manresa, l’objectiu principal és canalitzar l’interès dels joves per la política mitjançant accions concretes i no pas “conceptuals”, com ara la celebració de consultes o els pressupostos participatius. “Hem de comptar amb ells perquè hi creiem i no pas perquè omplim la quota juvenil, els hem d’oferir responsabilitats reals”, va afegir-hi. El procés independentista i el 15-M són exemples reals de moviments que han esperonat l’interès per la política, segons el degà Miquel Salvador. “Hi ha molta reivindicació avui en dia que ajuda a activar la presa de decisions”, afirma. El degà, però, alerta que precisament arran d’aquestes reivindicacions caldria diferenciar entre partits polítics i grups d’interès, una situació que pot donar lloc a moviments que “poden esdevenir un cert risc” perquè generen populismes. “Cal estar atents a les regles del joc”, assenyala Salvador.

I Pujol? L’expresident va posar com a exemple la seva entrada en la política, fruit de les primeres motivacions que li va despertar l’àmbit familiar, sobretot el pare i l’oncle. Un profund sentiment de pàtria arran de la lectura de llibres com les Obres completes de Joan Maragall o La nacionalitat catalana de Prat de la Riba li va despertar la vocació política, així com el desig i la voluntat de reconstrucció d’aquella imatge d’una Catalunya devastada que va començar a visualitzar des del cim del Tagamanent als onze anys. Autodidacte de la llengua catalana, la formació francoalemanya durant l’etapa escolar va dotar-lo de l’esperit europeu que ja no va abandonar al llarg dels anys. La política va ser el canal per posar en pràctica tots aquests interessos i en la reconstrucció del país hi va posar cames. “No servirem el país si no respirem la pols dels camins”, recordava ahir un Pujol prudent que admetia “l’entrebanc” que la seva carrera política ha patit al final del trajecte, que assegura que el té “mortificat” i que assumeix “amb totes les conseqüències”.

Convicció, compromís, empatia, voluntat de servei i credibilitat són algunes de les qualitats que els ponents consideren que haurien de tenir els joves que es proposen entrar en el món de la política.“Carrer i despatx”, recomanava l’alcalde de Breda. Per la seva banda, Pujol, en alguns moments incòmode amb alguns preceptes, indicava que si bé els partits són necessaris, cal no cedir a la seva pressió quan s’accedeix a un càrrec institucional. “En aquest aspecte, el meu full de serveis és clar”, va afirmar Pujol.