Els pressupostos de l’Estat destinen a Catalunya 2.051 milions, un 16,8% del total
Són 701 milions més que al 2018, però queda lluny del compliment de l’Addicional Tercera que fixa que s’ha d’ajustar al pes de Catalunya al PIB
El projecte de pressupostos generals de l’Estat per al 2019 destina a Catalunya 2.051,38 milions d’euros en inversions, un 16,8 % del total a l’Estat. A aquests 2.051 milions cal sumar 200 milions més fruit del compliment d’una sentència del Tribunal Suprem sobre les inversions a Catalunya corresponents a 2008. Són 701 milions més (901 més si es tenen en comptes els 200 milions addicionals de la sentència) que als comptes del 2018 que preveien inversions a Catalunya per valor de 1.349,59 milions, un 13,3% del total (13,3% al 2017 i 10,7% al 2016). La ministra d’Hisenda, Maria Jesús Montero, oferirà aquest dilluns una roda de premsa al Congrés dels diputats per desgranar aquestes dades i detallar també les despeses de les empreses amb participació pública. Les formacions independentistes encara no han aclarit si donaran suport o no a la tramitació dels comptes, que s’enfronten a la votació de les esmenes a la totalitat els dies 11 i 12 de febrer.
Catalunya és la el segon territori que rep més inversió, per darrere d’Andalusia amb 2.132 (17,5% del total). Per darrere seu Madrid, amb 1.249 milions (10,3%), el País Valencià amb 1.189 milions (9,8% del total) i Castella i Lleó, amb 1.04 i 9% del PIB. Les segueixen Galícia, amb 757 milions (6,2%), Castella La Manxa amb 637 milions (5,2%), Aragó amb 539 milions (4,4%) i Extremadura, amb 491 milions (4%). Tanquen País Basc, amb 469,37 (3,9%), Múrcia 374 (3,1%), Astúries amb 295 (2,4%) , Canàries amb 283 (2,3%) i Cantàbria amb 246 milions (2%), Balears amb 152 milions (1,2%), Navarra amb 108 (0,9%), La Rioja amb 38 milions (0,3%).
Addicional Tercera
La xifra del 16,8% queda encara per darrere del que representa el PIB català sobre el total a l’Estat, que el 2017 era del 19,2%.
Els pressupostos generals de l’Estat han arribat al Congrés dels Diputats sense prou suports per a la seva aprovació. Sánchez necessita els vots de les formacions que van fer possible la seva moció de censura: Podem, ERC, PDeCAT, PNB i Compromís, però de moment ERC i PDeCAT continuen vinculant el seu ‘sí’ al fet que l’executiu socialista faci passos respecte als presos i a l’exercici del dret d’autodeterminació.
200 milions pendents
Estat i Generalitat ja van acordar en el marc de la comissió bilateral que aquest any els pressupostos inclourien 200 MEUR per complir la sentència del Tribunal Suprem de 2 de novembre de 2017 relativa a la disposició addicional tercera de l’Estat que reconeixia el dèficit d’inversió en infraestructures a Catalunya. La sentència estimava que la xifra ascendia a 759 MEUR i els dos governs van acordar la compensació de la quantitat durant els exercicis 2019, 2020, 2021 i 2022.
El passat divendres, després de l’aprovació del projecte dels pressupostos per part del Consell de Ministres, la ministra Montero es va mostrar “optimista” respecte al suport de les formacions independentistes. Segons Montero, la introducció als comptes d’un nivell d’inversions en proporció al pes de Catalunya al PIB espanyol –com marca l’Addicional Tercera de l’Estatut- hauria de ser un element “suficientment atractiu” per al seu ‘sí’.
Els grups disposen ara d’un termini que expira el 8 de febrer per presentar esmenes a la totalitat. Mentrestant compareixeran al Congrés dels Diputats tot els ministres per defensar els comptes de les seves àrees. Els dies 11 i 12 de febrer tindrà lloc el ple de les esmenes a la totalitat, que culminarà amb una única votació per rebutjar o no els comptes. Si la superen, s’obrirà la tramitació de les esmenes parcials. Si no els pressupostos quedaran definitivament rebutjats.
Sánchez aspira a obtenir el suport de les mateixes formacions que ja van aprovar el 20 de desembre la senda de dèficit 2019-2021, malgrat que després la majoria absoluta del Senat la va rebutjar. Tindrà en contra com a mínim les mateixes formacions que s’hi van oposar aleshores: PP, Cs, UPN, Bildu i Foro Asturias.
