Política

La socialdemocràcia sueca manté el poder i arracona una ultradreta emergent

Löfven continuarà al capdavant d’una coalició minoritària amb els verds

L’abstenció de l’esquerra permet posar fi a quatre mesos de bloqueig polític

La socialdemòcracia mantindrà finalment el poder en un dels seus últims bastions europeus, Suècia, malgrat haver-hi obtingut el seu pitjor resultat a les eleccions del setembre passat i haver-hi vist créixer com l’escuma la dreta radical de Demòcrates de Suècia (SD), sota el lideratge de l’ambiciós Jimmy Äkesson.

Després de quatre mesos de dures negociacions i de dos intents fracassats per formar govern, Stefan Löfven va aconseguir la reelecció al capdavant d’una coalició que no té la majoria parlamentària entre la socialdemocràcia i els verds. L’Esquerra –aliat extern en l’anterior mandat– va abstenir-se, com estava pactat. I els conservadors d’Ulf Kristersson, la segona força, van complir el seu compromís de no deixar-se ajudar de cap manera per la dreta xenòfoba d’Äkesson per intentar capgirar el resultat.

Ha estat una jugada de pòquer complexa, en què qualsevol concessió de Kristersson als ultres hauria donat el poder a les dretes. Suècia, però, no és com la resta d’Escandinàvia. A Noruega, la conservadora Erna Solberg sí que governa amb el suport de l’ultradretà Partit del Progrés, en una coalició que completen els liberals i els democristians. A Finlàndia, els anomenats Veritables Finlandesos van ser aliats del govern durant l’anterior legislatura. I, a Dinamarca, el també xenòfob Partit del Progrés és aliat extern de la coalició centrista i liberal.

La Suècia de Löfven resisteix l’embranzida ultra, tot i l’afebliment palesat en les generals del mes de setembre, en què els socialdemòcrates van ser de nou el partit més votat, però ara amb un 28%.

Negociació complexa

La formació de govern ha estat la més llarga en la història d’aquest país, no només pel compromís compartit de deixar fora de joc els ultres, sinó també perquè els dos grans –i erosionats– partits, socialdemòcrates i conservadors, descartaven una coalició entre tots dos. Löfven haurà de governar amb el suport precari d’un terç dels escons. Tindrà la cooperació puntual dels centristes i liberals, que s’han compromès a donar suport al pressupost per responsabilitat i conscients que no fer-ho seria donar una nova oportunitat a la dreta xenòfoba.

Des de l’altre cantó, l’esquerra ha deixat clar que l’abstenció d’ahir no és un xec en blanc. Als excomunistes els ha costat molts debats interns possibilitar la reedició de la coalició entre socialdemòcrates i verds.

Ara per ara, però, s’ha impedit un relleu en el poder a favor de la dreta, que hauria convertit els ultres en àrbitres polítics del país que més refugiats per càpita ha acollit de tota la Unió Europea (UE).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

polítiques

Junqueras deixarà la direcció d’ERC després del 9-J

barcelona

Mort per extenuació a Gaza

Barcelona
Marcel Comas
Cap de l’oposició a Montmeló (Canviem Montmeló)

“S’ha de poder fer més en salut, educació i habitatge”

Montmeló
Cristina Capó
Alcaldessa de Santa Pau (Units per Santa Pau-AM)

“Volem que el castell torni a ser el cor de Santa Pau”

Santa Pau
Estat Espanyol

Una comunitat de monges de Burgos abandona l’església catòlica

Barcelona
estats units

Biden i Trump acorden celebrar dos debats electorals televisats

barcelona
Països Baixos

L’extrema dreta arriba a un acord de coalició amb tres partits de centre i dreta

Barcelona
Suïssa

Condemnen un exministre gambià per crims contra la humanitat

barcelona
Política

Mor Imma Costa, alcaldessa de l’Ajuntament del Montmell durant 16 anys