Política

Un mur humà a la Gran Via

Milers de persones reclamen a Barcelona que s’alliberin els presos

Les crides a la unitat, a la independència i a la vaga general, les més repetides

L’organització va xifrar la protesta en 500.000 persones

Un gran mur humà, com li agrada dir al fiscal del judici de l’1-0, Javier Zaragoza, va omplir una vegada més els carrers de Barcelona, concretament el tram de la Gran Via entre la plaça d’Espanya i una mica més enllà de la plaça Universitat, per reclamar el dret a l’autodeterminació i per protestar contra el “judici farsa” contra el procés que s’està duent a terme al Tribunal Suprem. Per l’organització, Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), des de les cinc de la tarda, quan es va iniciar la manifestació, fins passades les set, s’hi van aplegar fins a 500.000 persones, una xifra que, com era d’esperar i habitual, no coincideix amb les 200.000 persones que va comptabilitzar la Guàrdia Urbana.

Però deixant de banda les xifres, aquesta nova protesta va tornar a deixar palès que una part de la societat catalana manté intacta la capacitat de mobilització iniciada ja el 2010 amb la sentència de l’Estatut. Vinguts d’arreu del país, i amb moltes ganes de fer-se sentir, l’inici del judici a Madrid i l’anunci de convocatòria d’eleccions espanyoles culpabilitzant-ne l’independentisme que va fer Pedro Sánchez, han revifat la guspira reivindicativa. I malgrat que el lema de la capçalera era “L’autodeterminació no és delicte”, segurament la frase que es va sentir més durant la concentració va ser la de “Llibertat presos polítics”. No l’única, però sí la més repetida, en un acte en què els organitzadors, amb el suport d’un munt d’entitats, dels CDR, membres del govern, i de formacions com ERC, JxCat, PDeCAT, de Catalunya en Comú-Podem i de la CUP, van exigir també la fi dels processos judicials de tipus polític, el lliure retorn dels exiliats, el respecte als drets fonaments, civils, polítics i socials i, és clar, el de l’autodeterminació.

El vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, va ser el primer a passar per l’escenari instal·lat a la plaça Universitat fent un agraïment a la gent perquè, va dir, “sabíem que no fallaríeu”, i advertint al fiscal que “sí, som un mur de dissidents plens de dignitat i autoestima, la mateixa que tenen els nostres presos polítics”. Mauri va assegurar que el judici no només era a “dotze homes i dones de pau”, sinó als més de dos milions de persones que van defensar unes urnes. I va fer també una demanda directa a Sánchez perquè “sigui valent, ja que encara és a temps per instar l’advocacia de l’Estat a retirar totes les mentides” contra els líders socials i polítics jutjats al Suprem. El relleu a l’escenari el va agafar la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, que va demanar no normalitzar aquest judici, que “no hauria d’existir” si s’hagués fet la independència o l’Estat espanyol fos democràtic”. Malgrat això, va reclamar que s’utilitzi com “una eina” que faci un efecte “bumerang” per posar en evidència l’Estat a escala internacional. De la comunitat europea també en va parlar la portaveu del govern, Elsa Artadi, primer per demanar als parlamentaris que “no claudiquin davant dels vells estats obsolets” perquè Europa ha de ser “una terra de llibertat”, i després va concretar-ho en Antonio Tajani, en dir que “és una vergonya” haver prohibit la conferència de Carles Puigdemont i Quim Torra.

Tant en les intervencions d’Artadi com del diputat Gabriel Rufián (ERC), de Joan Josep Nuet (CatECP) i Natàlia Sànchez, van retronar amb força la crida a la “unitat” entre els manifestants. Nuet va tenir paraules de record per a Carme Forcadell i va ser l’únic a admetre que en una lluita que serà “llarga” es necessita tothom perquè “la unitat republicana serà l’única que ens farà vèncer i ens farà lliures”. Rufián, per la seva banda, va tirar amb bala contra la unió de Vox, el PP i Cs, advertint als “tres genets de l’apocalipsi ultra que no passaran i Catalunya serà la seva tomba”. El temps ho dirà.

Heu convertit la Gran Via en un mur humà. Som un mur de dissidents plens de dignitat
Marcel Mauri
Vicepresident d’Òmnium
Avui no he vist llàgrimes i us he tornat a veure somrients, forts. No plorem més
Elisenda Paluzie
Presidenta de l’ANC
L’Estat corrupte, franquista i autoritari es pensa que amb ostatges us farà callar
Elsa Artadi
Portaveu del govern
És un judici a la democràcia. Al feixisme no se l’apaivaga, se’l combat i se’l destrueix
Gabriel Rufián
Diputat d’ERC

Crides per aturar el país el dia 21

Moltes persones van passar per l’escenari, a banda dels polítics i els líders d’Òmnium i l’ANC. Des de Montserrat Bassa, germana de la consellera empresonada; Joan Caball, d’Unió de Pagesos; la Ivet, en representació dels CDR; l’advocat Jordi Palou, de l’institut Novact; Ramon Font, portaveu del sindicat Ustec; Àngels Masip, de la Intersindical-CSC; Josep Maria Cervera, president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI); i Isaac Izquierdo, del col·lectiu de madrilenys en defensa de la democràcia. I gairebé tots van coincidir en la importància de provocar una aturada de país el proper dijous 21 de febrer, a més de fer una crida a la participació en la manifestació del proper 16 de març a Madrid.

Masip, del sindicat promotor de la vaga general, va recordar els punts que reivindiquen, entre els quals hi ha la derogació de la reforma laboral del 2012 o l’eliminació de la bretxa salarial, entre d’altres, mentre que Font va detallar totes les agressions de l’Estat en matèria lingüística, però també la judicialització arran de l’1-O perquè no se’n pugui parlar ni a les escoles perquè “volen que ens fem enrere i ens autocensurem”. La diputada de la CUP Natàlia Sànchez va assegurar que motius per secundar la vaga i ocupar els carrers dijous, però també el dia 8 de març, “no en falten”, quan “ens retallen drets civils, polítics i laborals”. Caball, d’Unió de Pagesos, va tenir paraules de record per l’aplicació del 155 que “tant va perjudicar les polítiques agràries” per justificar que els pagesos “no es quedaran a casa i sortiran al carrer fins al final del judici”. Bassa, per la seva banda, també va advertir: “No ens cansarem de mobilitzar-nos.”

A l’escenari, on també hi va actuar el músic Cesk Freixas, es va reclamar de nou la presència d’observadors internacionals al judici, a la vegada que se’n demanava la nul·litat per “violació dels drets humans”. A llarg de la tarda, els presos i exiliats expressaven el seu agraïment pel massiu suport rebut amb piulades a la xarxa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia