Acte al Born per vindicar les preses polítiques i exiliades
Centenars de persones clamen per l’alliberament de les preses i el retorn de les represaliades quan es compleix un any des que van entrar a la presó
Crida per mantenir unit l’independentisme
“No callarem, les dones. No callarem. / Contra el silenci de la història / que ens ha esborrat sens compassió. Conscienciació.”
La consellera de Cultura, Laura Borràs, es va servir dels versos de Rosa Fabregat per reivindicar la figura de les preses polítiques, les represaliades i les exiliades per haver promogut el debat polític i haver defensat el dret a decidir, el dia que es complia un any de l’entrada a la presó de l’aleshores presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, i la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa.
L’acte, organitzat per la sectorial de dones de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) a la plaça del davant del centre cultural del Born de Barcelona, va aplegar centenars de persones que volien mantenir viu el record i l’exemple de Carme Forcadell, Dolors Bassa, Anna Gabriel, Meritxell Serret, Tamara Carrasco, Marta Rovira i Clara Ponsatí, sense oblidar també les polítiques encausades: Mireia Boya, Meritxell Borràs, Anna Simó i Ramona Barrufet.
“Creiem que és important recordar-les, no oblidar-les i continuar sortint al carrer fins que tornin”, explicava Montse Higueras, coordinadora de la sectorial de dones de l’ANC. “Creiem que la situació de les dones a les presons és dura, perquè ho és a les presons catalanes i a la resta de presons. No estan pensades per a les dones i sempre la situació és més dura. Això no vol dir que ells no estiguin vivint també una situació injusta i dura, tancats en una presó quan no hi haurien de ser, perquè haurien de ser a casa”, va explicar Higueras. Ahir es va complir un any des que Carme Forcadell, Dolors Bassa, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull van ser empresonats i des que Marta Rovira es va haver d’exiliar a Suïssa.
La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, que avui compleix també el primer any al capdavant del secretariat de l’entitat, també es va referir ahir al fet que “no es pot normalitzar una situació com aquesta, amb presos i exiliats polítics”. “L’objectiu de tot plegat és aturar-nos, posar fi al moviment independentista, i el que els hem de dir és que som aquí, que aquí seguirem i que no ens fan por. Que la lluita continua, perquè no ens fa por la repressió”, va dir. De fet, l’acte també va servir per cloure la campanya Cap dona en l’oblit, iniciada ara fa un any, i per donar el tret de sortida a la nova, amb el lema La nostra força, la nostra independència.
En l’acte van participar nombrosos polítics i membres de l’activisme cultural, entre els quals hi havia Laura Borràs, Ester Capella, Núria de Gispert, Joan Rigol, Bernat Pegueroles, Olga Arderiu, Carme Sansa, Gabriela Serra, Tània Verge, Maribel Sabaté, Clara Ayats, Eulàlia Bargalló, Isona Passola i Dolors Sabater, i les exiliades i represaliades van enviar vídeos des de l’exili. A més, s’hi van llegir cartes de les preses enviades des de la presó.
De totes les intervencions, una de les més aplaudides va ser la de l’exdiputada de la CUP Gabriela Serra, que es va autoproclamar “consellera de la rebel·lia” –va pujar a l’escenari acompanyada de les conselleres Borràs i Capella– i va recordar al públic que venen “uns mesos molt complicats i de reptes forts”. I continuava: “Per això, us demano que, quan dipositem el vot a l’urna, tornem amb la gent del barri i tornem a ser el poble combatiu, que surt al carrer i que no mira el que ha votat el veí del costat, perquè l’objectiu és el mateix, la independència de Catalunya.” Serra els va demanar “que les urnes d’aquests dies no trenquin l’urna majúscula que va ser l’1 d’octubre”.
Poesia i música per no normalitzar la situació
Sota un sol de justícia que va fer que la part de la plaça que quedava a l’ombra s’atapeís, l’acte d’ahir va contenir grans dosis de bellesa, amb actuacions musicals i poemes que van llegir les conselleres Laura Borràs (No callarem, les dones, de Rosa Fabregat) i Ester Capella (versos de Montserrat Abelló), que van posar color a un acte reivindicatiu amb motiu d’una “absoluta injustícia”. “Som dones senceres, no som ni una costella ni mitja taronja”, va reivindicar també Borràs, que va recordar, però, que “estarem incompletes fins que [les preses i els presos] no surtin en llibertat”.
“Som republicanes perquè som feministes, som feministes perquè som republicanes”, va llegir Mireia Mata, amiga de la consellera Dolors Bassa, de la carta que va enviar, escrita en un full de color groc. També Bernat Pegueroles, company de Carme Forcadell, va llegir les paraules que hi van enviar, de lluita feminista, i Olga Arderiu, la seva advocada, va assumir que “vivim com si estiguéssim trepitjant un camp de mines”, però alhora va assegurar tenir energia “per arribar fins al final”. “Malgrat que ens vulguin desorientar, no renunciarem a decidir-ho tot”, va llegir Maribel Sabaté, mare d’Anna Gabriel.