“Persones justes i honestes”

El 155 va escapçar, també, els reconeguts Premis de Justícia del 2017 i ahir es van entregar les distincions del 2018, al saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, en un acte presidit per la consellera de Justícia, Ester Capella, ja que el president Torra era a Waterloo. L’estimat i ponderat exconseller de Justícia Carles Mundó va rebre el guardó principal i quinze persones més van ser distingides per la seva contribució a la millora de la justícia a Catalunya. “Són persones justes i honestes. Sense honestedat no hi ha justícia possible”, declarava amb fermesa la consellera.

Certament, aquest any els premiats representen una Catalunya valenta i sense etiquetes, amb professionals excel·lents, que ens recorden un passat lluitat als carrers i als tribunals (com els advocats August Gil Matamala, Magda Oranich i Rafael Calderón), que avui torna a ser ben viu. Defensors dels més febles (com ara la Fundació Vicki Bernadet, contra la xacra dels abusos sexuals a menors) i defensors de les llibertats i drets humans, com ara l’advocat Luis del Castillo. En el seu comiat pòstum a l’Icab, el magistrat Miguel Ángel Gimeno va recordar que Del Castillo havia fet obrir els ulls a tothom en afirmar que els delinqüents enganxats a la droga requerien, sobretot, tractament.

L’excel·lència continua amb defensors de la llengua catalana, esquifida als jutjats, com ara la magistrada Matilde Aragó o el notari Eladi Crehuet, o amb juristes que busquen solucions als problemes reals de les persones, com per exemple els magistrats Pascual Ortuño, Carme Guil i Montserrat Raga, a més de l’advocat Jesús María Sánchez, l’advocada Rosa Torre, a títol pòstum, i el procurador Ramón Daví. Les mencions honorífiques a les periodistes Rossi Garcia, d’Efe, i Fàtima Llambric, de TV3, representen el millor d’una professió en decadència pel seu esperit crític i bones companyes.

Mundó destacava “la il·lusió i el dolor de tornar al Palau de la Generalitat”, i denunciava “la presó abusiva” dels seus companys per “un delicte que no han comès, ja que convocar un referèndum està despenalitzat des de l’any 2015”. Amb un nivell tan alt, només podia obrir l’acte un jurista brillant com l’exfiscal de Catalunya José María Mena. Va recordar “la rigorosa serenitat” que ha de dominar els operadors jurídics, segons el Constitucional, i que “els poders públics no han de fer cap exigència al ministeri fiscal”. I sense pèls a la llengua va cloure: “Això de Cosidó esglaia per tot el que representa. Es conculca un procés amb totes les garanties.” El president del TSJC i el fiscal superior de Catalunya, que van declinar la invitació, no es podien ofendre amb tanta honestedat.