L’any que ens espera

El 2019 no podia haver tingut una entrada més gràfica. La cerimònia d’investidura de l’ultradretà Jair Bolsonaro al Brasil, amb el seu programa involucionista, exemplifica l’arribada al poder de la nova dreta autoritària, xenòfoba, homòfoba, militarista, masclista i negacionista que avança arreu del planeta. Serà aquest fenomen –l’ascens del populisme de dretes en la línia de Trump– un dels deu temes que marcaran l’agenda global de l’any que acabem d’encetar, segons el llistat elaborat per l’equip d’investigadors del Cidob en col·laboració amb Esadegeo, un interessant exercici de prospectiva a partir de les grans tendències que defineixen l’actual context mundial.

Durant aquest any, algunes tendències es consolidaran, d’altres es posaran a prova i n’hi ha que, fins i tot, empitjoraran. Continuarà l’abandonament del multilateralisme iniciat pels EUA de Trump i la pugna amb la Xina per l’hegemonia global; deu anys després de la gran recessió, ens caurà una altra crisi econòmica al damunt –“no s’aconseguirà evitar, són cícliques”–, i el populisme de dretes mesurarà la seva força en les urnes, especialment al Parlament Europeu, al maig: “Serà el moment de comprovar si aquests moviments han aconseguit cohesionar-se i si la seva estratègia ja no passa per aturar la construcció europea sinó, més aviat, per apropiar-se-la”, diu el document del Cidob. Les xarxes socials ens mantindran segrestats en les nostres bombolles digitals –“comunitats que es retroalimenten i es reafirmen en les seves posicions”– i es continuaran alçant murs físics i també “simbòlics” en forma de desigualtats que fragmenten societats i territoris. Els conflictes que arrosseguem des de fa dècades “segueixen sense indicis de solució”: “Tot i algunes excepcions, la tendència apunta cap a la cronificació o, fins i tot, a l’augment de tensió en alguns escenaris que havien reduït la seva intensitat, com ara el que enfronta Ucraïna i Rússia.”

Què més? El Brexit va per llarg, el Brasil “adquirirà rellevància global com a reverberació de la visió trumpista del món” i les tensions entre els EUA i l’Iran –que enguany celebrarà el 40è aniversari de la revolució islàmica– constituiran “un dels factors determinants de l’agenda global”. En resum, en el 2019 “hi ha molt en joc: el futur de les institucions de l’ordre internacional, la democràcia, la dignitat i també els drets socials i laborals que es donaven per descomptats”. Però, com que no hi ha virus sense antivirus, també comprovarem la “capacitat de resistència” a aquesta ofensiva contra els principis democràtics. La mobilització social i política, afavorida per les noves tecnologies i els espais urbans, obrs una via alternativa a les tendències regressives. I és que, tot i els núvols que s’acumulen a l’horitzó, no està escrit enlloc que el 2019 hagi de sucumbir a tots els foscos presagis.