Passant de puntetes de tot

Els polítics i líders socials independentistes presos, el discurs del 3 d’octubre, la crisi d’un Estatut no votat perquè el va retallar el Tribunal Constitucional, la justícia encallada pel duel del PSOE i el PP, la falta d’imparcialitat del Tribunal Suprem airejada pel portaveu del PP al Senat, la irrupció de la ultradreta racista i masclista de Vox... En una Espanya amb tants de focs a sufocar, Felip VI va assistir ahir al Congrés a la celebració dels 40 anys de la Constitució i es va limitar a fer un reconeixement genèric dels “problemes polítics, econòmics i socials molt rellevants” i de possibles “errors” en quatre dècades, però va passar de puntetes sobre tots els fronts oberts. En companyia del rei emèrit Joan Carles I i de la reina Sofia, asseguts a l’espai que habitualment ocupen els taquígrafs del Congrés, Felip VI es va reivindicar a si mateix i va defensar la vigència de la “reconciliació” i “l’entesa” de la Transició però sense sortir de la Constitució del 1978. “Moltes gràcies”, es va limitar a dir en català.

Amb els tres pares vius –no va tenir mares– de la Constitució Miquel Roca, Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón i José Pedro Pérez-Llorca i els expresidents Rajoy, Zapatero, Aznar i González com a convidats, el Congrés es va engalanar ahir per a la conjunció d’un rei en exercici i un rei emèrit. L’últim precedent de dos reis va ser el 17 de maig del 1902 amb la regent Maria Cristina i el seu fill Alfons XIII. Si bé Joan Carles I va ser exclòs per la Casa del Rei del 40è aniversari de les primeres eleccions del 1977, el seu retorn –avalat ara per Felip VI– va comportar la rehabilitació pública de la seva figura i de la reina Sofia, llargament ovacionats pels diputats del PP, del PSOE i de Ciutadans.

A més de les absències de Quim Torra, del lehendakari, Íñigo Urkullu, de Francina Armengol (Balears), de Ximo Puig (País Valencià) i d’ERC, el PDeCAT i En Comú Podem, entre d’altres, els de Pablo Iglesias no es van absentar de l’acte però van estar quiets amb els braços plegats durant les ovacions i els crits de “¡viva el rey!”. “No aplaudim el rei. El 2018 l’Espanya moderna no entén que el cap d’estat ho sigui per fecundació”, va advertir Iglesias. El líder d’IU, Alberto Garzón, va anar més lluny i es va querellar contra Joan Carles I i Corinna per constitució de grup criminal.

En el seu discurs, el rei va agrair el llegat del predecessor a la corona. “Una monarquia parlamentària, al si d’una democràcia, que va impulsar el meu pare, el rei Joan Carles I”, es va felicitar, paraules que van despertat una ovació secundada per la reina Letizia, la princesa Elionor i la infanta Sofia.

Servint-se de paraules del difunt pare constitucional Gabriel Cisneros, Felip VI va enviar un missatge a Catalunya lloant la “catalanitat subtil, negociadora i implacable” de Miquel Roca, pare català de la carta magna, com Jordi Solé Tura. El rei, això sí, es va referir a un únic cop d’estat, el del 23-F del 1981 de Tejero, en un moment en què el PP i Cs sostenen que en realitat n’hi ha hagut dos i que el segon és el procés. “Espanya ha hagut de fer front al llarg d’aquests 40 anys a fets molt greus, i molt seriosos, que han afectat la nostra llibertat i la nostra convivència”, va dir. “La Constitució ha prevalgut”, va concloure, i ara és “un mandat permanent de concòrdia”. La presidenta del Congrés, Ana Pastor, va anar més enllà del discurs del PP i va avisar que la Constitució “mai ha estat un cadenat” i que cal renovar-la perquè és “perfectible”.

En la recepció posterior, el president Pedro Sánchez va defugir l’avenç electoral al març o al maig i va avançar que al Consell de Ministres del 21-D a Barcelona hi haurà importants anuncis per a Catalunya. Tot i el recel de Torra, Sánchez manté el desig de reunir-se amb ell com va fer amb Susana Díaz el 26 d’octubre del Consell de Ministres a Sevilla. Al seu torn, el PP i Cs avancen cap a un acord a Andalusia per expulsar el PSOE de Díaz i que Vox els regali un sí o una abstenció. “Vox és més Trump que Le Pen”, sosté el líder del PP, Pablo Casado.