Detenció sota sospita
Grande-Marlaska assegura que l’operació de la policia, amb 16 detinguts, la dirigia el jutge
La Generalitat presentarà denúncia per detenció il·legal
Els juristes posen en dubte la legalitat dels fets
La detenció després d’una operació policial de 16 persones dimecres a les comarques gironines pel tall de les vies del TAV de l’1 d’octubre del 2018 va ser “una operació dirigida per un jutge i coordinada per un fiscal”, segons va assegurar ahir el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska.
El ministre, interpel·lat dues vegades en compareixences a les Canàries, va censurar que es posés en dubte “el funcionament de l’estat de dret”, i hi va afegir que el govern espanyol tenia “molt clara la separació de poders” i que els agents dels cossos de seguretat hi eren per col·laborar i “complir les directrius del poder judicial”. Grande-Marlaska va insistir en el fet que un jutge de Girona va obrir aquestes diligències arran d’“un sabotatge” a les vies del tren d’alta velocitat i que els agents van fer les detencions en funcions de policia judicial.
El mateix ministeri havia comunicat que les detencions –entre les quals hi havia les dels alcaldes de Celrà i Verges– van ser a iniciativa de la policia espanyola, tot i que precisaven que “en tot moment” es va comunicar l’operació tant al jutjat d’instrucció de Girona com a la fiscalia. Una manera d’actuar, deixant l’operació i la instrucció en mans dels agents policials, que molts jutges promouen perquè així no reben pressions directes.
En aquest sentit, advocats dels detinguts van explicar que el jutge del jutjat d’instrucció número 4 de Girona, que era el que estava de guàrdia el dia que es va fer l’ocupació de les vies, havia admès que era coneixedor de les detencions sense que ell les hagués ordenat.
Denuncia
El govern de la Generalitat havia anunciat al matí que presentaria una denuncia per “detenció il·legal” contra l’actuació policial sense autorització judicial en aplicació de l’article 167 del Codi Penal, que castiga tant el particular com el policia que faci una detenció fora dels casos que autoritza la llei. Les queixes de l’executiu català per l’operació policial les va entomar la vicepresidenta, Carmen Calvo, en la reunió que va mantenir amb el vicepresident del govern, Pere Aragonès, i la consellera de la Presidència, Elsa Artadi.
Segons fonts de la Generalitat, li van demanar que no es portin a terme més “operacions indiscriminades sense ordre judicial”, però Calvo va respondre que la competència era del Consell General del Poder Judicial i no del Ministeri de l’Interior. La comitiva catalana va trobar “inacceptable” la resposta i va anunciar que demanarà més explicacions, entre aquestes la de la delegada del Govern de l’Estat a Catalunya, Teresa Cunillera, al Parlament. En aquesta línia, el portaveu d’ERC a Madrid, Joan Tardà, també va sol·licitar dimecres una compareixença de Grande-Marlaska per donar explicacions.
Detencions il·legals?
L’advocat dels detinguts, Benet Salellas, denunciava a Catalunya les irregularitats que hi havia hagut, argumentant que eren “il·legals, il·legítimes, arbitràries i injustificades” perquè no es complien els supòsits per fer-les sense ordre judicial pensades per a contextos de persones que són perilloses o quan hi ha risc de fuga.
El president del Consell de l’Advocacia Catalana, Ignasi Puig, i el del col·lectiu Drets, Sergi Blàzquez, coincidien en el fet que no eren justificables les detencions perquè no hi havia cap delicte flagrant, una urgència o un supòsit de destrucció de proves que les justifiqués. Per Blàzquez, si no hi havia ordre judicial, es tractaria d’una “detenció il·legal” i, si es demostra que ho havia ordenat el jutge, també s’hauria pogut produir “un abús de dret i desproporció”, emmanillant els alcaldes per notificar-los un procediment. L’entitat ha plantejat a alguns dels detinguts la possibilitat de presentar una denúncia en un sentit o un altre quan s’esclareixin els fets.
Puig també considera una “anomalia” les detencions de persones públiques com ara els alcaldes amb policies encaputxats quan el procediment normal és citar-les per diverses vies perquè es presentin al jutjat acompanyats del seu lletrat. Per això li preocupa que al darrere no hi hagi la voluntat de crear “alarma social o intimidar davant el judici més important de la democràcia espanyola”.
L’alcalde de Celrà, Dani Cornellà (CUP), ja va deixar clar ahir que no anirà a declarar davant del jutge després del que va qualificar d’“espectacle dirigit a la premsa perquè la gent ho veiés i s’atemorís”.
D’altra banda, diverses entitats socials han posat en marxa la plataforma Wereport per denunciar en l’àmbit internacional la “vulneració de drets civils a l’Estat espanyol, al qual acusen “d’assemblar-se a Turquia o Veneçuela.
Human Rights i la butlla policial
La darrera anàlisi global sobre l’estat dels drets humans de l’ONG Human Rights al món torna a censurar, com ja va fer en un informe temàtic fet públic el 12 d’octubre del 2017, la butlla que van tenir els agents de policia durant el referèndum de l’1-O a Catalunya i censura que Espanya no hagi condemnat per ara cap agent per l’“excessiu ús de la violència”, i que, per contra, “25 líders independentistes fossin encausats per diversos delictes que van des de la rebel·lió fins a la malversació”. En l’apartat dedicat a l’Estat espanyol, que va presentar el director general de l’ONG, Kenneth Roth, també recorda la decisió del Tribunal Suprem (TS) de “confirmar una pena de presó contra un raper condemnat per enaltiment del terrorisme i injúries contra la corona”, en referència al cantant Valtònyc actualment resident a Bèlgica, on s’enfronta a una euroordre d’extradició. A més, també menciona el cas de Pablo Hasel i l’absolució de Casandra Vera per les seves piulades a la xarxa sobre l’assassinat de Carrero Blanco.
