Política

JOAN RAMON SANZ

COORDINADOR D’ORGANITZACIÓ DE LA TERRITORIAL NORD-ORIENTAL DE LA CUP

“No posem les sigles a davant sinó els projectes”

La CUP aposta per impulsar candidatures en sintonia amb els seus principis

La substitució de noms històrics del municipalisme no és cap hàndicap

Les llistes a Figueres i Girona són per oferir alternativa

EDUCADOR AMBIENTAL
De 45 anys, viu a cavall entre Figueres i Ordis, a l’Alt Empordà. Militant de la CUP des del 2012, la seva vinculació amb l’esquerra independentista ve de molt abans. Des de fa quatre anys és regidor a Ordis per la candidatura Ordis Viu-Poble Actiu, vinculada a la CUP
No entenem el municipalisme emmarcat en figures i en persones concretes sinó en projectes col·lectius
No és una lluita d’hegemonia independentista, és una proposta de projectes, de municipis i de país
La política no es fa només des de les institucions sinó sobretot a escala municipal, es fa molt de treball al carrer
Candidatures d’esquerres i independentistes han de bastir-se com a mur de contenció de l’extrema dreta

El coordinador territorial i responsable de les llistes electorals de la CUP, Joan Ramon Sanz, destaca que donen més importància al projecte que a les persones.

