L’atenció internacional se centrarà en els primers dies
Els mitjans d’altres països seguiran amb interès l’inici del judici als líders i polítics independentistes
Els corresponsals diuen que hi ha altres temes en el panorama mundial que en podrien reduir l’impacte mediàtic
El Tribunal Suprem ja ho té tot a punt per convertir-se en focus d’atenció mediàtica internacional en els pròxims dies. Centenars de professionals de mitjans de comunicació d’arreu del món seguiran els primers dies del judici als líders i polítics independentistes. Els mitjans acreditats al TS són més de 150, i una cinquantena dels quals són internacionals. França i Alemanya són els països estrangers que encapçalen les peticions d’acreditacions, seguits de Suïssa, Holanda, els EUA, Rússia i la Xina.
Els números estan molt per sota de l’expectació mediàtica que van aixecar els esdeveniments posteriors al referèndum de l’1-O a Barcelona. Per posar-ne un exemple, hi havia més de 900 periodistes acreditats al Parlament de Catalunya per a la sessió del 27 d’octubre del 2017, quan el president Puigdemont va proclamar la República, mentre que el dia del primer intent de proclamació, el 10-O, la xifra es va enfilar fins a un miler. Això es deu, en part, al fet que serà possible seguir tot el judici en directe per televisió. El Tribunal Suprem distribuirà el senyal institucional del judici a través del seu web i Televisió de Catalunya l’oferirà en directe. Alguns dels corresponsals que treballen des de Barcelona no tenen previst desplaçar-se a Madrid, però sí que faran un seguiment del que passi durant el judici. Aurélie Chamerois, corresponsal del diari francès Ouest-France i de l’emissora marroquina Medi 1, explica que es quedarà a Barcelona. “M’interessen les reaccions polítiques i ciutadanes, les mobilitzacions i veure com es viu des d’aquí, on van passar els fets.” També el seguirà des de Barcelona la periodista freelance alemanya Krystyna Schreiber, que treballa per a mitjans del seu país. “Els diaris de Berlín volen anàlisi del que passa.” Tot i això, reconeix que l’atenció mediàtica “estarà condicionada a esdeveniments i conflictes arreu del món, i també dependrà de si hi ha mobilitzacions significatives”.
Des de l’Argentina se seguirà amb atenció pel vincle que té el país amb Catalunya i Espanya, assegura Cecilia Guardati, corresponsal de l’agència de notícies argentina Télam. Ella sí que té previst desplaçar-se a Madrid per seguir el judici, encara que no ho farà des del TS. Guardati també reconeix que notícies de l’àmbit internacional com ara la situació a Veneçuela restaran protagonisme al judici als líders independentistes, ja que són uns fets que la premsa llatinoamericana segueix amb especial interès. Qui també es desplaçarà fins a Madrid i s’ha acreditat al TS per cobrir els primers dies del judici és Henry de Laguérie, corresponsal de la ràdio pública de Bèlgica i de l’emissora francesa Europe 1, que considera que l’atenció dels mitjans es mantindrà “si hi ha sorpreses mentre duri”. L’emissora de ràdio Equinox, que emet en francès des de Barcelona, té previst fer un seguiment detallat de les jornades al TS. “Considerem que serà el judici més important de la història d’Espanya des de la fi del franquisme”, assegura el seu director, Nico Salvadó, que, tot i això, assenyala que l’absència de Carles Puigdemont “fa que el cas perdi interès a escala internacional”.
El TS ha anunciat que posarà a disposició dels professionals de la informació un complet dossier traduït a l’anglès i al francès, i que en el seu web es podrà trobar un arxiu de totes les resolucions dictades, des de la interlocutòria d’admissió de la querella fins a l’última interlocutòria d’admissió de prova. Així mateix, tindrà magistrats de l’àrea penal del gabinet tècnic per resoldre tots els dubtes que puguin tenir.
La transparència que hauria de ser “normal”
L’anunciada transparència del Tribunal Suprem no hauria de causar sorpresa, segons Henry de Laguérie, que assegura que els equips de comunicació han de fer la seva feina. “Anuncien que faran les coses com les haurien d’haver fet sempre. Des de la banda catalana, sempre hem tingut tota mena de facilitats per entrevistar els advocats i rebre informació.” I lamenta la poca atenció que s’ha tingut amb la premsa internacional des de Madrid, tot i que admet que des de l’arribada de Sánchez a La Moncloa “les coses han començat a canviar”. Pel que fa a l’anunci del govern espanyol de mirar de contrarestar les “fake news de l’independentisme”, Aurélie Chamerois explica que per als periodistes no és necessari. “Sabem verificar la informació i no necessitem campanyes dels governs”, sentencia. Krystyna Schreiber alerta sobre els perills de qualificar de fake news algunes informacions. “D’aquesta manera, s’acaba qüestionant la feina de mitjans crítics, com passa als Estats Units, i això redueix el control dels ciutadans sobre el poder”, argumenta. Per la periodista alemanya, no es tracta de si la justícia és independent o transparent, sinó de la ideologia dels mateixos jutges. “A l’Estat espanyol, el sistema judicial és hereu d’una època autoritària amb una idea molt concreta de com ha de ser Espanya, i la continua defensant independentment de les lleis.”
