El mosso de Lleida, font de la fiscalia per l’1-O, identificat
L’agent, fins ara testimoni protegit, haurà de declarar en el judici al Suprem
Va acusar els seus caps de fer vigilar què feien agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil
Agent dels Mossos, destinat a Lleida i amb vint anys d’experiència a la policia catalana. Són les primeres dades del policia que la fiscalia i un jutjat de Lleida van qualificar com a testimoni protegit amb la clau “1-O”, després d’haver alertat per WhatsApp un “amic de la Guàrdia Civil” que els seus caps van ordenar vigilar-los durant el referèndum d’autodeterminació de l’1-O. El Tribunal Suprem va acceptar la setmana passada aixecar el secret sobre la identitat d’aquest agent, testimoni de la fiscalia, per tal que els independentistes catalans puguin exercir el seu dret de defensa.
El president de la sala, el magistrat Manuel Marchena, però, va indicar que, tal com recull la llei orgànica 19/1994, sobre la protecció de testimonis, es vetllarà perquè no se’n difonguin dades personals. I per protegir la seva imatge, segurament, quan declari en el judici, la càmera no l’enfocarà. El Punt Avui ha tingut accés a la declaració que l’agent va fer al jutjat d’instrucció 4 de Lleida, que investiga tres comandaments de la comissaria de Ponent per desobediència, i que també està inclosa en la causa de l’Audiencia Nacional contra la cúpula dels Mossos. La magistrada Carmen Lamela, però, no va voler assumir la imputació del comissari en cap de Lleida, Xavier Monclús, ni dels inspectors Xavier Salvador Ribelles i Roderic Moreno, ja que va considerar que la Guàrdia Civil no va trobar cap vincle amb els principals acusats: el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero; l’exdirector de la policia Pere Soler, i l’exsecretari general d’Interior Cèsar Puig. Amb tot, l’alerta d’aquest agent va permetre que el cos armat entrés a la comissaria de Lleida, el 17 d’octubre i el 2 de novembre del 2017, i revisés 8.836 converses telefòniques dels Mossos.
En la declaració judicial, del 15 d’octubre del 2017, el mosso assegura que va escoltar per l’emissora de ràdio que els caps ordenaven que “es comuniqués tot moviment” dels agents de la Guàrdia Civil, que anomenaven “banderins”, i els de la policia espanyola, “escuts”. I hi havia una furgoneta i agents de paisà vigilant la comandància de la Guàrdia Civil, sense saber-ne dir la finalitat quan el jutge li preguntava.
Pel que fa a l’1-O, la instrucció, segons l’agent, va ser “no entrar per la força” als centres, com també sostenia la instrucció 4/2017 del secretari d’estat de Seguretat. Amb tot, l’agent admet que “no va anar a cap escola” perquè en el servei del 30 de setembre i l’1 d’octubre era a la unitat de seguretat que vigilava la Fira de Sant Miquel. Però hi va afegir que agents de la policia espanyola van enregistrar “la passivitat” dels Mossos.
LA XIFRA
LA FRASE
“Caps vinculats a l’ANC o Òmnium?”
El mosso de Lleida, testimoni de la fiscalia, va declarar al jutjat que després de l’1-O “hi ha molta tensió”, que ell tenia “pintat” l’armariet on guarda les seves coses i que, “fins que no es relaxi l’ambient, els agents no parlaran”.
En l’interrogatori al jutjat, el fiscal pregunta a l’agent: “Algun comandament té vincles directes amb l’ANC o Òmnium?”, criminalitzant el moviment associatiu i la llibertat d’associació, tal com el fiscal Cadena va preguntar a l’exconseller d’Interior Quim Forn la setmana passada. “L’inspector Ribelles és un activista, surt a totes les concentracions i va gestionar l’11 de setembre”, va respondre l’agent, i hi va afegir: “L’inspector Roderic té una estelada al despatx.” Un total de 72 agents i càrrecs dels Mossos són investigats per l’1-O.