Cinc mesos abans de les eleccions, quantes llistes presenten a circumscripció?
No puc clarificar quantes perquè estem en procés de tancar-les. La majoria d’assemblees locals estan fent la doble feina. D’una banda, treballen per desenvolupar els programes adequats a cada municipi, a la vegada que van parlant de mecanismes de confecció de la llista. El 2015, en el conjunt de la circumscripció de Girona vam presentar 34 llistes. Enguany ens podríem moure entorn d’una forquilla de les 36 i les 40 candidatures. La CUP aposta per ser al costat, impulsar i treballar, amb totes aquelles candidatures municipalistes que aposten pels principis polítics de la CUP o que estan en sintonia. I també per aquelles candidatures que aposten per un municipalisme arrelat a les persones i al territori. Són candidatures que es poden conformar sota sigles CUP o hi ha altres casos que per raons purament locals poden ser-hi com a agrupació de lectors. Per exemple, és el cas del 2015 a Vilajuïga, a l’Alt Empordà. Hi tenim una assemblea local que va apostar per un projecte més ampli, en què s’integraven altres sectors de gent del municipi. En principi, repetirem l’aposta.
De moment només hi ha un cap de llista escollit.
L’únic que és públic és Lluc Salellas (Guanyem Girona) i per a la resta hi ha noms consolidats però ho han de fer públic les assemblees respectives.
Hi ha la rèplica a una capital important com Figueres, amb Guanyem Figueres.
Són processos similars però no són iguals. S’ha treballat amb la idea de construir una alternativa amb vocació de ser govern, i de no ser govern, ser element decisiu per treballar un model completament de ciutat. Així, s’ha apostat per candidatures obertes, conformades per persones; en cap cas són coalicions de partits. Això no vol dir que no hi puguin participar persones d’altres partits; són propostes àmplies. En el cas de Figueres, era una proposta que primer naixia en un entorn més limitat i s’ha anat obrint i s’hi ha sumant més gent. Es presenta el 8 de febrer als Caputxins. La idea és repetir, tal com es va fer el 2015, el procés de primàries obert a la ciutadania; és a dir, que siguin els figuerencs els qui proposin candidats i hi hagi un procés de votació.
Com plantegen la paritat? Amb llistes cremallera?
Com a organització feminista que som apostem clarament per treballar per la paritat. Evidentment hi ha el que marca la legislació, però independentment s’hi està treballant. Hi ha una realitat, però, que és difícil fer-ho en municipis extremadament petits. Però no descartaria alguna candidatura de la CUP en què el nombre de dones fos bastant considerable.
El municipalisme és el pal de paller de la CUP. Quins objectius us marqueu? Fa quatre anys, vau ser la formació revelació entrant en ajuntaments de poblacions importants.
Potser som poc ambiciosos, volem obtenir resultats similars i si és possible amb un cert augment de nombre de regidors.
A Celrà vau obtenir majoria absoluta . És un dels ajuntaments insígnies governats per la CUP a la demarcació. Dani Cornellà es presentarà a la reelecció? Hi ha el màxim de dos mandats.
A banda del límits de mandats, no et puc respondre perquè la CUP de Celrà està en un procés de confecció de la candidatura.
Dani Cornellà és una figura carismàtica de la CUP en el municipalisme. Tenint en compte el pes que tenen les persones en les eleccions locals, la CUP té por del relleu d’aquests ‘noms històrics’?
No tenim por del relleu. Sí que és cert que en municipis petits els relleus són més complexos. Però torno al que deia a l’inici: treballem i prioritzem els projectes. És cert que en municipis petits el nom de la persona o les persones que conformen una llista és important. Però no entenem el municipalisme emmarcat en figures i en persones concretes sinó en projectes col·lectius. Independentment de com l’assemblea de Celrà acabi configurant la llista, no vol dir, per posar un exemple amb algun dels alcaldes de la CUP –tant pot ser Dani Cornellà, com Robert Sabater, alcalde de Viladamat, pot ser qualsevol–, encara que es pogués donar el cas que, per la raó que fos, no repetissin en la llista actual, no vol dir que no deixessin d’estar treballant en el projecte.
No estaria en primera línia?
Partim de projectes col·lectes en què hi ha gent que hi participa. No tothom que forma part de l’assemblea es presentarà a la llista. Lliga amb el nostre plantejament que la política no es fa només des de les institucions sinó també, i sobretot, a escala municipal, es fa molt de treball al carrer. I aquí no només ho fan les assemblees de la CUP sinó diferents col·lectius i moviments socials del municipi.
Un altre cas paradigmàtic és el d’Ignasi Sabater, l’alcalde de Verges.
Verges és un municipi on no tenim assemblea local constituïda i la candidatura neix a partir d’un conjunt de persones vinculades al teixit associatiu i cultural del poble que decideixen tirar endavant una proposta que encaixa amb els principis de la CUP. Arribem a l’acord i els facilitem l’eina perquè puguin tirar endavant el seu projecte. A Verges, pel que sé fins ara, no hi ha sobre la taula el plantejament de qui anirà a la llista. A priori, s’aposta per una proposta similar, ja veurem en quin format i com es conforma la llista. La majoria de les assemblees locals ara estan treballant el plantejament de programa, com ho tirem endavant, més que els noms. Sempre dic que si hi ha un lloc on no hi ha baralles per anar a les llistes és a la CUP.
La repressió de l’Estat amb les detencions de fa 15 dies apuntant directament a càrrecs electes de la CUP com ara Dani Cornellà i Ignasi Sabater, els ‘beneficia’ electoralment? Per l’excepcionalitat que viu el país: són comicis municipals però pensant en clau nacional?
És cert que són eleccions municipals però el context polític del país, com tots aquests darrers anys, fa que no siguin unes municipals amb el mateix context que les del 2015. Poden condicionar? Crec que són la mostra que l’acció municipal de les regidores i regidors de la CUP al municipi, amb una aposta clara cap al dret a l’autodeterminació i cap a construir la República, arrelada al territori, des de baix, i des dels municipis, fa que els nostres càrrecs estiguin al punt de mira de l’Estat. En Dani i l’Ignasi són les cares visibles d’uns projectes col·lectius; hi han jugat un paper. Però el missatge és: perquè ens empresoneu i perseguiu els nostres alcaldes no deixarem de fer política. I d’apostar per treballar des dels ajuntaments el que des d’altres institucions no s’ha fet i es podria fer, que és treballar en el mandat popular per defensar el dret a l’autodeterminació i treballar per construir.
A Girona i Figueres heu aglutinat forces d’esquerra i moviments socials. Per què aquesta aposta?
Primer per la voluntat de la nostra gent als dos llocs, però no només això. També per altres actors polítics i agents socials, gent implicada en la vida política del carrer. A Girona és una aposta claríssima per oferir una alternativa clara i factible de fer un gir totalment a l’esquerra a la ciutat. I, en el cas de Figueres, exactament el mateix. Per què es prenen aquestes apostes? La prioritat de la CUP no és presentar com més llistes millor que siguin estrictament CUP, sinó que la idea és sumar, bastir projectes polítics col·lectius. Evidentment, que tinguin un denominador comú. Com ara apostar per fer polítiques completament al servei dels ciutadans, per exemple que apostin per una gestió pública de tots els serveis públics. Hi ha Figueres, Girona, però arreu del país hi ha molts altres exemples de candidatures similars. Som oberts i serem allà on sigui possible construir subjectes polítics nous. És evident que a vegades fructifica i a vegades, no.
A Guanyem Girona, en la suma de persones, algun nom que no hagi fructificat?
T’ho podrien respondre millor els companys de Guanyem Girona que jo directament. S’ha fet una aposta crec que molt ben rebuda i el nombre de persones implicades són més o menys conegudes o més o menys anònimes; no es tracta d’omplir de patums les llistes, sinó de gent amb un bagatge activista en algun àmbit. I, per què no, persones que s’apropin per primer cop a bastir un projecte col·lectiu.
El fet de ser una marca transversal hi ajuda més que sota el paraigua de la CUP?
No posem les sigles a davant sinó els projectes. El fet que s’acabin presentant en una forma o una altra és indistint.
Guanyem Girona es presenta per desbancar Madrenas de l’alcaldia. Pensa que la pugna per capitalitzar l’independentisme pot emmascarar els problemes de ciutat durant la campanya?
Crec que serà al revés. En el context de país hi ha el treball per bastir una república, però els problemes reals de les ciutats i pobles són uns altres. I Girona és un exemple amb alguns problemes en matèria d’habitatge fins i tot d’oferta cultural i de participació activa en molts àmbits. No és una lluita d’hegemonia independentista, sinó que és una proposta de projectes, de municipis i de país; evidentment, hi ha aquest component nacional. Però no és l’únic.
La CUP formava part dels partits de l’oposició que va bloquejar la marxa de Marta Felip en el ple de renúncia del novembre. Passarà factura l’espectacle?
Figueres necessita una alternativa de model. Ja no només de persones que integren l’Ajuntament sinó un replantejament de model de ciutat. Té molts problemes d’habitatges, del que se’n diu seguretat, però nosaltres ho enfoquem a la realitat social de la ciutat. Potser cal atacar l’arrel dels problemes. I no centrar-ho només en mesures repressives.
Figueres, Girona... són capitals importants. La CUP vol demostrar que el seu municipalisme és fort també a les ciutats?
És veure que hi ha diferents models d’apostes. Ni a les ciutats ni als pobles ens hem tancat mai a bastir projectes col·lectius. És evident que el context d’un poble petit, Viladamat, per exemple, és diferent a Girona. Per la diversitat, també per nombre d’habitants i d’actors socials és més gran. I en aquests emplaçaments el que cal fer és la tasca de bastir per sumar. Però són candidatures que demostren que es poden treballar projectes municipalistes per posar en pràctica uns models diferents, tant polítics com de funcionament. Tant és aplicable a les ciutats com als pobles.
L’alcaldable de Guanyem Girona, Lluc Salellas, va afirmar que són el mur de contenció contra l’extrema dreta, especialment a les ciutats?
Crec que ho hem de fer i és una necessitat. L’extrema dreta sempre hi ha estat, ha actuat igual i ha estat emparada per determinats poders de l’Estat de la mateixa manera. No han aparegut de cop molts votants de Vox. Hi ha molts altres factors. I creiem que precisament l’aposta de candidatures clarament d’esquerres i independentistes i compromeses amb els drets polítics i socials ha de bastir-se com a mur de contenció de l’extrema dreta, que no deixa de representar el que ha representat tota la vida.
Repassem comarques. La Garrotxa i la Selva són on menys regidores van treure fa quatre anys.
També eren les comarques on proporcionalment presentàvem menys candidatures. Tant a la Selva com a la Garrotxa parlem enguany d’un nombre similar de candidatures. Però pot haver-hi algun canvi.
Hi ha llistes noves sota el paraigua cupaire a Bescanó, Palafrugell, Fornells i Llagostera?
A Palafrugell hi ha assemblea local de la CUP però no hi haurà, en principi, candidatura. L’assemblea local, per la seva dinàmica, context i treball, valora si presentar-se o no. A més de Fornells, Llagostera i Bescanó, també hi haurà candidatura a Arbúcies, on no ens vam presentar el 2015.
A Llagostera serà el candidat Enric Ramionet?
No està tancat. A Llagostera s’ha fet un acord per a les municipals bàsicament integrat per la CUP Llagostera, Alternativa Llagostera , però també més persones del municipi que s’han sumat al projecte.
Amb el fet que Fermí Santamaria, referent de la política local a la demarcació, no es presenti a la reelecció per a alcalde a Llagostera han pensat que era el moment adequat?
En el cas concret de Llagostera, hi ha hagut una sèrie de factors que no són d’ara. No era en perspectiva de presentar una candidatura a l’Ajuntament, sinó que hi ha hagut gent de la CUP que s’ha constituït en assemblea.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia